Conscient que la Comissió feia una valoració crítica del procés de gestació del Parc Central l’Ajuntament no va acceptar que cap representant seu parlés en l’acte inaugural. Aquesta comissió, formada pels blocs d’habitatges colindants al Parc (el grup Civit i el CER Bac de Roda) i les dues associacions de veïns de la zona, va ser creada quan es va anunciar que es faria aquest parc i va ser avalada pel propi l’Ajuntament per canalitzar la participació del veïnat. Però el diumenge, malgrat la petició de la Comissió va ser el mateix Ajuntament qui va decidir quin veí havia de parlar i què no havia de dir. No sabem si aquesta actitud obeeix a un menyspreu que per l’Ajuntament deuen merèixer aquestes entitats o per la por de sentir-se qüestionat públicament. En tot cas, és un fet molt greu i mostra una nul·la elegància democràtica. Segurament, l’administració no és conscient que aquesta actitud avala d’una manera definitiva la crítica al procés participatiu que la Comissió indicava en el full de valoració que va repartir al Parc.
Però aquest fet és la punta de les maniobres que va fer el Consistori per convertir la inauguració en un passeig triomfal. Les autoritats en ple van intentar inaugurar el parc, i així els mitjans de comunicació ho van transmetre, dissabte al matí quan encara era un espai tancat. Després, al veure que era molt esperpèntic fer una inauguració sense el veïnat, van rectificar, però van mantenir en secret l’hora de l’acte per tal de despistar els treballadors de parcs i jardins que amb pancartes es volien fer sentir.
També hem de fer saber que a la Comissió de Seguiment fins i tot se’ns va negar el permís per posar la taula informativa dins el Parc.
I per acabar-ho d’adobar, des d’aquesta web hem de denunciar l’intent de manipulació de la nostra enquesta. Com sabeu aquesta versa sobre la idoneïtat dels murs que envolten el Parc Central. Durant els primers dies la tònica era que els qui consideraven excessiu els murs duplicaven en vots els qui ho veien positivament. De cop hi volta aquests darrers van començar a pujar en percentatge i quasi van igualar els altres. El 13 de març la proporció era de 68 a 70. Al no veure elements objectius per un canvi tan sobtat d’opinió entre la gent, vam sospitar que era un mateix individu qui, dia rere dia, votava el mateix amb l’ànim d’alterar el resultat. Per evitar aquest frau vam allargar el plaç de marge que el programa estableix entre vot i vot que es pot emetre des del mateix ordinador que fins a llavors era de 24 hores, i automàticament a partir d’aquell moment la proporció de vots crítics ha tornat a doblar l'altra opció.
Per llegir més... Crònica d'una inauguració
