Comunicat de premsa
Malgrat les promeses de les administracions, les persones desallotjades de les naus de Puigcerdà i Pere IV continuen vivint en la vulnerabilitat i la incertesa
L’Ajuntament de Barcelona, i concretament l’alcalde Xavier Trias, es va comprometre a agilitzar el procés de regularització de les persones recentment desallotjades dels assentaments del Poblenou, donada la seva situació d’extrema vulnerabilitat al trobar-se d’un dia per l’altre al carrer sense habitatge, sense forma de guanyar-se la vida i, a més, sense papers. Per evitar que acabessin sent “víctimes de les màfies”, segons va declarar públicament Trias en roda de premsa. Ajuntament i Generalitat es van comprometre a tramitar excepcionalment els informes d’arrelament d’aquestes persones sense haver de presentar contracte laboral; paral·lelament el compromís de la subdelegació del Govern va ser, en el marc de la legalitat vigent, atorgar de manera individual i atenent les circumstàncies especials dels habitants de les naus, un permís transitori de residència i treball.
Malgrat el compromís de les tres institucions, els informes d’arrelament emesos fins ara per part de la Generalitat han estat desfavorables, utilitzant com a argument, el fet de no aportar contracte de treball, tot i que es fa constar que s’ha seguit un “procediment preferent” per a les persones de la nau, s’apliquen els mateixos criteris restrictius que a la resta d’immigrants que demanen l’informe.
D’aquesta manera, les administracions demostren que no estan complint amb els acords assolits amb aquest col·lectiu, i estan jugant amb l’esperança, el temps i els diners (que costen alguns dels tràmits) d’aquestes persones. La forta indignació també inclou les persones voluntàries que estan ajudant a recollir la documentació i fer seguiment del difícil procés administratiu. Per això exigim a l’alcalde Xavier Trias que doni la cara i pressioni les altres administracions perquè compleixin el que s’havia acordat.
El desallotjament de les naus dels carrers Puigcerdà i Pere IV durant la matinada del 24 de juliol passat ha estat el triomf del dret de la propietat privada per damunt de les necessitats socials de les persones. La gent que habitava a les naus ha estat privada no sols de la seva vivenda sinó del seu mitjà de vida, veient vulnerats els seus drets humans. És un exemple clar de la política de les administracions i, malgrat les paraules dels portaveus municipals, el seu futur està ple d'incerteses.
Davant la justificada indignació i alarma social per la possibilitat que més de 300 persones es veiessin obligades a dormir al carrer, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Delegació del Govern van prometre donar una alternativa a les necessitats d’habitatge, treball i documentació de les persones desallotjades.
La tancada a l’església de Sant Bernat Calbó va ser una forma de pressió i de boicotejar l’estratègia de dispersió per la qual apostaven les administracions. Finalitzada la tancada, l’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments continuem alerta perquè es compleixin els compromisos que es van adquirir:
Sostre. És el primer compromís de l'Ajuntament per als habitants de la nau, almenys fins a final del mes d’agost. S’ha facilitat pensió o alberg a unes 200 persones, però aquestes han denunciat que han de compartir petits espais entre set o vuit persones i fins i tot famílies amb nens petits. A pesar de la dispersió i l’allunyament del barri no es disposa d’ajut per als trasllats en transport per la ciutat ni per a menjar, elements imprescindibles donat que en fer-los fora de les naus se’ls ha tret no només l’habitatge sinó també, i sobretot, la forma de guanyar-se el pa. Què passarà quan l’Ajuntament digui que s’ha acabat l’allotjament i es trobin novament al carrer sense mitjans de guanyar-se la vida?
Treball. l’Ajuntament ofereix cursos, i alguns llocs de treball en empreses d’inserció. Tanmateix, en l’actual context de crisi i retallada de polítiques socials creiem que aquesta no és una solució realista per a aquest col·lectiu, per això insistim a demanar suport al Consistori per a la creació de cooperatives de recollida de ferralla, un treball socialment útil i que ells coneixen, així com les activitats artístiques, i habilitar uns espais per poder-ho fer.
Dignitat. És cert que, malgrat la desproporcionada quantitat d'efectius policials, no hi va haver cap identificació i ningú no va acabar al CIE. Tot i així, els seus drets seguiran vulnerats mentre no tinguin papers i documentació en regla. Només això possibilita accedir al treball i altres serveis bàsics, com la sanitat, en condició d’igualtat amb els autòctons. La Llei d'Estrangeria és eminentment discriminatòria i només la lluita d’aquestes persones sense papers permetrà disminuir els seus efectes nocius.
Des de l’Assemblea Solidària Contra els desallotjaments valorem positivament la tancada de tres dies a l’església de Sant Bernat Calbó, que va evitar la immediata dispersió dels i les habitants de les naus desallotjades i va fer possible la visualització d’una problemàtica que encara persisteix, més enllà de les mentides i promeses per part de l’Ajuntament de Barcelona. Hem demostrat que veïnes i veïns, persones solidàries i, sobretot, les persones que habiten els assentaments de Barcelona som capaços d’organitzar-nos per denunciar les injustícies i exigir solucions reals a problemes d’habitatge, treball i papers a la nostra ciutat. La dignitat està per sobre de la misèria, i les persones per sobre de les propietats.
Continuarem alerta, atenent les incidències i recollint documentació pendent els dimarts i dijous a la tarda a l’Ateneu Flor de Maig, fins al setembre, quan celebrarem una assemblea el dia 2 per valorar la marxa dels compromisos i decidir sobre el futur de la lluita. Perquè sabem que només la lluita obligarà les administracions a complir les seves promeses.
Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments - Barcelona 7 d’agost 2013