Quan diversos veïns del barri ens van demanar a l'Associació de Veïns que intercedíssim amb l'Ajuntament per aconseguir que el tram mar de la Rambla fos peatonal vam pensar que seria orientatiu fer una enquesta per a saber quin ressò té aquesta petició. Les dades són concloents: un 91% creu que s'ha d'obrir immediatament degut a la gran afluència de vianants que hi ha a l'estiu.
En canvi, el Regidor Narvaez ens ha adreçat un comunicat que diu:"informo en la necessitat de mantenir-ho obert -al tràfic, s'entén- per la quantitat d'obres existents en aquest barri. En el Pla d'Acció Municipal els informem que tenim previst la urbanització d'aquest tram".
Al marge de que considerem que despatxar una problemàtica que té el barri en un parell de línies no és de rebut, si que hauríem de reflexionar sobre les molèsties que causen al barri els carrers tallats per les obres. Si es planifiquessin millor, si s'acotessin els seus terminis d'execució, si es minimitzessin les molèsties que causen al seu entorn, potser no hauríem de sumar-hi aquesta altra conseqüència negativa i gaudireim d'una rambla plenament peatonalitzada.
{mosimage}
Per fi la rehabilitació de la Torre de les Aigües serà una realitat.
Han hagut de passar uns quants anys perquè aquest símbol del Poblenou es dignifiqués. La gestió que en el seu dia va fer l'Associació de Veïns de contactar amb AGBAR perquè assumís aquest projecte ha donat fruit. Segons va explicar el regidor Narvaez, amb motiu de l'aprovació del PAD, en aquest mandat la Torre estarà en condicions de ser utilitzada com a mirador i es condicionarà la part baixa per ser utilitzada com a sala de barri i d'exposicions i el cost de la rehabilitació anirà a càrrec exclusivament de la Companyia d'Aigües. L'arquitecte serà Antoni Vilanova, que pel coneixement que té del Patrimoni del Poblenoui i la defensa que n'ha fet, és una garantia de respecte al passat del Poblenou.
Vegeu notícia a El Periòdico
PREOCUPACIÓ PELSEU DESENVOLUPAMENT
Comunicat de l'Assocciació de Veïns i Veïnes del Poblenou:
L’acord de Govern de la Generalitat de 22 d’abril declara Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el conjunt fabril de Can Ricart. Finalment, i després d’un llarg procés, amb el reconeixement de Can Ricart, l’únic edifici fabril a Barcelona amb la màxima consideració del patrimoni català, s’ha donat un important pas en favor del patrimoni industrial de la ciutat. La declaració de BCIN és motiu de satisfacció per a les entitats ciutadanes que vam demanar fa tres anys la seva preservació amb el màxim grau de protecció, tot i que mantenim una gran preocupació pel futur projecte de rehabilitació i de la seva integració en l’entorn urbà donat que els plans urbanístics aprovats a la zona l’afecten notablement.
L’Arxiu Històric del Poblenou, el Grup de Patrimoni del Fòrum Ribera del Besòs i l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, entitats que van sol·licitar la incoació de l’expedient per protegir el conjunt històric de Can Ricart hem presentat al·legacions i recursos per tal d’evitar que una interpretació poc acurada de la llei de protecció del patrimoni permeti mutilar el conjunt i en desvirtuï els seus valors com a document històric representatiu de l’arquitectura i de la cultura industrial de la ciutat. Hem denunciat també repetidament l’actitud del departament de cultura de la Generalitat que mentre ha elevat el grau de protecció al màxim dins del patrimoni català, ha autoritzat enderrocar una part significativa amb idèntica vàlua a la que es manté.
La declaració de BCIN acredita definitivament el valor que representa Can Ricart per al patrimoni cultural de Catalunya, desautoritzant al mateix temps aquells que des de diferents instàncies de l’administració, de la propietat o de l’opinió pública l’han negat. Estableix també de forma clara el marc legal de la protecció i el seu manteniment. Cal insistir, doncs, novament que les intervencions urbanístiques que l’afecten es portin a terme amb la màxima cura i rigor, descartant qualsevol impacte que perjudiqui la visualització del conjunt, que n’eviti la privatització i l’ús restrictiu, i que en modifiqui la seva forma i estructura, tant dels exteriors com dels interiors. Per la nostra part no dubtarem a continuar defensant-los amb els instruments legals i ciutadans que correspongui.
Segons fonts de veïns que ho han preguntat als operaris, l'Ajuntament està canviant algunes cadires del nou parc per culpa de la seva inestabilitat. El dia de la inauguració una veïna va patir un accident i es va lesionar el canell. Les mateixes fonts indiquen que el preu de cada cadira de disseny ha pujat a 1000€. Això explica l'alt cost del Parc que segons fonts oficioses ha estat de 24 milions € (força més que els 18 milions € que uns joves denunciaven en una pancarta diumenge passat). I lluny de l'aposta municipal per l'alt disseny, el reclam generalitzat dels usuaris del Parc és que s'hi posin bancs.
Conscient que la Comissió feia una valoració crítica del procés de gestació del Parc Central l’Ajuntament no va acceptar que cap representant seu parlés en l’acte inaugural. Aquesta comissió, formada pels blocs d’habitatges colindants al Parc (el grup Civit i el CER Bac de Roda) i les dues associacions de veïns de la zona, va ser creada quan es va anunciar que es faria aquest parc i va ser avalada pel propi l’Ajuntament per canalitzar la participació del veïnat. Però el diumenge, malgrat la petició de la Comissió va ser el mateix Ajuntament qui va decidir quin veí havia de parlar i què no havia de dir. No sabem si aquesta actitud obeeix a un menyspreu que per l’Ajuntament deuen merèixer aquestes entitats o per la por de sentir-se qüestionat públicament. En tot cas, és un fet molt greu i mostra una nul·la elegància democràtica. Segurament, l’administració no és conscient que aquesta actitud avala d’una manera definitiva la crítica al procés participatiu que la Comissió indicava en el full de valoració que va repartir al Parc.
Però aquest fet és la punta de les maniobres que va fer el Consistori per convertir la inauguració en un passeig triomfal. Les autoritats en ple van intentar inaugurar el parc, i així els mitjans de comunicació ho van transmetre, dissabte al matí quan encara era un espai tancat. Després, al veure que era molt esperpèntic fer una inauguració sense el veïnat, van rectificar, però van mantenir en secret l’hora de l’acte per tal de despistar els treballadors de parcs i jardins que amb pancartes es volien fer sentir.
També hem de fer saber que a la Comissió de Seguiment fins i tot se’ns va negar el permís per posar la taula informativa dins el Parc.
I per acabar-ho d’adobar, des d’aquesta web hem de denunciar l’intent de manipulació de la nostra enquesta. Com sabeu aquesta versa sobre la idoneïtat dels murs que envolten el Parc Central. Durant els primers dies la tònica era que els qui consideraven excessiu els murs duplicaven en vots els qui ho veien positivament. De cop hi volta aquests darrers van començar a pujar en percentatge i quasi van igualar els altres. El 13 de març la proporció era de 68 a 70. Al no veure elements objectius per un canvi tan sobtat d’opinió entre la gent, vam sospitar que era un mateix individu qui, dia rere dia, votava el mateix amb l’ànim d’alterar el resultat. Per evitar aquest frau vam allargar el plaç de marge que el programa estableix entre vot i vot que es pot emetre des del mateix ordinador que fins a llavors era de 24 hores, i automàticament a partir d’aquell moment la proporció de vots crítics ha tornat a doblar l'altra opció.
Per llegir més... Crònica d'una inauguració
