La secció sindical de Parcs i Jardins de la CGT ha elaborat un interessant informe sobre l’estructura vegetal d’aquest Parc. Segons aquest estudi, Jean Nouvell, en funció de l’escenografia que vol crear en el Parc obliga a les plantes i als arbres a un creixement totalment artificiós molt lluny de les regles, tècniques i metodologies acceptades per la jardineria.
Estructures metàl·liques que obliguen a un creixement vegetal molt forçat, plantes trepadores que escanyen als arbres, densitat d’arbórea i d’estructures sense l’espai vital pel seu correcte desenvolupament, tria d’especies no adequades, etc.Les conseqüència són que “el enmarañamiento de especies, la obligatoriedad de podas continuas y la contención del vigor natural de las plantas, el uso de especies sensibles con necesidades hídricas altas etc, crean un caldo de cultivo para enfermedades y plagas con la consabida necesidad de realizar tratamientos fitosanitarios”. Actualment ja es poden observar fongs, insectes i algun que altre arbre mort.
De tot es pot desprendre de que estem davant d’un Parc molt poc sostenible, seent un “triste reflejo de un sistema caduco de antropocentrismo”. El recinte requereix d’un manteniment contínuo molt difícil d’assumir, amb una poda continuada que a voltes necessita de plataformes elevadores. Ens preguntem si d’aquí uns mesos quan el manteniment del parc passi a dependre de l’Ajuntament, aquest estarà a l’alçada de les circumstàncies.
Aquest treball va ser presentat el passat dia 19, en un acte sobre el Parc en el que hi van participar en Josep Maria Muntaner, Catedràtic d’Arquitectura i Joan Maria Soler membre de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou.
Veieu el document sencer aquí. (Si no el podeu descarregar aneu a la secció de documents/diversos)
A la mateixa secció de documents/diversos trobareu un interessant estudi sobre el Parc Central escrit per Salva Clarós: http://www.ub.es/geocrit/b3w-805.htm
