29-S. Vaga general de ciutadanes i ciutadans

Com va anar la vaga

El desenvolupament de la vaga general al Poblenou ha deixat una imatge més semblant a un dia festiu que no pas la que correspondria a una jornada laboral. La vida reflectida al carrer va ser atípica, tot i visualitzar una activitat pròpia dels sectors no específicament convocats a la vaga com el petit comerç, els autònoms i negocis familiars.

 El comerç ha tancat majoritariament, sobretot al cor comercial de Marià Aguiló, amb obertures intermitents en alguns comerços a diferents punts del barri. La cadena Mercadona va protagonitzar obertures i tancaments intermitents condicionades per la presencia de grups de treballadors que invitaven al personal de caixes i de subministrament a secundar la vaga. Entre els piquets, un de format per veïns del barri havia prèviament omplert de manera destaca el casc antic del Pobloenou amb cartells animant a fer vaga. Una pintada a la paret prop del Mercat deixava constància de l’actitud empresarial d’un supermercat davant el dret de vaga. La presencia al carrer d’un nombre de persones considerablement superior al de cada dia va visualitzar també l’impacte real de vaga. El centre comercial de Glòries no va obrir al matí, en canvi si ho va fer a la tarda encara que l’afluència de públic va ser més aviat escassa.

 Pel que fa als assalariats del sector serveis, els més nombrosos al 22@, hi va haver de tot com és habitual als centres de treball amb poca organització sindical. Les empreses del sector terciari van mantenir l’activitat amb el personal que va acudir a treballar. A les portes de les empreses es produïren les clàssiques escenes d’escridassada per part dels piquets als companys que pretenien entrar a les oficines.

El fet es va repetir entre de 8 i 9 del matí a nombroses empreses com Aigües de Barcelona, on un fornit grup de treballadors i treballadores clarament identificats amb el sector productiu barraven el pas a uns empleats i executius que arribats amb flamants automòbils i vestits de diumenge com si anessin a missa feien cua per entrar a l’aparcament de la torre AGBAR. Els hàbits laborals d’uns i altres reflectien un contrast que no només es manifesta en el vestit, en alguns casos més propis del segle dinou signe de pleitesia i subordinació a l’amo, avui reconvertit en signe de diferenciació i estatus, sinó sobretot en la consciència social envers als interessos particulars o els de grup.

  Els centres escolars d’ensenyament primari del barri van fer un seguiment divers: mentre escoles antigues i amb plantilles consolidades com la Brusi, La Mar Bella i Acàcies van secundar la vaga per sobre del 80%, altres escoles no van registrar pràcticament cap absència en el seu professorat. És el cas de dels CEIP Fluvià, la Llacuna, Provençals i Pere IV. El CEIP Vila Olímpica tampoc va seguir la convocatòria de vaga. Al marge de la complexitat que arrossega el col·lectiu laboral dels mestres, que és un dels que més conflictivitat laboral arrossega en els darrers mesos, és suggerent i invita a la reflexió el diferent seguiment entre escoles noves i escoles velles. Pel que fa les de recent creació cal tenir en compte la joventut del professorat, les plantilles en comissió de serveis i els directors que escullen professors. De l’escola concertada no es coneixen dades però és previsible que hi devia haver de tot.

redacció

 Manifest promogut per entitats socials de Catalunya

En contra de les retallades socials i la reforma laboral. Per la recuperació del diàleg social.

Les entitats sotasignades que formen part de la societat civil organitzada donen suport a la vaga general del 29 de setembre.

La resposta del Govern espanyol a la crisi econòmica i la reforma laboral, seguint els dictats dels organismes internacionals al servei del capital i les grans corporacions, és el símptoma d’una altra crisi més àmplia, que és cultural, ecològica i política, alhora que pretén negar l’autoritat i la capacitat regulatòria als governs i que vol sotmetre la vida quotidiana als codis de consum irresponsable, l’individualisme, la desigualtat i la renúncia a la solidaritat.

Les reformes que ens volen imposar no serviran per crear ocupació, augmentaran els contractes temporals, facilitaran i abaratiran l’acomiadament, reforçaran el poder dels empresaris per fixar unilateralment les condicions de treball, debilitaran la negociació col•lectiva i agreujaran la precarietat laboral. També suposen un retrocés de l’Estat del benestar i una reducció i una privatització dels serveis públics. A més, aquestes mesures

incrementaran el risc d’exclusió social de sectors de la nostra societat, i, com a entitats compromeses amb aquesta societat, volem que no s’oblidin els drets de les persones més vulnerables d’arreu.

Amb aquestes mesures pot semblar que els governs no poden representar les seves ciutadanes i ciutadans ni poden defensar els seus interessos perquè estan sotmesos a les lleis de ferro dels mercats financers. Però això no és veritat. Els governs poden defensar-nos i tenen l’obligació de defensar-nos de l’escomesa dels especuladors, i nosaltres no podem acceptar, com a fet inevitable, el deteriorament de les nostres condicions de treball, de formació i de vida, que suposa també l’augment de les desigualtats socials i de gènere, ja que això significaria renunciar a la ciutadania, a la política i a allò que dóna veritable sentit a la democràcia.Per això, la vaga del 29 de setembre ens involucra a tots i totes, les entitats socials i el moviment sindical:

• És una crida a totes les ciutadanes i tots els ciutadans disposats a oposar-se a una Europa governada pels mercaders, sense espai per a la política i la funció redistributiva de la riquesa de l’Estat.

• És un toc d’alerta a les persones que no estan disposades a assistir impàvidament a la retallada dels valors cívics, els drets socials i laborals, la privatització dels serveis públics (salut, educació, etc.) i a la degradació ambiental i climàtica. Es tracta de fer sentir la nostra veu en contra dels especuladors i els seus còmplices.

• Es tracta d’aixecar la veu en contra dels que voldrien servir-se del nostre silenci per fer-nos pagar la crisi, generalitzar la precarietat i justificar el malbaratament de recursos i els seus negocis bruts i especulatius.

En aquest moment, la ciutadania catalana, l’espanyola i l’europea han de fer-se protagonistes i deixar clar el seu rebuig als orígens i a la gestió posterior de la crisi. Hem de recordar que l’Europa dels pobles hauria de construir-se des de la dimensió social i no pas des de l’econòmica, i que cal promoure els valors de la igualtat d’oportunitats per a totes i tots i la solidaritat. Els governants democràticament elegits haurien de donar comptes a aquests pobles i no pas al Fons Monetari Internacional.

Per això, la vaga del 29 de setembre és una imperiosa necessitat d’expressió democràtica a l’abast de la ciutadania. I és també per això que nosaltres, en tant que entitats cíviques, com a ciutadanes i ciutadans i treballadores i treballadors del nostre país, expressem el nostre suport i adhesió a la convocatòria del 29-S feta pel moviment sindical català.

Barcelona, 20 setembre de 2010