La sentència per la mort de cinc treballadors ocorreguda al Poblenou el juliol de 2006 condemna sis empleats de la promotora Habitat a penes que van dels sis mesos als dos anys de presó. Entre els acusats, el propietari d'Habitat, Bruno Figueras, ha estat condemnat per un delicte contra els drets dels treballadors, amb una pena d’un any de presó i un altre d'inhabilitació per exercir activitats empresarials, més una multa de 5.400€. L’escrit conclusiu de la fiscal del cas concedeix a Figueras una circumstància atenuant de reparació del dany. La broma ha costat a aquest magnat del “totxo” 2,7 milions d’euros en indemnitzacions.
Una llarga història
Coincidint amb la inauguració del Fòrum de les Cultures, el dia 8 de maig de 2004 l’empresa Habitat, propietària de l’antiga fàbrica de La Unión Metalúrgica del carrer Almogàvers en ple districte 22@, va enderrocar aquelles velles naus industrials per construir una promoció anomenada Ecourban Barcelona d’usos terciaris amb oficines i aparthotel. L’Associació de Veïns i l’Arxiu Històric del Poblenou havien demanat la preservació d’aquell bonic edifici industrial dels primers anys del segle XX, encara que el llavors regidor d’Urbanisme Xavier Casas va fer cas omís de la petició i a les al·legacions presentades per diverses entitats veïnals contra l’aprovació del pla urbanístic que afectava l’edifici. La petició va ser elevada a altes instàncies de l’Ajuntament i també del Departament de Cultura de la Generalitat, així com a responsables de 22@bcn. Però, ni cas!
Anaven en augment a Barcelona les veus que demanaven la preservació del patrimoni industrial del Poblenou, gràcies al debat engegat feia alguns mesos pel Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera del Besòs. L’empresa promotora i constructora de Bruno Figueras, un dels més coneguts i influents empresaris del “totxo” de la ciutat, es va apressar a executar l’enderroc que es va fer en cap de setmana. La inusual rapidesa en la tramitació urbanística d’aquell Pla, en la concessió dels permisos i en l’execució de l’enderroc alhora que es bandejava l’al·legació ciutadana, fa pensar que alguna poderosa raó o pacte hi havia entre l’empresari Figueres i el llavors alcalde Joan Clos.
Un cop enderrocada la fàbrica, les coses van anar més a poc a poc. Dos anys i dos mesos més tard, just iniciades les obres, i mentre s’excavava una galeria de serveis a la qual els responsables de l’obra van fer baixar els operaris sense prendre les mesures de seguretat necessàries, es va desplomar un mur dels antics fonaments que no havien estat buidats dels edificis industrials de La Unión Metalúrgica sepultant els cinc treballadors que van resultar morts i causant greus ferides a dos més.
Dels cinc treballadors morts en l’accident, un pertanyia a una subcontracta i tres més a una empresa subcontractada per la subcontracta. Els tres eren pakistanesos, dos dels quals sense permís de treball ni residencia. El fatal accident, segons l’escrit conclusiu de la fiscal del cas, va ser degut en darrera instancia al fet que el senyor Bruno Figueras no havia implantat en l’empresa que dirigia una estructura amb divisió de funcions i assignació de necessitats en matèria de prevenció de riscos laborals. En definitiva, que una empresa de la construcció com la que ens ocupa no havia integrat la prevenció tot i la complexitat i l’alt risc de la seva activitat, i que a més la llei li ho exigia.
Era el temps de la bombolla immobiliària, i alguns empresaris no estaven per orgues ni collonades. Només estaven per guanyar diners a cabassos. Ni el patrimoni cultural ni tampoc la vida dels treballadors immigrants sembla que eren el principal motiu de preocupació per al senyor Figueras. Al carrer Almogàvers la ciutat hi va perdre molt. El que s’hi va perdre és irreemplaçable. I el que hi ha quedat és una de les pitjors arquitectures –un mal també irreversible-- que ens recordarà mentre existeixi fins on pot arribar la cobdícia d’alguns empresaris no de fora sinó, en aquest cas, de casa.
Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou