ReMix El Barri

Disseny amb biomaterials de restes d'aliments al Poblenou

 Context

En els últims 30 anys, la producció de plàstic s'ha incrementat en un 620%.

Cada dia a Catalunya es llencen 720.000 kg de menjar. Aquests aliments desaprofitats, que sumen

260.000 tones anuals, equivalen a les necessitats alimentàries de 500.000 persones durant un any.

Amb el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d'Aliments i la nova Llei sobre la prevenció de pèrdues i malbaratament alimentaris a Catalunya, es vol donar suport a la necessitat de repensar la nostra relació tant amb el menjar com amb el concepte de residu a tots els nivells.

Diferents entitats (restaurants, mercats, productors, espigadors, cooperatives, associacions, administració pública i veïns…) s'uneixen per prevenir el malbaratament d’aliments, augmentar el seu aprofitament i el seu valor en tota la cadena alimentària, i ara encara més en el context de la pandèmia.

Es vol posar en relleu una emergència real, l'existència d’un despertar i a la vegada potenciar el valor del disseny local per a trobar formes pertinents que trobin una resposta col·lectiva a aquests desafiaments.

L'exposició arrenca durant el Fab City Summit, un esdeveniment que permet re-pensar la producció a les ciutats (14 i 15 d'octubre), celebrem el Dia de l'Alimentació (16 d'octubre), l’ Open Day/Night del Poblenou Urban District (17 d'octubre), l'esdeveniment Foodture ( del 20 al 22 d'octubre) i es donarà la benvinguda a l'equip local de pilot Food Tech 3.0 de FoodSHIFT 2030 (22 d'octubre) abans de la seva clausura el 23 d'octubre.

Què és Remix el Barri?

Remix El Barri és un projecte de co-creació que va emergir durant el projecte H2020 SISCODE, dissenyadors que proposen projectes propis amb restes de menjar mitjançant tècniques artesanals i fabricació digital. Col·laboren amb agents del barri del #Poblenou per a promoure un ecosistema local d'economia circular.

Reivindiquen la necessitat d'imaginar nous models i tècniques per a innovar amb el que anomenem “residus”. Manifesten el potencial del co-disseny, la fabricació digital i l'artesania per a reinventar les nostres maneres de produir, consumir i viure amb consciència de l'ecosistema ambiental.

Valoren les pràctiques innovadores i artístiques com a motor del canvi social.

Estan convençuts que viure experiències de disseny compartit pot facilitar la capacitació dels territoris per a implementar una economia circular.

Experimenten la circularitat, creant materials amb ossos d'olives i alvocats, pells de cafè, verdures i fruites o minvaments dels restaurants, i també explorant la col·laboració, la inclusivitat, l'autogestió cap al coneixement compartit amb els actors locals.

Què trobaràs a l'exposició?

Podràs descobrir tant els 9 projectes dels Remixers i els seus prototips, com el viatge de disseny circular i col·laboratiu que han compartit junts des de febrer de 2020.

L'exposició ha estat dissenyada a Leka, el restaurant Open Source del barri, a partir de recursos trobats al barri i 100% transformats en el Fab Lab.

Podràs sorprendre't amb el poder dels residus, familiaritzar-te amb una nova forma d'artesania local, i debatre de les accions necessàries per a sostenir aquests ecosistemes en el teu barri, la teva ciutat i més enllà.

Durant la setmana, crearem sinergies amb iniciatives locals i els projectes de recerques passats, presents i futurs del Fab Lab Barcelona.

Uneix-te al col·lectiu durant el temps de l'exposició per a descobrir aquest remix de biomaterials i experiències socials.

Reserva la teva entrada gratuïta a Eventbrite: Tots els dies

Open Day&Night del Poblenou Urban District Més informació sobre el evento y el projecte

Arriben notícies de discrepàncies entre Comuns i Socialistes amb relació a l’urbanisme tàctic https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20201005/483853348129/urbanismo-tactico-crisis-gobierno-barcelona.html Certament hi ha una incomprensió que no és de forma sinó més aviat manifesta una certa rigidesa conceptual sobre la ciutat. La ciutat es troba híper retolada, i no només els vials sinó tot el que els envolta. La ciutat està més grafitejada que mai. Els motius són molts i diversos, però lo tàctic, en el sentit de més intencional que fàctic, flueix per totes bandes. La publicitat n’és un exemple. Ja fa temps que els bars marquen el contorn de les seves terrasses amb pintura al paviment perquès una forma de perimetrar un ús. No veig gaire diferència entre això i una vorera pintada sobre l’asfalt. En els nuclis antics s’imposa la plataforma única per comptes de voreres elevades respecte als vials. A les cases es construeix amb panells “de quita i pon”, vaja de pladur que permet canviar la configuració de l’espai amb facilitat. Podem imaginar més pintura que la que adorna l’asfalt dels vials per regular el transit? Hi ha alguna cosa més tàctica que un semàfor? Abans que apareguessin aquests senyals lluminosos que avui ningú qüestiona es creia que només un guàrdia ficat en una mena de gàbia podia dirigir el transit perquè no esdevingués un caos. La tàctica en l’urbanisme sempre ha existit.

Però, més que urbanisme tàctic jo en diria urbanisme de transició. I no em cansaria d’explicar que la ciutat es troba en una transició que respon als canvis profunds que tenen lloc avui al món sencer. Anem cap a una ciutat digital i una ciutat verda i sostenible. Aquest destí és comú a totes les ciutats, i està en línia amb els criteris de reconstrucció de la UE per transitar cap a un nou model econòmic digital i ecològic. És la resposta intel·ligent a les crisis que ens estan escombrant com una seqüència de fronts de tempesta, i els que encara vindran al llarg dels propers decennis. El tacticisme d’algunes intervencions a l’espai públic poden ser més o menys encertades. Caldrà que els ciutadans també opinin i participin alhora de modular les solucions. Però el que no s’ha de fer és negar que la ciutat està transitant de model davant dels problemes i ineficiències que presenta ja de forma molt evident l’estructura i el funcionament d’un espai que va ser concebut fa més de 160 anys quan Cerdà va dibuixar l’Eixample. Si avui visqués Cerdà, amb tota probabilitat ho canviaria tot. I seria incomprès, com ja ho va ser quan va concebre la ciutat que tenim ara.

Salva Clarós

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat ha acordat avui l’aprovació inicial de la Modificació del Pla 22@ desprès d’un procés molt dilatat en el temps, quasi dos anys, en el que s’han fet molt poques reunions de la comissió Ampliada, encarregada de fer el seguiment del desenvolupament del Pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible”, signat per l’Ajuntament, entitats socials, econòmiques i veïnals (nosaltres de forma crítica).

No tenim encara el document aprovat però de la nota de premsa i, per tant, des de la prudència de no haver pogut estudiar a fons, podem deduir que el document seguirà els criteris acordats a excepció d’un dels aspectes que les entitats veïnals hem insistit de forma constant: que l’increment d’habitatge fos habitatge públic i de lloguer.

Tot i l’increment d’habitatge protegit que descriu la nota de premsa, passa de 5.200 a 10.100, crida l’atenció que dels 7.800 nous habitatges només el 80% preveu que siguin protegits i el 30% de lloguer. El nombre d’habitatge lliure creix en 1.400.

Creiem que en una ciutat com Barcelona i en el nostre barri en particular on patim els efectes de l’especulació immobiliària més sagnants (desnonaments, gentrificació, preu habitatge, lloguers abusius,..), no té cabuda la construcció de nous habitatges que no siguin assequibles i públics, que permetin frenar els preus abusius.

Per això, volem manifestar la nostra total oposició a que el nou pla pugui facilitar les accions especulatives al barri. Avancem que quan disposem del document del pla aprovat presentarem les al·legacions pertinents i promourem una campanya al barri per aconseguir modificar el pla.

Junta de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

Uns quants mesos després de la finalització de l’estat d’alarma, contemplem amb perplexitat com els centres d’atenció primària dels barris continuen restringint les visites presencials. Una nota de premsa de finals de juny  informava que a partir d’aquell moment seria una persona del centre o d’una subcontracta a través del telèfon qui valoraria si el motiu de la trucada requeria o no una visita presencial. Sorprèn que s’apel·li contínuament a la responsabilitat individual per tal d’evitar contagis i a la necessitat de complir les mesures de prevenció, però en canvi no ens considerin responsables quan necessitem una consulta.

El despotisme dels responsables de salut de la nostra ciutat, i en general de tot el país, supera tots els límits. Es vulneren drets fonamentals com l’accés al professional de referència al·legant temes de seguretat quan altres dispositius com, per exemple, els CUAPs, els hospitals i les consultes privades no tenen aquestes mesures de protecció. A més, les empreses continuen funcionant, el transport públic també, inclús han obert les escoles perquè amb mascareta, separació i ventilació poden estar unes quantes hores sense problema. ¿Com s’explica, doncs, que les persones amb cita prèvia no puguin estar degudament espaiades en una sala d’espera i no puguin ser ateses pel professional que correspongui?

La majoria de la població tenim el criteri suficient per saber si necessitem consultar un professional o no i és gairebé segur que si no ens fes falta, no estaríem hores amb l’auricular a l’orella intentant connectar amb telèfons que sempre comuniquen per explicar a una veu anònima què ens passa. O fent una cua d’hores de peu dret al carrer.

Es vulneren els drets:

-      A ser atesos per l’atenció primària que, teòricament, és la porta d’entrada al sistema. Recordem que és un servei públic finançat amb diners de la població.

-      A contactar i parlar directament amb els professionals sanitaris de referència que ens han assignat i que coneixem i ens coneixen.

-      A la intimitat, perquè hem d’explicar la nostra situació per telèfon a una persona que no coneixem i a la qual prèviament hem facilitat les nostres dades o explicar-ho a la porta del centre on ho escolta tothom que s’hi espera.

-      A participar en les decisions dels temes que ens afecten, donar compte del funcionament dels serveis públics i fiscalitzar què es fa amb els nostres diners.

Denunciem:

-      Que les administracions (Generalitat, Ajuntament, Consorci…) no compleixen amb les seves obligacions que, en aquest cas, serien les de dotar a l’atenció primària de personal, mitjans i espais suficients perquè pugui fer la seva feina de forma digna, presencial i amb els estàndards de qualitat.

-      Que aprofiten les llibertats de contractació que permetia l’estat d’alarma i el traspàs de competències a les comunitats autònomes per, entre altres coses, destinar 18 milions d’euros a contractar una empresa per fer rastreig de casos quan sabem que majoritàriament això ho està fent l’atenció primària. O per anunciar a bombo i plateret la construcció de cinc hospitals de fireta per 50 milions (això d’entrada, ja sabem el que passa amb el sobrecost), sense aclarir amb quin personal funcionaran.

-      Que se segueixin mantenint contractes amb empreses com MUTUAM per atendre les persones que viuen a residències quan s’ha demostrat l’incompliment de les seves obligacions.

-      Que s’aprofita el sentiment de desprotecció i incertesa de la població per fomentar indirectament les assegurances i les consultes privades.

Fa temps que coneixem les estratègies dels diferents responsables de salut d’aquest país: desprestigiar el sistema sanitari públic, fomentar l’assegurança i la consulta privada que, per suposat, no visita per telèfon; i ara amb l’excusa de la pandèmia, descapitalitzar encara més l’atenció primària.

L’excepcionalitat de la situació i l’amplitud de les responsabilitats no fa factible demanar la dimissió dels responsables polítics, però sí exigir el reconeixement que els dèficits actuals són conseqüència d’un consens polític que va crear un marc que ha permès desprestigiar el sistema sanitari públic, fomentar l’assegurança privada i prioritzar els interessos polítics sobre el benestar de la gent. Mai hauríem pensat que arribaríem a la situació de destrossa actual que supera els temps de les retallades i posa en perill el sistema sanitari públic i la nostra salut. Segurament les retallades eren una etapa més dels procés de descapitalització i aniquilació del sistema públic.

Ens indigna que en una situació de vulnerabilitat extrema de la població, els responsables vagin a la seva. Plans i més plans que no s’avaluen ni es duen a terme, diners que no se sap on van a parar, gestors amb carnet polític que no saben gestionar més enllà de la seva continuïtat. I mentrestant hi ha gent que no pot accedir als serveis als quals hi té dret.

Com a propietaris del sistema exigim que aquest respongui a les nostres necessitats, que en aquests moments són la resolució de molts problemes de salut ajornats per altres prioritats, el control adequat per evitar contagis de Covid-19, ser atesos com ens mereixem i participar en les decisions de tot allò que ens afecta. Utilitzarem tots els mitjans al nostre abast per aconseguir-ho.

Junta de la Favb

Barcelona, 23 de setembre de 2020