Tenim 602 visitants i 1 membre en línia

Actualitat del barri

En aquesta secció s'hi van guardant les notícies més rellevants sobre el Poblenou, les millores i els problemes que l'afecten. La secció està dividida en diversos apartats (Diversos, Equipaments, Habitatge, Convivència, Can Ricart, Mobilitat, Urbanisme, Divisió del barri) i al final de la majoria hi trobaràs una anàlisi global de cada problemàtica.

Benvolguts, benvolgudes,

Al Poblenou ens seguim mobilitzant per cridar ben fort que VOLEM ACOLLIR i estem preparant la manifestació de dissabte que hem d'aconseguir que sigui tan important que arribi als nostres governs i els obligui a obrir fronteres.

Un grup de pares de l'escola La Llacuna han tingut una iniciativa que trobem molt creativa i a la que proposem que s'hi sumi tot el barri: la comunitat educativa, les entitats, el moviment veïnal i tots els veïns i veïnes solidaris.

El protagonisme el tindrien els nens i nenes i els i les adolescents a qui faríem costat les persones adultes. 

Obriu el link d'instagram on es detalla la proposta i animeu-vos a participar.

https://www.instagram.com/p/BQc-lkQgRYx/?r=wa1

HEM D'ACONSEGUIR MOBILITZAR TOT EL BARRI!!

P9 Refugi

En Manel Andreu ens ha deixat

El nostre amic, company i veï Manel Andreu ens ha deixat.

Manel Andreu ha sigut una de les persones imprescindibles del Poblenou en els darrers 40 anys.  Va ser iniciador de l’AVV del Poblenou, junt amb els també desapareguts Josep Maria Huertas i Josep Maria Prochazca. Ha presidit en dues ocasions l’Entitat, la primera just després dels JJOO de 1992, quan el barri iniciava una profunda transformació urbanística que motivaria infinitat de lluites per la millora social i urbana en favor dels equipaments, l’habitatge assequible, la protecció del patrimoni industrial i per a la millora de l’espai públic. També va presidir la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) entre els anys 1998 i 2004. La seva personalitat tranquil·la i un profund sentit de la justícia i la solidaritat va impregnar la seva acció en favor dels desprotegits. En els darrers anys ha treballat solidàriament al costat dels immigrants sense papers i sense sostre des de la xarxa de suport als assentaments i el pla de desenvolupament comunitari Apropemnos. Incansable en la denúncia de la injustícia, el Manel era una persona bona i justa. Descansi en pau.

El funeral serà demà dia 28 de desembre a les 12h a la parròquia de Santa Maria del Taulat

El més colpidor de trobar-se en un indret on centenars de persones intenten vendre el que tenen sobre la manta no és l'impacta econòmic que té aquesta activitat en la ciutat, un impacte magnificat per alguns sectors comercials. El més colpidor és que et trobes amb la punyent realitat d'unes persones condemnades a malviure per l'únic fet de no ser ciutadanes. Aquest cara a cara es dóna molt sovint entre dues persones “de fora”: un immigrant i un turista que es troba davant d'una Barcelona que no sortia a les guies.

És sabut per tothom que amb els fenòmens complexos, com el de la venda ambulant, l'actuació estrictament policial no soluciona els problemes de fons. En alguns punts concrets, com l'avinguda de Joan de Borbó podria, si s'acompanya d'altres mesures, resoldre un problema real sobre l'ocupació de l'espai públic i les molèsties que genera al veïnat. Tanmateix, aquestes actuacions dissuasives només condueixen a la reubicació de l'activitat en altres espais, traslladant el problema sense resoldre’l. Calen mesures de justícia humanitària

Tal i com denuncia la campanya "Papers sense contracte", les persones que es dediquen al “top manta” es troben en un bucle pervers que les condemna a no poder tramitar el seu arrelament social perquè no tenen un lloc de treball, i aquest no està al seu abast perquè no estan regularitzades. Una situació que les empeny, irremeiablement, a sobreviure a través de la il·legalitat, i el “top manta” és, segurament, una de les activitats més dignes que poden fer.

Certament, és criticable que els turistes comprin unes bambes sense pagar l'IVA, però hores abans d'arribar, en el seu creuer, també han pogut fer el mateix en alta mar. El lloc (sigui un creuer, sobre la manta o en una botiga) és factor de legalitat, en canvi, l'explotació infantil que hi pot haver en la fabricació d'aquestes bambes no les fa il·legals. El monopoli de qui té el negoci és qui marca les regles del joc.

Davant de situacions complexes com la de la venda ambulant irregular, que són un reflex de dinàmiques d'un món globalitzat que facilita el moviment de mercaderies i posa fronteres a les persones, no hi ha solucions fàcils. Però des del moviment veïnal sabem que la paralització vol dir acceptació, i per això reclamem:

  • Al govern central:Cal qüestionar-se d'una vegada la Llei d'Estrangeria i les traves per a la regularització dels “sense papers” que fa tant de temps que reclamem des dels moviments socials. Un tema que malauradament els nostres polítics no posen a l'agenda a l'hora de negociar un nou govern.
  • Al govern de la Generalitat:Cal que apliqui la resolució del Parlament del 10/03/16 que obre una via de regularització a través de l'empara d'una associació d'utilitat pública.
  • A l'Ajuntament de Barcelona:En comptes de posar banderoles indicant que la gent no compri en mercats il·legals, ha de reforçar una altra bandera, que és la de fer tots els esforços possibles per dignificar la situació d'aquestes persones. El programa social emprès pel consistori amb la creació de 40 llocs de treball és lloable, però òbviament insuficient. Cal dialogar amb els propis manters. (A molts d'ells ja els hi agradaria poder pagar un 0'55€ per un m2 de sòl públic al dia com ho fan els bars per a les seves terrasses).
  • Als sectors de comerciantsque critiquen la venda ambulant i als actors polítics que, de manera interessada, han posat en l'agenda aquest tema, els hi hem de dir que han d'assumir que aquest és un assumpte polièdric. Són preocupants i sovint tenen un tuf racista les crítiques al “top manta” quan no van acompanyades de la demanda d'una sortida digna per a aquestes persones.
  • Als responsables polítics dels cossos de seguretat (Guàrdia Civil, Mossos i Guàrdia Urbana). Una cosa és la preservació de l'espai públic o la lluita contra les màfies. Però una altra és la repressió contra aquest col·lectiu, que en massa ocasions ha comportat l'entrada al CIE i l'expulsió del país.
  • No podem acceptar de cap manera la reobertura del CIE de la Zona Franca. L'Ajuntament fa el que pot per frenar-lo, el Parlament de Catalunya també hi està en contra. Nosaltres ens preguntem: ¿Com podem parlar en el nostre país de sortides “unilaterals”, en abstracte, quan no som capaços d'impedir imposicions concretes? Toquem de peus a terra i enterrem per a sempre el CIE. Per aconseguir-ho, com en tantes altres coses, cal que els moviments socials mostrem tota la nostra musculatura.

La Favb ha donat suport a la Caravana "Obrint fronteres" que va cap a Grècia per denunciar el patiment de les persones que tenen tot el dret a trobar refugi. La gent de la nostra ciutat és solidaria, i ens alegra el clamor de justícia que hi ha quan mirem cap a fora. Ens inquieta no veure aquest clamor quan mirem cap a dins.

Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Barcelona, 20 de juliol de 2016

Més articles...