Avui aquesta notícia llegida als diaris ens ha trasbalsat terriblement.
L’atac dels soldats israelians ha causat la mort d’almenys 16 cooperants i n’ha ferit seixanta més, que formaven part d’un comboi d’ajuda internacional. Aquest comboi estava format per 6 vaixells, que transportaven 100 tones d’ajuda humanitària destinada a trencar el bloqueig de la Franja de Gaza.
Els activistes pels drets humans anaven acompanyats d’eurodiputats, periodistes i de cooperants de la ONG Cultura, Paz i Solidaritad, entre d’altres.
Avui, dia 31 de maig, centenars de persones s’han manifestat a Barcelona en protesta per l’atac d’Israel al comboi d’ajuda humanitària i reclamant la llibertat del poble palestí .
Des de Poblenou tampoc volem girar l’esquena al patiment del poble palestí. Durant la Festa Major de l’any passat la Coordinadora d’Entitats va organitzar una exposició sota el nom de Poblenou amb Palestina que es va completar amb dos documentals mitjançant els quals ens van apropar al patiment dels ciutadans de Gaza durant el darrer atac israelià, així com a les dures vivències dels nens en temps de guerra.
Encara avui la població de Gaza segueix bloquejada i no els és permès de rebre medicaments, llavors per a l’agricultura, productes càrnics, roba, sabates, llibres de text…; fins i tot els aqüífers que els faciliten aigua potable els són destruïts.
L’Estat d’Israel manté una política de genocidi del poble palestí i la població de Gaza és utilitzada com un instrument de guerra i sotmesa a la fam i a constants privacions en una clara violació de la llei internacional.
L’Estat d’Israel, que no va dubtar en bombardejar escoles i fins i tot els edificis de la ONU en el darrer atac a Gaza, novament ha donat mostra de la seva crueltat tirotejant persones desarmades en una flota d’ajuda humanitària.
Per recordar:
En l’àmbit internacional l’any 1974 l’OAP obtingué l’estatus d’observador permanent a l’ONU; el 1978 esdevingué membre de ple dret de la Lliga Àrab i del Moviment de Països No Alineats i el 1978 se signà l’acord de Camp David entre Israel, Egipte i els Estats Units, pel qual el segon reconeixia l’estat jueu i recuperava el Sinaí, i Israel es comprometia a dotar d’autonomia Cisjordània i Gaza, però, Israel trenca els acords: el 1980 proclama Israel capital eterna de l’estat i el 1982 torna a atacar Líban i en conquereix la seva capital, Beirut.
El 1987 la tensió culmina amb la revolta de la intifada en els territoris ocupats, promoguda pel l’al-Fatah de l’OAP; el 1988 el Consell Nacional de Palestina proclama a Alger l’estat independent de Palestina amb capital a Jerusalèn, reconegut per un bon nombre d’estats.
L’any 1993 es va signar el Tractat d’Oslo en que s’acordava la retirada de les forces israelianes de la Franja de Gaza i Cisjordània, així com el dret dels palestins a l’autogovern en aquesta zona a través de l’autoritat palestina.
La firma dels acords va representar el reconeixement de l’autoritat palestina per part d’Israel.
Són diversos els acords i tractats que ha incomplert al llarg dels anys l’Estat d’Israel en una mostra de constant despreci pels drets humans i les lleis internacionals.
- Perquè la comunitat internacional no pren mesures?
- Perquè Estats Units parla de “l’eix del mal” i no considera el potencial bèl·lic de l’Estat d’Israel i el seu afany destructiu?
- Perquè els estats no promouen un bloqueig econòmic contra Israel?
- El poder econòmic pot més que els drets humans i les lleis internacionals?
Europa és responsable de no promoure acords sobre els assentaments israelians, la seguretat i les fronteres exactes, en el tractat d’Oslo. No ens en podem inhibir.
