La fàbrica que està dins el Parc Central ja té destí.
Els antics tallers metal·lúrgics Oliva Artés del carrer Pere IV acolliran un museu que explicarà la ciutat contemporània i la revolució industrial com a rerafons i motor generador de la gran metròpoli. El Museu d’Història de la Ciutat (MHCB) es qui es farà càrrec del projecte, segons ha informat l’alcalde Jordi Hereu, qui ha explicat d’aquesta manera el nou destí dels tallers de Ca l’Oliva en el recinte del Parc del Centre del Poblenou.
La idea d’un museu dedicat a la Barcelona de les fàbriques es va començar a gestar cap a la tardor de 2002 entre alguns membres de l’Associació de Veïns i de l’Arxiu Històric del Poblenou, entre els quals hi figurava el desaparegut Josep Maria Huertas. A finals d’aquell any l’Associació de veïns i el Fòrum de la Ribera del Besòs van demanar als responsables d’Urbanisme que no enderroquessin la fàbrica Oliva Artés, a punt de cedir a la piqueta com la veïna Can Ricart i tantes altres, si no fos que la causa del patrimoni industrial es va acabar convertint en conflicte de primera magnitud entre ciutadania i ajuntament... El llavors arquitecte en cap de la ciutat, Josep Antoni Acebillo, va veure amb bons ulls la petició.
Semblava inconcebible que una ciutat amb un passat industrial tan important no tingués una seu que li donés forma a aquest bagatge. L'Ajuntament es limitava a reservar una planta de Can Saladrigas per aquesta finalitat, opció valorada com insuficient per les entitats que apuntaven que un bon lloc seria Can Ricart. Però, donat que l'enderrocament d'una part important d'aquest recinte i de l'aposta municipal de fer-hi allí el Museu de les Llengües ja són fets irreversibles, vam proposar al Districte que el Museu del Treball anés a Oliva Artés.
Els tallers de ca L’Oliva, els va fundar Andrés Oliva Guillamí el 1878. Un segle més tard (1978) els treballadors convertien l’empresa en una societat cooperativa, després d’una lluita obrera liderada pels entranyables Àlex Varela i Joan Giménez -com explica l’historiador Ferran Amores- beneïda la lluita pel no menys entranyable Joan Soler, rector de Santa Maria, i narrada pel també conegut periodista poblenoví Ferran Sales. Però el planejament urbanístic de l'Obertura de la Diagonal pretenia enderrocar aquestes naus i va ser novament les gestions de l'Associació de Veïns que les va salvar de la piqueta que anava aplanar l’espai per a fer el Parc Central. Tot i així, amb una pèssima sensibilitat patrimonial es va enderrocar parts ornamentals del perímetre i es va segregar una nau per a fer-hi allí la nova seu de la Guàrdia Urbana. Les altres naus de la fàbrica van quedar emparaulades amb el Col·legi d'Arquitectes per establir-hi allí el seu fons documental. Donat que han passat els anys i aquesta opció no agafava cos les entitats que formem part de la Comissió de Seguiment del Parc Central vam proposar en l'escrit que vam repartir el dia de la inauguració del Parc que allí es formalitzes el Museu del Treball.
Com que la raó i el sentit comú a la llarga s'imposen l'Ajuntament ha tingut que rectificar, tan pel fet de la necessitat d'aquest Museu com pel lloc que proposàvem. Això si, com és costum, en comptes de reconeixe-ho i de comunicar-ho directament, ens assabentem pels diaris (no sigui cas que algú pensi que rectificar és de sabis). Veure noticia: El País i El Periódico
De retruc, al quedar ara alliberada una planta de Can Saladrigas tenim una bona ocasió per demanar l’ampliació de l'espai que va destinat a la futura i tan esperada biblioteca del Poblenou.