22@, un projecte de fort impacte al Poblenou que no aconsegueix el suport dels ciutadans ni tampoc, pel que es veu, la confiança de les empreses
El Pla 22@ es va considerar des del seu inici un dels plans estrella de l’Ajuntament de Barcelona per la seva...
22@, un projecte de fort impacte al Poblenou que no aconsegueix el suport dels ciutadans ni tampoc, pel que es veu, la confiança de les empreses
El Pla 22@ es va considerar des del seu inici un dels plans estrella de l’Ajuntament de Barcelona per la seva magnitud: quasi 200 Ha de sòl per transformar. Havia de generar gairebé 4 milions de metres quadrats de sostre entre activitat econòmica, equipaments i habitatge, que haurien de permetre crear 130.000 llocs de treball.
Un projecte ambiciós que converteix el districte arrova en una de les àrees urbanes en transformació més importants d’Europa. Per aquesta mateixa raó el districte d’activitats 22@ no ha deixat d’estar mai en el punt de mira d’aquells que pronosticaven des del primer dia el seu fracàs. I, malgrat que es partia d’un cert consens i convenciment per abordar la gran transformació del Poblenou des del model arrova, els conflictes no van trigar a arribar. L’Eix Llacuna va portar al carrer la primera protesta col·lectiva important per part de la ciutadania, que estava disconforme amb uns plans urbanístics agressius, i aberrants, que perjudicaven el Poblenou i la ciutat. El patrimoni arquitectònic i l’afectació de residents i de petites empreses no ha deixat de mobilitzar els ciutadans de dins i de fora del barri amb tota mena de recursos i al·legacions, malgrat els mecanismes de participació insuficients, i també ha bombardejat l’equip de govern municipal amb un munt de propostes i alternatives.
L’escassa informació disponible des de l’Ajuntament no permet anar gaire lluny en el seguiment i avaluació del pla, sobretot en l’aspecte d’implantació industrial. Tot i així, el Fòrum Ribera del Besòs va realitzar un petit estudi, difós el juny de 2005, en el qual es plantejaven algunes conclusions: el ritme d’atracció d’empreses del districte arrova és fluix i falta un projecte impulsat per les administracions que tenen competències en treball, indústria, recerca, política cultural i educativa, promoció econòmica i social... per evitar que siguin exclusivament la promoció immobiliària i el capital especulatiu els principals motors de la transformació; les actuacions urbanístiques no han sabut trobar en general l’encaix adequat en el barri i en la ciutat com demostren, per exemple, els plans de l’Eix Llacuna i el de Can Ricart, entre d’altres; la subordinació a la promoció privada per falta d’inversió pública ha traït el model de ciutat compacte que volia integrar les seves trames històrica, social i cultural; i, finalment, que el nou districte econòmic no atrau fonamentalment empreses noves dels sectors estratègics, tal com es volia, sinó tan sols reposiciona el teixit d’economia terciària de la ciutat, alhora que expulsa innecessariàment del Poblenou petites i mitjanes indústries de sectors més tradicionals de l’economia.{mospagebreak}
El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), a instància dels sindicats i les patronals, va elaborar també un dictamen del Pla 22@, amb conclusions similars i algunes recomanacions.
Però la sentència definitiva l’han donat els ciutadans: quatre anys de conflictes gairebé constants, ja sigui per doblar les indemnitzacions per desnonament i expropiació, ja sigui per defensar Can Ricart i altres elements del patrimoni, ja sigui per mantenir l’activitat de tallers d’artistes o per no haver de traslladar les petites empreses industrials a fora de la ciutat. No hi ha perill de ser acusats de demagògia si diem que al Poblenou les rendes del sòl han pres la iniciativa i han marcat la pauta de la transformació i han subordinat patrimoni, drets, habitatge, equipaments socials, etc. mentre el poder municipal molt sovint ni tan sols entenia l’emprenyament del carrer.
Balanç d’una realitat
Els metres quadrats de sostre d’activitat econòmica contractat fins al febrer de 2005, 5 anys després de l’aprovació definitiva del Pla 22@, representava només el 7,7% del sostre total previst en el districte econòmic. La contractació de superfície arrova des de desembre de 2003 fins al febrer de 2005, moment en què ja s’havia ordenat gairebé la meitat sòl del districte arrova a través dels plans especials de promoció pública i s’havien posat les condicions urbanístiques per actuar de motor d’atracció i desenvolupament del districte, era de 248.784 m2. A començament del 2005, la contractació de sòl d’activitat econòmica en el 22@ creixia al ritme de 1.746m2 de mitjana mensual. Un creixement insuficient per aconseguir la massa crítica necessària per crear expectatives i interès en el mercat.
Calia esperar, però, una acceleració pel que fa a la implantació d’empreses, atesa la maduresa urbanística creixent de la zona. Un any i mig més tard, el districte econòmic continuava sense agafar velocitat, segons es desprèn de les dades que facilita l’informe de l’estat d’execució de juny de 2006. Segons aquest web, amb 22 plans més de millora urbana aprovats respecte al 2005, i amb poc més de la meitat del sostre total amb ordenació aprovada (quasi 2 milions de m2), el sostre productiu amb llicència de construcció girava a l’entorn de l’11,3% respecte del sostre productiu total a transformar.
Aquesta dada és un indicador de la falta de correspondència entre el creixement urbanístic en metres quadrats de superfície amb ordenació aprovada, d’una banda, i la realitat d’implantació empresarial, de l’altra.
Una altra dada indicadora del baix nivell de desenvolupament del pla és el nombre d’empreses instal·lades o en procés d’instal·lació. El febrer de 2005, segons l’informe d’execució de 22@bcn, hi havia 74 empreses noves. L’informe de juny de 2006 parla de 250 noves empreses, de les quals en cita només 203 (pensem que són les més importants o significatives per dimensió), però d’aquest grup, almenys el 15% no estan ubicades dins l’àrea de transformació urbanística 22@. Són empreses importants, algunes de les quals pertanyen als sectors tecnològics, que s’han ubicat a la zona Fòrum, al front marítim, a les Glòries, al pla urbanístic per a l’obertura de la Diagonal, o bé a altres ubicacions del Poblenou. A més, al voltant d’un 30% són empreses que no es poden incloure en cap dels quatre clústers prioritaris del districte arrova. Per posar-ne un exemple, al Poblenou s’han obert 19 hotels, fet que suposa gairebé el 10% de la implantació empresarial citada en l’informe de juny de 2006.
{mospagebreak}
Les gairebé 300 empreses implantades al districte 22@, segons l’informe municipal de desembre de 2006, al marge de no representar en el seu conjunt, com ja s’ha dit, l’ideal perseguit d’empreses intensives en coneixement en els sectors més dinàmics de l’economia, no arriben tampoc a representar per ara ni el 30% de les més de 1.100 empreses que, segons les dades del web de l’Ajuntament, hi ha al Poblenou. Això sense tenir en compte, a més, les empreses que s’han deslocalitzat o han desaparegut com a conseqüència de l’afectació del mateix pla urbanístic.
Del creixement de llocs de treball no hi ha dades. El Pla 22@ preveia un increment de 130.000 ocupacions, però no hi ha cap informació disponible per avaluar quin és l’increment del nombre d’ocupacions en l’actualitat.
Per avançar alguna conclusió, encara que el Pla 22@ es va projectar a 15 o 20 anys, i això aconsella prudència a l’hora de fer judicis anticipats, es pot afirmar, però sense cap mena de recança, que la transformació urbana, la implantació d’empreses i la creació de llocs de treball al districte 22@ es troba molt per sota de les previsions, i que l’administració pública local no lidera en absolut un projecte de construcció de la ciutat i de desenvolupament social, cultural i ciutadà, sinó que sobretot fa de mediador a favor del capital immobiliari, i fracassa en l’objectiu de fer ciutat.