Des de Mitjans d’agost i fins al 27 d’octubre s’està celebrant a Barcelona la “Louis Vuitton Copa Amèrica de Vela”. Es tracta d’un esdeveniment esportiu que ja ha estat polèmic en anteriors edicions a diverses de les ciutats on s’ha allotjat, pel model econòmic que acompanya una prova elitista en la seva concepció i en la seva dimensió socioeconòmica de l’organització.
Un model de competició entre sis elitistes i milionaris equips nàutics, mal representant teòricament a països, fomentada per grans empreses del luxe mundial que trien la seu al millor postor segons el dictat dels seus interessos publicitaris i de negoci, fa difícil la confluència amb les prioritats quotidianes d’una ciutat i la seva ciutadania.
Per què és ben sabut que la ciutat seu, en aquest cas Barcelona, aporta als sis equips i patrocinadors clars avantatges per a la seva oligàrquica competició, però ens preguntem quins beneficis aporta a la ciutat, als seus barris i al seu veïnat, el fet de ser-ne la seu?
En cap moment s’ha fet públic, en un exemple de manca de transparència, quina és la inversió de diners públics per acollir aquest esdeveniment. Sabem que l’Ajuntament inicialment va anunciar que invertiria un màxim de 10 milions, però també sabem que aquesta quantitat ha anat en augment amb el pas del temps. I, per molt que s’ha demanat, no s’ha informat la ciutadania de la inversió total feta per les diferents administracions: Generalitat, Diputació i Estat.
Un dels motius que dificulta la transparència dels comptes és que tota la inversió pública de la Copa Amèrica es vehicula a través d’acords comercials, confidencials, de l’entitat publicoprivada Fundació Barcelona Capital Nàutica. El que sí que sabem és que en les seves darreres edicions a València va deixar un deute de quasi 400 milions i a Auckland, Nova Zelanda, de 94 milions. En qualsevol cas, gran part dels diners públics invertits en l’esdeveniment es destinaran a pagar el cànon pels drets de la competició a l’empresa organitzadora “Emirates Team New Zealand”.
I deixeu-nos dir, com a darrera reflexió sobre la despesa pública respecte d’aquest esdeveniment, que no és seriós ni podem acceptar que ens intentin fer passar inversions en espai públic ja previstes en pressupostos anteriors com a inversions fetes amb motiu de la “Louis Vuitton Copa Amèrica de Vela”. Si l’Ajuntament ha decidit avançar algunes d’aquestes obres ja previstes, ens haurà d’explicar quines han estat les seves raons per canviar les previsions de les obres programades en funció de segons qui les demanda i a qui beneficien temporalment.
I mentrestant, el veïnat, encara no disposa d’un Pla d’Acció Municipal prioritzat.
©ToniCollTort
D’ALLÒ PÚBLIC A L’ESPORT D’ELIT I EL NEGOCI PRIVAT
Però més enllà del debat econòmic i el valor esportiu de la “Louis Vuitton Copa Amèrica de Vela”, ens importa com inserim aquest model en el debat obert fa anys entre la ciutadania sobre el valor i la utilització del que és públic, que és l’essència de la ciutat i la seva convivència. Si anem acceptant esdeveniments que no posen en crisi l’actual model econòmic, i, en canvi, consoliden el creixement d’un model basat en la massificació turística, que afecta encara més la mobilitat, els preus de l’habitatge, la precarietat laboral i la pressió sobre l’espai públic, no avançarem cap a una ciutat pensada per a la gent que l’habita.
Durant la competició es preveu la visita de 2,5 milions de persones. Això crearà greus problemes de mobilitat als dos districtes particularment afectats, Ciutat Vella i Sant Martí. Durant dos mesos es produirà una sobre ocupació, encara més preocupant de la que ja es crea en temporada d’estiu, de les 16 línies d’autobús que tenen alguna parada a prop del mar i de les tres línies de metro, especialment a les estacions de Drassanes, Barceloneta i Vila Olímpica. També augmentaran el nombre de vehicles privats al voltant de les zones especials d’aparcament com les del Fòrum o Montjuïc.
Un altre sector fortament afectat és el de l’habitatge. El preu del lloguer ja ha tornat a disparar-se aprofitant l’escletxa legal que provoca la nova llei en el cas dels lloguers “temporals”. El creixement de la demanda per part dels visitants ajudarà ben segur a augmentar l’assetjament immobiliari per fer fora a llogaters habituals, un fet que genera, des de fa anys, una autèntica onada de desnonaments “silenciosos”.
Ens preocupa també, fruit d’aquest model econòmic insostenible, un altre fenomen recurrent en aquest tipus d’esdeveniments, la precarietat laboral. La suposada “pluja de milions” que arribarà a la ciutat no servirà per millorar la vida dels treballadors i treballadores d’hotels, bars, restaurants o comerços, sinó que potenciarà la precarietat en un dels sectors amb els salaris més baixos i a més provocarà l’ampliació dels horaris laborals.
Caldria també fer una mirada més tancada en les conseqüències més locals, i també una mirada crítica a la utilització i cessió d’espais públics en els diferents barris més afectats per la influència directa de la competició. La Barceloneta, principalment, però també la resta de barris marítims de la ciutat i específicament el Poblenou, veuran ocupats durant mesos alguns dels seus espais públics per visitants, empreses i inversors econòmics privats, noves terrasses i guinguetes temporals… un magnífic aparador publicitari gratuït per grans grups com Agbar, Dam, SEAT, Acciona, Coca-Cola o Movistar.
L’ocupació del Moll de la Fusta, el Port Vell, el passeig del Bogatell o l’espigó de la Marina, en són exemples ben clars i que tornen a obrir el debat sobre el dret, l’ús i l’abús de l’ocupació de l’espai públic, que ja hem tractat altres vegades i que no s’està afrontant amb decisió.
Sens dubte la imatge que se’ns mostrarà serà la cara més amable i emocionant de la competició (si és que la té), però les conseqüències negatives les patirà el veïnat. Els mesos vinents es pot incrementar el col·lapse d’autobusos; les allaus a les parades de metro; la impossibilitat de caminar en certs carrers; el monocultiu de comerços turístics; la sobresaturació de les zones d’oci; la manca de lloguer assequible, i les trampes immobiliàries per expulsar el veïnat llogater. No podem ignorar la brutícia, el soroll, l’augment desmesurat del consum d’aigua en temps de sequera, i d’altres conseqüències provocades pel pas de milions de visitants, que ja patim anualment des de fa dècades sense que calgui buscar més al·licients per anar venent un model clarament en liquidació.
Fa mesos que sentim notícies sobre la rendibilitat econòmica i social d’aquests macro esdeveniments i les suposades millores per a les localitats amfitriones. Les administracions públiques diuen que es comprometen a reduir les molèsties i els impactes negatius a la població, tanmateix, no hi ha prevista cap auditoria econòmica ni social que comprovi el compliment o no de totes aquestes promeses.
Des de l’Associació Veïnal del Poblenou, entitat petita, però constantment preocupada i ocupada pel benestar col·lectiu del veïnat, no podem deixar de denunciar les conseqüències negatives de la “Louis Vuitton American’s Cup” i exigim a les administracions públiques que les redueixin al màxim i que siguin les empreses beneficiàries qui compensin aquests efectes.
Pensem que és necessària una revisió crítica i col·lectiva de l’esdeveniment, per tal d’aclarir quins han estat aquests suposats beneficis per a la ciutadania, saber quina inversió real de diners públics ha suposat, com i de quina manera s’ha vist afectada la vida del veïnat pel que fa al seu dret a l’espai públic, a l’habitatge, als seus drets laborals, a la seva mobilitat, etc.
En Quico Pi de la Serra feia, en la seva cançó “L’home del carrer”, un homenatge a l’anonimat i la quotidianitat del ciutadà normal, volem saber, sentir, conèixer quins han estat per aquest “home del carrer” els beneficis d’un esdeveniment no pensat, ideat ni plantejat per a la ciutadania.
