ReMix El Barri

Disseny amb biomaterials de restes d'aliments al Poblenou

 Context

En els últims 30 anys, la producció de plàstic s'ha incrementat en un 620%.

Cada dia a Catalunya es llencen 720.000 kg de menjar. Aquests aliments desaprofitats, que sumen

260.000 tones anuals, equivalen a les necessitats alimentàries de 500.000 persones durant un any.

Amb el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d'Aliments i la nova Llei sobre la prevenció de pèrdues i malbaratament alimentaris a Catalunya, es vol donar suport a la necessitat de repensar la nostra relació tant amb el menjar com amb el concepte de residu a tots els nivells.

Diferents entitats (restaurants, mercats, productors, espigadors, cooperatives, associacions, administració pública i veïns…) s'uneixen per prevenir el malbaratament d’aliments, augmentar el seu aprofitament i el seu valor en tota la cadena alimentària, i ara encara més en el context de la pandèmia.

Es vol posar en relleu una emergència real, l'existència d’un despertar i a la vegada potenciar el valor del disseny local per a trobar formes pertinents que trobin una resposta col·lectiva a aquests desafiaments.

L'exposició arrenca durant el Fab City Summit, un esdeveniment que permet re-pensar la producció a les ciutats (14 i 15 d'octubre), celebrem el Dia de l'Alimentació (16 d'octubre), l’ Open Day/Night del Poblenou Urban District (17 d'octubre), l'esdeveniment Foodture ( del 20 al 22 d'octubre) i es donarà la benvinguda a l'equip local de pilot Food Tech 3.0 de FoodSHIFT 2030 (22 d'octubre) abans de la seva clausura el 23 d'octubre.

Què és Remix el Barri?

Remix El Barri és un projecte de co-creació que va emergir durant el projecte H2020 SISCODE, dissenyadors que proposen projectes propis amb restes de menjar mitjançant tècniques artesanals i fabricació digital. Col·laboren amb agents del barri del #Poblenou per a promoure un ecosistema local d'economia circular.

Reivindiquen la necessitat d'imaginar nous models i tècniques per a innovar amb el que anomenem “residus”. Manifesten el potencial del co-disseny, la fabricació digital i l'artesania per a reinventar les nostres maneres de produir, consumir i viure amb consciència de l'ecosistema ambiental.

Valoren les pràctiques innovadores i artístiques com a motor del canvi social.

Estan convençuts que viure experiències de disseny compartit pot facilitar la capacitació dels territoris per a implementar una economia circular.

Experimenten la circularitat, creant materials amb ossos d'olives i alvocats, pells de cafè, verdures i fruites o minvaments dels restaurants, i també explorant la col·laboració, la inclusivitat, l'autogestió cap al coneixement compartit amb els actors locals.

Què trobaràs a l'exposició?

Podràs descobrir tant els 9 projectes dels Remixers i els seus prototips, com el viatge de disseny circular i col·laboratiu que han compartit junts des de febrer de 2020.

L'exposició ha estat dissenyada a Leka, el restaurant Open Source del barri, a partir de recursos trobats al barri i 100% transformats en el Fab Lab.

Podràs sorprendre't amb el poder dels residus, familiaritzar-te amb una nova forma d'artesania local, i debatre de les accions necessàries per a sostenir aquests ecosistemes en el teu barri, la teva ciutat i més enllà.

Durant la setmana, crearem sinergies amb iniciatives locals i els projectes de recerques passats, presents i futurs del Fab Lab Barcelona.

Uneix-te al col·lectiu durant el temps de l'exposició per a descobrir aquest remix de biomaterials i experiències socials.

Reserva la teva entrada gratuïta a Eventbrite: Tots els dies

Open Day&Night del Poblenou Urban District Més informació sobre el evento y el projecte

Uns quants mesos després de la finalització de l’estat d’alarma, contemplem amb perplexitat com els centres d’atenció primària dels barris continuen restringint les visites presencials. Una nota de premsa de finals de juny  informava que a partir d’aquell moment seria una persona del centre o d’una subcontracta a través del telèfon qui valoraria si el motiu de la trucada requeria o no una visita presencial. Sorprèn que s’apel·li contínuament a la responsabilitat individual per tal d’evitar contagis i a la necessitat de complir les mesures de prevenció, però en canvi no ens considerin responsables quan necessitem una consulta.

El despotisme dels responsables de salut de la nostra ciutat, i en general de tot el país, supera tots els límits. Es vulneren drets fonamentals com l’accés al professional de referència al·legant temes de seguretat quan altres dispositius com, per exemple, els CUAPs, els hospitals i les consultes privades no tenen aquestes mesures de protecció. A més, les empreses continuen funcionant, el transport públic també, inclús han obert les escoles perquè amb mascareta, separació i ventilació poden estar unes quantes hores sense problema. ¿Com s’explica, doncs, que les persones amb cita prèvia no puguin estar degudament espaiades en una sala d’espera i no puguin ser ateses pel professional que correspongui?

La majoria de la població tenim el criteri suficient per saber si necessitem consultar un professional o no i és gairebé segur que si no ens fes falta, no estaríem hores amb l’auricular a l’orella intentant connectar amb telèfons que sempre comuniquen per explicar a una veu anònima què ens passa. O fent una cua d’hores de peu dret al carrer.

Es vulneren els drets:

-      A ser atesos per l’atenció primària que, teòricament, és la porta d’entrada al sistema. Recordem que és un servei públic finançat amb diners de la població.

-      A contactar i parlar directament amb els professionals sanitaris de referència que ens han assignat i que coneixem i ens coneixen.

-      A la intimitat, perquè hem d’explicar la nostra situació per telèfon a una persona que no coneixem i a la qual prèviament hem facilitat les nostres dades o explicar-ho a la porta del centre on ho escolta tothom que s’hi espera.

-      A participar en les decisions dels temes que ens afecten, donar compte del funcionament dels serveis públics i fiscalitzar què es fa amb els nostres diners.

Denunciem:

-      Que les administracions (Generalitat, Ajuntament, Consorci…) no compleixen amb les seves obligacions que, en aquest cas, serien les de dotar a l’atenció primària de personal, mitjans i espais suficients perquè pugui fer la seva feina de forma digna, presencial i amb els estàndards de qualitat.

-      Que aprofiten les llibertats de contractació que permetia l’estat d’alarma i el traspàs de competències a les comunitats autònomes per, entre altres coses, destinar 18 milions d’euros a contractar una empresa per fer rastreig de casos quan sabem que majoritàriament això ho està fent l’atenció primària. O per anunciar a bombo i plateret la construcció de cinc hospitals de fireta per 50 milions (això d’entrada, ja sabem el que passa amb el sobrecost), sense aclarir amb quin personal funcionaran.

-      Que se segueixin mantenint contractes amb empreses com MUTUAM per atendre les persones que viuen a residències quan s’ha demostrat l’incompliment de les seves obligacions.

-      Que s’aprofita el sentiment de desprotecció i incertesa de la població per fomentar indirectament les assegurances i les consultes privades.

Fa temps que coneixem les estratègies dels diferents responsables de salut d’aquest país: desprestigiar el sistema sanitari públic, fomentar l’assegurança i la consulta privada que, per suposat, no visita per telèfon; i ara amb l’excusa de la pandèmia, descapitalitzar encara més l’atenció primària.

L’excepcionalitat de la situació i l’amplitud de les responsabilitats no fa factible demanar la dimissió dels responsables polítics, però sí exigir el reconeixement que els dèficits actuals són conseqüència d’un consens polític que va crear un marc que ha permès desprestigiar el sistema sanitari públic, fomentar l’assegurança privada i prioritzar els interessos polítics sobre el benestar de la gent. Mai hauríem pensat que arribaríem a la situació de destrossa actual que supera els temps de les retallades i posa en perill el sistema sanitari públic i la nostra salut. Segurament les retallades eren una etapa més dels procés de descapitalització i aniquilació del sistema públic.

Ens indigna que en una situació de vulnerabilitat extrema de la població, els responsables vagin a la seva. Plans i més plans que no s’avaluen ni es duen a terme, diners que no se sap on van a parar, gestors amb carnet polític que no saben gestionar més enllà de la seva continuïtat. I mentrestant hi ha gent que no pot accedir als serveis als quals hi té dret.

Com a propietaris del sistema exigim que aquest respongui a les nostres necessitats, que en aquests moments són la resolució de molts problemes de salut ajornats per altres prioritats, el control adequat per evitar contagis de Covid-19, ser atesos com ens mereixem i participar en les decisions de tot allò que ens afecta. Utilitzarem tots els mitjans al nostre abast per aconseguir-ho.

Junta de la Favb

Barcelona, 23 de setembre de 2020

Mentre les entitats veïnals que hem participat activament en el procés del Repensem 22@ estem reclamant que l’Ajuntament ens convoqui aquest mes de juliol, tal com es va comprometre a fer la tinenta d’alcalde, per debatre les propostes de la MPGM 22@, s’anuncia la signatura d’un acord entre el govern de la ciutat i ERC sota el nom de NOU full de ruta per al 22@.

Tot i que la primera impressió és bona, atès que proposa un augment important d’habitatge, crida l’atenció que l’acord no reculli de manera clara i explícita criteris fonamentals del Pacte signat fa un any i mig. Concretament no fa esment del fet que TOT el nou habitatge serà de protecció oficial, allunyant-se així de les reivindicacions veïnals que volem habitatge públic i de lloguer.

En canvi, l’acord sí que és molt clar quan determina que per incrementar el nombre d’habitatges augmentarà l’edificabilitat, proposta que va en sentit contrari a l’expressat reiteradament per les entitats veïnals. Hem de recordar que l’actual pla ja atorga als propietaris del sòl un important increment d’edificabilitat, fet que provoca edificis d’altura que no encaixen en l’actual paisatge urbà del barri. D’altra banda, només faltava que des de l’Ajuntament es reculli el que tots sabem que és i serà la principal reclamació del sector immobiliari que tant té a veure amb l’especulació i gentrificació del barri. El preu actual del sòl que està en mans d’aquests propietaris no té res a veure amb el de l’any 2000 quan es va aprovar el pla 22@. En lloc de reclamar que aquestes importants plusvàlues reverteixin en la ciutat, l’acord proposa atorgar més edificabilitat.

En l’àmbit de l’activitat econòmica proposa reactivar els 980.000 m2 de sostre que resten per desenvolupar en la línia de les activitats emprenedores i innovadores del 22@. Per part de les entitats veïnals sempre hem reclamat la reindustrialització del sector, que en les actuals circumstàncies es fa més necessari que mai. Cal posar l’accent també en l’oblit (?) de l’economia cooperativa, social i solidària.

Tot plegat ens fa pensar que estem davant d’un NOU full de ruta que xoca amb el Pacte signat l’any 2018, un acord sobre el qual ja vam expressar un sí crític.

Reclamem novament que la participació del veïnat sigui real i no virtual com darrerament està sent. Insistim que volem seure amb la resta dels sectors implicats per debatre les propostes de MPGM en la línia del Pacte signat.

09.07.2020

AVV Poblenou