Conscient que la Comissió feia una valoració crítica del procés de gestació del Parc Central l’Ajuntament no va acceptar que cap representant seu parlés en l’acte inaugural. Aquesta comissió, formada pels blocs d’habitatges colindants al Parc (el grup Civit i el CER Bac de Roda) i les dues associacions de veïns de la zona, va ser creada quan es va anunciar que es faria aquest parc i va ser avalada pel propi l’Ajuntament per canalitzar la participació del veïnat. Però el diumenge, malgrat la petició de la Comissió va ser el mateix Ajuntament qui va decidir quin veí havia de parlar i què no havia de dir. No sabem si aquesta actitud obeeix a un menyspreu que per l’Ajuntament deuen merèixer aquestes entitats o per la por de sentir-se qüestionat públicament. En tot cas, és un fet molt greu i mostra una nul·la elegància democràtica. Segurament, l’administració no és conscient que aquesta actitud avala d’una manera definitiva la crítica al procés participatiu que la Comissió indicava en el full de valoració que va repartir al Parc.
Però aquest fet és la punta de les maniobres que va fer el Consistori per convertir la inauguració en un passeig triomfal. Les autoritats en ple van intentar inaugurar el parc, i així els mitjans de comunicació ho van transmetre, dissabte al matí quan encara era un espai tancat. Després, al veure que era molt esperpèntic fer una inauguració sense el veïnat, van rectificar, però van mantenir en secret l’hora de l’acte per tal de despistar els treballadors de parcs i jardins que amb pancartes es volien fer sentir.
També hem de fer saber que a la Comissió de Seguiment fins i tot se’ns va negar el permís per posar la taula informativa dins el Parc.
I per acabar-ho d’adobar, des d’aquesta web hem de denunciar l’intent de manipulació de la nostra enquesta. Com sabeu aquesta versa sobre la idoneïtat dels murs que envolten el Parc Central. Durant els primers dies la tònica era que els qui consideraven excessiu els murs duplicaven en vots els qui ho veien positivament. De cop hi volta aquests darrers van començar a pujar en percentatge i quasi van igualar els altres. El 13 de març la proporció era de 68 a 70. Al no veure elements objectius per un canvi tan sobtat d’opinió entre la gent, vam sospitar que era un mateix individu qui, dia rere dia, votava el mateix amb l’ànim d’alterar el resultat. Per evitar aquest frau vam allargar el plaç de marge que el programa estableix entre vot i vot que es pot emetre des del mateix ordinador que fins a llavors era de 24 hores, i automàticament a partir d’aquell moment la proporció de vots crítics ha tornat a doblar l'altra opció.
Per llegir més... Crònica d'una inauguració
CRÒNICA D’UNA INAUGURACIÓ
El parc central del Poblenou ha obert definitivament les portes el diumenge 6 de maig per acollir una gran riuada de ciutadans. Els veïns, desitjosos i sobretot encuriosits per conèixer el secret que amaguen els quatre contorns fortificats en que ha quedat dividida la zona verda promesa fa més de 10 anys, van fer petits els accessos al parc i van gaudir d’un esplèndid matí de primavera amenitzat per activitats i jocs diversos, acabant amb una també multitudinària arrossada popular.
L’equip municipal de Jordi Hereu va voler celebrar d’aquesta manera amb la màxima pompa i amb gran difusió a tota la ciutat el final d’una obra que considera emblemàtica per la seva transcendència urbana, però també estratègica pel que fa a la necessitat de prestigiar la imatge d’un consistori massa contestat en els darrers anys per les seves obres al 22@, sovint titllades de condescendents amb l’especulació; per la manca d’una política eficaç i a temps d’habitatge social; pel seu menyspreu amb el patrimoni industrial del Poblenou i Can Ricart; i per l’actitud xulesca, desafiant i desatinada d’alguns regidors de l’etapa Clos i que no sembla ara del tot esmenada per exemple al districte de Sant Martí.
Si a això se li suma la polèmica encara no tancada del recorregut urbà de l’AVE i, ara més darrerament, l’angoixa per la manca de pluges, s’entendrà que la celebració era doncs ansiejada des de l’ajuntament. Però Hereu va saber esperar fins després de les eleccions del passat 9 de març per fer brillar amb llum pròpia la seva presencia inaugural al Poblenou, un barri de la ciutat que ha estat especialment crític amb la gestió municipal (cal recordar el decret de divisió del Poblenou en cinc barris en contra del parer dels veïns) cosa que es va notar a les eleccions d’ara farà un any. El dia abans de la inauguració l’alcalde va visitar el parc amb l’arquitecte Jean Nouvel i els mitjans de comunicació per fer declaracions, però ho va fer a porta tancada i sense públic pel temor de possibles crítiques. L’equip de Hereu no ha sabut fins ara respondre amb arguments a aquells que li retreuen aquesta obra que és elitista i conceptualment errònia per l’emmurallament d’un espai públic tan cèntric, per la seva fragmentació que mostra
una incapacitat tècnica per resoldre la vialitat en una zona estratègica del districte, i per no haver volgut incorporar al parc els equipaments del conjunt patrimonial de Can Ricart, fet que mostra que la mal tancada ferida amb els ciutadans no cicatritza. El remat final que deixa l’alcalde sense munició és la manca de model participatiu que és el que ha fet que l’ajuntament restés tot el temps insensible a l’opinió ciutadana. Bastant més que un símptoma indicatiu del tarannà de l’alcaldia de Jordi Hereu que no ha sabut encara corregir l’actitud autista i relativament tirànica del seu predecessor Joan Clos.
Jordi Hereu s’ha passejat però en aquesta ocasió de forma triomfal i del bracet del seu regidor Francesc Narváez, el més antic del seguici municipal, acompanyat de tinents d’alcalde i de regidors de l’oposició per, aparentant una imatge de consens, donar-se allò que es diu un bany de masses, somrient i cercant amb l’ocurrència la complicitat de la gent. De fet, la comitiva que encapçalava l’alcalde ha fet una passejada quasi de revista militar pel parc davant la mirada encuriosida d’alguns i atònita d’altres, i erigint-se ell i el grup de representants municipals com a protagonistes d’excepció de la jornada. I cal preguntar-se si algú que ha decidit gastar vint milions d’euros, pel cap baix, del diner públic en una obra pública té dret a fer-ne apropiació mediàtica. Dit d’una altra manera, uns servidors públics han de sotmetre’s a la pedanteria que significa presentar-se com a benefactors socials? Com a colofó, una tanda de discursos que va situar a l’alcalde i el regidor com a figures centrals del dia, i en la qual no es va deixar parlar a les entitats veïnals que formulen crítiques a l’obra que s’inaugurava.
La pregunta que es feien des de l‘ajuntament és si aquell acte tant esperat sortiria bé, és a dir, si serviria per potenciar la figura d’un alcalde que encara no ha demostrat carisma. Per això s’explica tanta policia i tanta logística organitzativa. Però el cas és que la climatologia adversa pot arribar a fer proclamar rogatives fins i tot al regidor Narváez i a la regidora Mayol que com a responsable de parcs i jardins es va apressar a explicar que un parc tant car de mantenir disposa de sistemes avançats per l’estalvi d’aigua de reg. I per si això semblés poca cosa, calia explicar als ciutadans que l’aigua prové del subsòl urbà i no de la canonada que aviat deixarà de rajar a les cases si no plou. Amb tot, no va poder evitar que a les seves paraules s’interferissin els crits de treballadors de l’institut municipal de parcs i jardins que es continuen manifestant pels seus llocs de treball. Pitjor consciència deuria tenir Narváez que ha autoritzat la proliferació de piscines privades a moltes promocions immobiliàries de certa “categoria” al Poblenou, tot i ser ell també el regidor dels serveis i
subministraments públics de la ciutat. Polítiques contradictòries que es balancegen entre la sostenibilitat i la insostenibilitat. El cas és que segons va explicar ell mateix, l’home va demanar a una senyora del disctricte que just complia cent anys que resés una novena, no se sap si perquè plogui aviat o pel futur de la seva pròpia carrera ja molt dilatada a l’ajuntament.
Tot eren cares plenes de rialles i felicitacions per l’obra aconseguida. Un guàrdia urbà que feia demostracions amb els gossos ensinistrats de la policia urbana va dir micròfon en mà que el Poblenou ha passat de ser un lloc ignorat a un dels barris més importants de la ciutat, vet aquí fins a on arriba el compromís a l’hora de fer costat a l’alcalde i a reproduir la propaganda institucional.
L’alcalde i la Mayol van dir que prenien nota i que incorporarien aquelles observacions fetes in situ per veïns que ja s’havien adonat que falten bancs per seure, que les portes d’entrada i sortida son massa petites, i que falta també jocs infantils perquè s’entretingui la canalla. Narváez va dir que el pou del món aviat connectarà interactivament amb la població de Guayaquil, tal com demanava el projecte original presentat per l’associació de veïns i veïnes del Poblenou. Tots tres però van fugir d’estudi quan se’ls va demanar que facin desaparèixer els murs del tancament del parc. Potser no volen tenir un nou enfrontament amb l’arquitecte Nouvel, no sigui que s’enfadi per la desaprovació ciutadana.
