Benvolgudes entitats, Benvolgudes veïnes i veïns, Amics i amigues,
Com sabeu en Pere Nieto ens va deixar el passat dijous, dia 2 de maig. Hem tingut l’oportunitat d’acomiadar-nos d’ell de manera individual, però des de l’Associació de Veïns i Veïnes, volem aprofitar la sortida del pròxim número de la revista “El Poblenou” per deixar publicat un tribut que volem que sigui col·lectiu.
Per això us convidem que ens pugueu fer arribar, abans del dia 25 de maig, una frase, un paràgraf, una paraula… que us vingui de gust dedicar-li com a record.
Amb les que ens arribin compondrem unes pàgines en forma collage compartit; creiem que és la millor manera d’homenatjar la seva intensa vida cultivant amistats, relacions, complicitats…; comunitat.
Per poder donar cabuda a la quantitat d’escrits que esperem us preguem que feu un esforç per a què els escrits no superin els 220-240 caràcters. Coneixent l’amor d’en Pere per la lectura, els apreciarà com si de haikus japonesos es tractés.
Mil gràcies
_________________________________________________________________________________
Al ba
Em demanen que t’escrigui degut a la teva mort, però no tinc temps. He quedat amb tu al bar (sempre els bars!) per parlar de les dones de les nostres vides amb enyorança i amor, de com organitzem la propera Kaspa, de com dinamitzar La Flor de Maig, de l’etern caïnisme de les esquerres, de la teva filla obrint-se camí, del llibre que estàs llegint I del concert que em convides a compartir I al que, com passa sovint, no puc anar. I ho faràs amb aquesta ironia sàvia, indignada i alhora plàcida. I acabaràs les frases amb “…i això” i repetiràs alguna batalleta. I marxaré a casa després de la tercera birra lleugerament embriagat pensant que no ets un amic de tota la vida però que t’hi has ficat, a la meva, sense demanar permís ni perdó. I t’hi has quedat per sempre, perquè necessito les nostres xerradetes, que seguirem fent. Al bar. I això.
Fidel Masreal
________________________
Vespres d’agost, pica i pica i begudes. “Tu poses una cosa i jo l’altra”, vàrem quedar.
Així, celebrant els nostres aniversaris, el Pere em va compartir alguns amics seus que jo no coneixia i que ara els sento meus.
Per sempre, gràcies.
Montse Rius
______________________
Estimat Pere, company d’aventures, de batalles, de negociacions, d’acords, de reunions, de visions compartides, de bons arguments, de cafès…, de vida. Sempre treballant per un Poblenou millor, en aquesta tasca sovint invisible. Gràcies per tot aquest temps que hem pogut compartir.
Associació Cultural i Social Bac de Roda
_______________________
Ens va unir la passió pel món de l’educació. Una bellíssima persona: intel·ligent, compromesa, sociable, justa, activa, amable… La seva tribu el trobarem molt a faltar.
Neus Medina Pérez
_______________________
El millor referent és aquell que ens ensenya sense proposar-s’ho. Gràcies per les teves lliçons de vida!
Roger Granel
______________________
Espera, Pere…
On vas tan de pressa!
Prepara la taula durant l’espera.
I la sobretaula que ens espera!
T’has avançat, Pere.
Espera, Pere…
Toni Coll
____________________-_
Constant, honest, lleial, amic, activista, professional, intel·ligent, acollidor, familiar, feliç, inesgotable, curiós, intens, obert, mestre, lector, conversador, melòman, positiu, exemplar, imprescindible…
Quina sort hem tingut de conèixer-te, Pere!
Ricard Fernández Ontiveros
_____________________-
Vas aparèixer a l’AVV del Poblenou amb empenta, il·lusió, creativitat i amb el teu caràcter jovial que encomanava alegria. Vaig descobrir com feies participar tothom, com vas impulsar la incorporació de les dones a la junta; vas mobilitzar el veïnat per celebrar a La Flor de Maig una medalla d’honor compartida. Guardo en un racó molt profund el record de la teva amistat.
Impagables les convidades a teatre al Prat!
Em costa dir-te adéu, Pere. Millor, a reveure!
Montse Milà
_____________________
Un homenatge i un agraïment, un elogi i una expressió de tristesa, una abraçada múltiple entre tots els qui el coneixíem i l’estimem. I això últim està dit en present perquè sí, s’ha mort en Pere i tots hauríem de contestar cridant: VISCA EN PERE!
Un record d’una actitud, una perseverança i una bonhomia que haurien de guiar les nostres vides. Perquè hauríem d’aspirar a ser, almenys, una mica de Pere.
Xavier Vidal
____________________
Has disfrutat per mil, has llegit per mil, t’has implicat per mil, has estimat per mil… Vida curta? Has viscut tant i molt! Mil gràcies per haver-nos compartit tanta intensitat i amb el tarannà de fer-ho fàcil.
Joan Maria Soler
______________________
Gràcies, Pere, per haver-te conegut. Amb tu ha sigut més fàcil el treball quotidià a l’Associació de Veïns. Gràcies per ajudar-me a afrontar algunes dificultats i fer més agradables i suportables algunes tasques de l’Associació. Has sigut una persona compromesa amb el barri i amb criteri ponderat.
Amador Pisabarro
_____________________
Ens saludàvem des de les galeries quan aplaudíem els sanitaris, xerràvem quan ens trobàvem al carrer, i al sopar dels 50 anys de l’Associació de Veïns em vas dir el problema que t’havien trobat. Sempre tranquil, sempre decidit, sempre company.
Maria Àngels Espuny Solé
_____________________
Pere, trobem a faltar la teva manera de ser tranquil·la i serena, la teva passió per la vida, el teu somriure entremaliat i somiador. Ens deixes una petjada que perdurarà per sempre perquè has entrat en la nostra manera de ser i de fer, de mica a mica, sense fer soroll, com la pluja fina que va calant.
Teresa Núñez
_____________________
En Pere ens deixa estranyament orfes, d’una amistat culta i d’una cultura amigable.
Ens va ensenyar a treballar plegats i a teixir complicitats, perquè el “nosaltres” fos més important que el “jo”. Gràcies.
Txema Castiella
Comitè Salvador Allende
_____________________
Treballar amb en Pere era fantàstic. Amb la seva empenta, els actes de l’11 de setembre a la plaça Salvador Allende es van mantenir durant el mandat d’en Trias, amb un caire popular al qual el barri del Carmel no volia renunciar. He perdut un bon amic, i Barcelona, un veí que deixarà record.
Eduard Amouroux
Membre del Comitè Allende
_____________________
Sempre dic que, sense el Pere, jo no seria jo, perquè ell va fer coincidir els meus pares en una festa. Però més enllà d’això, també perquè va deixar una empremta forta en cada estiu, cada conversa, la manera d’encarar la vida i d’entendre les amistats com a família. Per mi sempre ho has estat i ho seràs, de família, Pere. Fins sempre!
Nil Martín López
______________________
Quin privilegi haver compartit temps i converses amb el Pere. Sempre inquiet, agut, divertit, generós, empàtic, obert al món i a la vida amb passió i alegria. En voldria més. Accepto que la materialitat de l’amor és finita, celebro que la resta no.
Antonio Centeno
_____________________
Pere, has tingut una vida plena, com deies, però marxes massa aviat. Ets persona de molts cercles, del barri, de militància, del districte. No has estat només un imprescindible, també has estat company, amic, còmplice, facilitador, i conciliador, conseller. Culte, sense ser gens pretensiós. Et trobarem molt a faltar.
Joan Herrera
_____________________
Si escric aquestes ratlles, no és a causa de la mort del Pere, sinó a causa de la seva vida. Perquè he tingut la sort de ser-ne part. Celebro una amistat de quaranta anys, un vincle preciós i a prova de bombes. El Pere ha viscut una vida amb compromís i alegria. Deixa un buit, però no em sento buida, sinó plena de tantes converses… “Però jo hi seré”, va dir-me. I sé que allà on el trobi a faltar el trobaré.
Laura López Granell
____________________
Gràcies, Pere estimat. Gran (i valent) lector i més gran amic. Et trobem a faltar.
La Insòlita
___________________
Estimat Pere, recordo perfectament el dia que ens vam conèixer, tots dos havíem sentit a parlar l’un de l’altre. Jo com a consellera, tu com a president de l’AVV del Poblenou, quan ens vam trobar vaig activar tots els meus mecanismes de disciplina i de seguida els vas trencar, vas ser proper, atent i alhora reivindicatiu. Des d’aleshores, quan ens trobàvem era com si ens coneguéssim de fa molts anys, perquè així eres tu, obert, acollidor i amant de la vida i les converses. Deixes un preciós llegat, Pere, estimarem la vida tal com tu ens vas mostrar.
Cuidarem la teva tribu i el barri, t’ho prometo.
Lorena Domínguez
______________________
“Mònica, has de formar part de la Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou. Et necessitem”. M’insistia el Pere, davant d’un cafè, amb el seu somriure sorneguer, asseguts en una de les múltiples taules d’una terrassa de la Rambla.
Jo no ho tenia clar, i anava filant tots els meus dubtes.
El Pere, amb la seva perícia habitual, es dedicava a esquivar tots els obstacles, fins que al final em va convèncer.
Així era el Pere, un lluitador incansable i intel·ligent. Una persona entranyable.
Mònica Gutiérrez
_______________________
Pere, et trobem a faltar! Converses quotidianes i riques a peu dret a la Rambla, al local de barri o al Vinyet. Arriba l’estiu i recordem amb nostàlgia l’artífex de Fem Rambla i les activitats realitzades. Ja no tenim noves ressenyes de novel·les en el teu Facebook, lletraferit com ets, ens manquen les teves valoracions. I per tantes i tantes coses et trobem a faltar!
Hem perdut un referent i un amic, i això és difícil de pair…, però et tindrem sempre més amb nosaltres. No t’hem perdut, et vam guanyar ja fa temps per sempre!
Carlota Falgueras
________________________
Amb el Pere no faltava mai parlar de llibres, teatre, sèries, pel·lis i concerts. Entrar a la seva agenda trepidant, compartir espectacle i la copeta postfunció era un veritable plaer. Li agradava socialitzar, organitzar-se i encara millor si era al Poblenou i feia barri. Quina sort haver caminat junts fins a l’escullera del Guti tantes vegades, compartir cistellada, els Poblenouers i alguna Kaspa memorable. Quin enyor tindrem la Tribu. Quin enyor, Pere, de riure amb tu.
Gemma Vázquez
_________________________
