El diumenge 10 per fi, s'inaugura la biblioteca de Can Saladrigas.
Ara bé, després de tants anys d’espera, la gent, mes que celebracions, el que vol que aquest equipament es posi a funcionar sense més demora. Aconsellaríem, doncs, que avui ningú de l’Administració tingui la temptació de posar-se cap medalla, perquè a hores d’ara, les de la biblioteca, ja es deuen haver rovellat.
I és que la reivindicació de la biblioteca de barri es perd al llarg del temps... Ja fa més de 20 anys, Ca la Vila va desestimar la proposta de l’Associació de Veïns per ubicar-la a Can Felipa perquè uns suposats informes tècnics aconsellaven no carregar amb el pes dels llibres l’estructura d’un edifici que havia aguantat maquinària tèxtil.
Des de llavors ha plogut molt: ha vingut molta nova gent al Front Marítim, a la Diagonal i a la Rambla nova, s’han aixecat grans gratacels però, en canvi, hem hagut esperar fins al 2009 per tenir un equipament cultural tan bàsic. Mentrestant, el veïnat del Poblenou va anar passant amb la petita biblioteca casolana de la Rambla fins que, pocs mesos abans d’acabar el mil·lenni, la Caixa, que n’era la propietària, la va tancar. Cal recordar el malestar i les mobilitzacions que això va provocar, gràcies a les quals tenim l’actual CiberAula. En aquell moment, el Pla de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ja preveia la biblioteca del Poblenou. Estava previst que entraria en funcionament entre el 2004 i el 2007. Era però massa anys sense biblioteca i la urgència aconsellava que fos més aviat el 2004, any del Fòrum de les Cultures, perquè amb tants diners com es van arribar a abocar ens semblava inconcebible que el barri encara no tingués un equipament cultural tan essencial.
La Comissió pro-Equipaments, formada per les entitats socials i culturals del barri, va anar mantenint viva la reivindicació, però l’únic que vam aconseguir va ser la promesa del llavors regidor de cultura de l’Ajuntament, Ferran Mascarell, el qual va assegurar que pel 2007 ja estaria feta. El regidor Narváez, molest per un article, publicat en la revista “El Poblenou”, en què se li retreia el retard, ens va enviar una carta dient que tenia el pressupost per acabar-la l’any 2007, tot pontificant que: “és la meva obligació informar els veïns de la veritat de les coses” (El Poblenou núm.42).
De vegades les coses s’acceleren o s’encallen, no depenen dels pressupostos, sinó de la sensibilitat dels que les gestionen. A Ca la Vila, en qüestió de cultura hi ha el que hi ha, i la cosa no dóna més de si. I no volem ni imaginar-nos com estaríem sense la mobilització popular que l’any 1999 va forçar un canvi del planejament urbanístic per evitar l’enderroc de l’edifici de Can Saladrigas. El que és ara una valuosa peça del patrimoni fabril del Poblenou, que acollirà la biblioteca de barri, es va salvar “pels pèls” quan les excavadores ja tenien els motors calents perquè ni el regidor ni l’alcalde creien que valgués la pena conservar la vella fàbrica podent-hi fer pisos que no eren ni tant sols de protecció oficial.
Tot i que la biblioteca ocuparà la primera planta de l’edifici, el Casal d’avis la planta baixa i el nou Centre d’Imatgeria Festiva, també a peu de carrer, fet que posa fi a la precària situació que patia fins ara la Colla del Drac i el Geganters del barri, queden encara per omplir les dues plantes superiors de l’edifici. No és perquè no hi hagi necessitat d’equipaments per ubicar! La seva destinació ha de ser de mutu acord amb les entitats socials de la coordinadora proEquipaments del Poblenou.
Ara, del que tenim veritables ganes, no és tant de festejar la cosa auest diumenge ,sinó que l’endemà els nens i les nenes del barri que ho desitgin puguin començar a utilitzar aquest servei i aprofitar encara la recta final de present curs escolar.
