Els veïns i veïnes del Carrer Ciutat de Granada entre Ramon Turró i Dr. Trueta portem dos anys reclamant que algú es faci càrrec dels desperfectes produïts als nostres habitatges per les obres viaries que s'han realitzat en aquest tram de carrer. 

    Després de fer la reclamació pertinent a l'Ajuntament de districte, adjuntant un informe tècnic realitzat per un arquitecte, on detallàvem i documentàvem totes les esquerdes que s'havien produït a cadascun dels habitatges, vam ser citats pel regidor del districte Sr. Narváez i els responsables del 22@.

    Portem dos anys fent reunions periòdiques, aportant informes tècnics, rebent les visites dels tècnics de l'Ajuntament, de la companyia asseguradora, etc... La resposta del Sr. Narváez sempre ha estat dir que per sobre de tot l'Ajuntament vetllaria pels interessos dels veïns i veïnes.

    Després de la darrera reunió del mes de desembre de 2009 on s'emblava que se'ns abonarien els imports reclamats abans de finalitzar l'any, ens trobem a finals de gener amb la noticia que no rebrem cap import destinat a resoldre els desperfectes reclamats.

    La sensació dels veïns és d'impotència, val a dir que els imports sol.licitats són quantitats força petites i que no tenim diners per lluitar contra els advocats de l'Ajuntament. Ens fa pensar que de què serveixen tantes reunions, tantes promeses que queden en res, si el que val és la llei del més fort.

    Finalment sembla que el que realment fa moure als polítics es la fotografia de la Barcelona de postal, tan hi fa qui deixen pel camí. LES ESQUERDES NO SURTEN ALS CATÀLEGS TURÍSTICS.

Veïns i veïnes afectats per les obres viaries del Carrer Ciutat de Granada

Propietat de MACOSA, la torre d’aigües que originàriament s’havia construït per proveir aigua del Besòs a les fàbriques del Poblenou, va passar a mans de l’Ajuntament, els anys 90, quan la reparcel·lació del pla del Front Marítim. El 2000, es va incloure al catàleg de patrimoni del districte de Sant Martí amb la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local. Però l’estructura interior del bell edifici que construí l’arquitecte Pere Falqués a final del  segle XIX estava molt danyada pel pas del temps, més d’un segle, i la “Casa de vàlvules”, l’edificació annexa que un dia  allotjà la maquinària que impulsava l’aigua de l’aqüifer fins els 50 metres d’altura on es trobava el dipòsit de la torre, encara ho estava més.

Va ser llavors que els veïns de la plaça Ramón Calsina i les Associacions de Veïns del Poblenou i de Diagonal Mar van sol·licitar amb insistència una intervenció que permetés recuperar la torre com a mirador. El regidor del Districte, però, donava llargues al·legant que el Districte no tenia diners. Esgotada la paciència veïnal, va ser la mateixa AVPN qui el 2004 va demanar a AGBAR que es fes càrrec del cost de rehabilitació, aprofitant que el periodista Josep Maria Huertas així ho havia suggerit en una carta oberta a Ricard Fornesa publicada per La Vanguardia el juliol d’aquell any. El llavors director d’Aigües, Àngel Simón, càrrec que encara ostenta avui, va accedir a la petició, i el febrer de 2006 l’ajuntament i Aigües de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per restaurar-la.

Males companyies en el Poblenou

{mosimage}

       El mes juliol de 2002 es va inaugurar a bombo i plateret l'Hotel Amrey Diagonal a la cantonada de l’Avinguda amb la Rambla del Poblenou. Era un dels primers edificis de la nova Diagonal, i el llavors alcalde de Barcelona Joan Clos va fer acte de presencia envoltat de mitjans, una pràctica habitual del grup de govern municipal que aprofitava qualsevol esdeveniment per promocionar la figura de Clos. Aquell mateix dia, a la tarda, en un acte públic organitzat per l'Associació de Veïns del Poblenou al Centre Cívic Can Felipa, en el que intervenia Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, ens preguntàvem, encara fixats en el “xou” d'unes escasses hores abans, sobre l'estranya aliança d'uns mutualistes de tota la vida, Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria, amb el president dels especuladors immobiliaris de la ciutat, Enric Reyna. La societat AMREY estava formada per Agrupació Mútua (AM) i el grup de negocis immobiliaris Reyna (REY). Pocs anys més tard Agrupació Mútua va vendre a Enric Reyna el 40% de Amrey, sota la seva propietat i el 29,7% de Amrey-Hotels, la branca hotelera de la promotora, creada l’abril de 1999, que es dedicava a construir i explotar diferents hotels. Va reinvertir les plusvàlues en crear Agrupación Inmobiliaria AISA grups d’empreses amb el que va continuar la seva deriva immobiliària (La Vanguardia 19/10/09).

El Pla de l’Obertura de la Diagonal aprovat l’any 1991 destinava el solar que ocupa el transformador que hi ha entre el carrer Castella i el carrer Sant Joan de Malta a zona verda. Des de llavors s’ha urbanitzat tota la zona (creació de la Rambla Nova amb les promocions immobiliàries adjacents, però aquesta zona verda de més de 1000 m2 encara està pendent. 

Quan els veïns de la zona van rebutjar en el 2003 la Subestació elèctrica que l’Ajuntament hi volia posar allí al costat, el Regidor va dir que aquesta substituiria al transformador actual que està desfasat. La nova subestació va canviar d’indret però la seva posada en marxa no ha suposat el tancament del vell transformador.

El transformador toca paret per paret amb l’edifici “Gurugú” que, enguany, ha celebrat el seu centenari. Durant molts anys els veïns han patit el soroll i la incertesa sobre la incidència de les radiacions electromagnètiques que allí es generen. El president de l’Associació de Veïns del Poblenou, Xavier Pegenaute, va aprofitat la festa d’aquest centenari per recordar-li públicament al regidor Narvaez que no es pot enrederir més la zona verda pendent. El Regidor en el seu parlament va esquivar el tema i, a hores d’ara, encara estem pendents de que ens digui quelcom.