Exigim CAPs amb recursos i personal suficients per garantir l'assistència presencial

Manifestacio CovidUns quants mesos després de la finalització de l’estat d’alarma, contemplem amb perplexitat com els centres d’atenció primària dels barris continuen restringint les visites presencials. Una nota de premsa de finals de juny  informava que a partir d’aquell moment seria una persona del centre o d’una subcontracta a través del telèfon qui valoraria si el motiu de la trucada requeria o no una visita presencial. Sorprèn que s’apel·li contínuament a la responsabilitat individual per tal d’evitar contagis i a la necessitat de complir les mesures de prevenció, però en canvi no ens considerin responsables quan necessitem una consulta.

El despotisme dels responsables de salut de la nostra ciutat, i en general de tot el país, supera tots els límits. Es vulneren drets fonamentals com l’accés al professional de referència al·legant temes de seguretat quan altres dispositius com, per exemple, els CUAPs, els hospitals i les consultes privades no tenen aquestes mesures de protecció. A més, les empreses continuen funcionant, el transport públic també, inclús han obert les escoles perquè amb mascareta, separació i ventilació poden estar unes quantes hores sense problema. ¿Com s’explica, doncs, que les persones amb cita prèvia no puguin estar degudament espaiades en una sala d’espera i no puguin ser ateses pel professional que correspongui?

La majoria de la població tenim el criteri suficient per saber si necessitem consultar un professional o no i és gairebé segur que si no ens fes falta, no estaríem hores amb l’auricular a l’orella intentant connectar amb telèfons que sempre comuniquen per explicar a una veu anònima què ens passa. O fent una cua d’hores de peu dret al carrer.

Es vulneren els drets:

-      A ser atesos per l’atenció primària que, teòricament, és la porta d’entrada al sistema. Recordem que és un servei públic finançat amb diners de la població.

-      A contactar i parlar directament amb els professionals sanitaris de referència que ens han assignat i que coneixem i ens coneixen.

-      A la intimitat, perquè hem d’explicar la nostra situació per telèfon a una persona que no coneixem i a la qual prèviament hem facilitat les nostres dades o explicar-ho a la porta del centre on ho escolta tothom que s’hi espera.

-      A participar en les decisions dels temes que ens afecten, donar compte del funcionament dels serveis públics i fiscalitzar què es fa amb els nostres diners.

Denunciem:

-      Que les administracions (Generalitat, Ajuntament, Consorci…) no compleixen amb les seves obligacions que, en aquest cas, serien les de dotar a l’atenció primària de personal, mitjans i espais suficients perquè pugui fer la seva feina de forma digna, presencial i amb els estàndards de qualitat.

-      Que aprofiten les llibertats de contractació que permetia l’estat d’alarma i el traspàs de competències a les comunitats autònomes per, entre altres coses, destinar 18 milions d’euros a contractar una empresa per fer rastreig de casos quan sabem que majoritàriament això ho està fent l’atenció primària. O per anunciar a bombo i plateret la construcció de cinc hospitals de fireta per 50 milions (això d’entrada, ja sabem el que passa amb el sobrecost), sense aclarir amb quin personal funcionaran.

-      Que se segueixin mantenint contractes amb empreses com MUTUAM per atendre les persones que viuen a residències quan s’ha demostrat l’incompliment de les seves obligacions.

-      Que s’aprofita el sentiment de desprotecció i incertesa de la població per fomentar indirectament les assegurances i les consultes privades.

Fa temps que coneixem les estratègies dels diferents responsables de salut d’aquest país: desprestigiar el sistema sanitari públic, fomentar l’assegurança i la consulta privada que, per suposat, no visita per telèfon; i ara amb l’excusa de la pandèmia, descapitalitzar encara més l’atenció primària.

L’excepcionalitat de la situació i l’amplitud de les responsabilitats no fa factible demanar la dimissió dels responsables polítics, però sí exigir el reconeixement que els dèficits actuals són conseqüència d’un consens polític que va crear un marc que ha permès desprestigiar el sistema sanitari públic, fomentar l’assegurança privada i prioritzar els interessos polítics sobre el benestar de la gent. Mai hauríem pensat que arribaríem a la situació de destrossa actual que supera els temps de les retallades i posa en perill el sistema sanitari públic i la nostra salut. Segurament les retallades eren una etapa més dels procés de descapitalització i aniquilació del sistema públic.

Ens indigna que en una situació de vulnerabilitat extrema de la població, els responsables vagin a la seva. Plans i més plans que no s’avaluen ni es duen a terme, diners que no se sap on van a parar, gestors amb carnet polític que no saben gestionar més enllà de la seva continuïtat. I mentrestant hi ha gent que no pot accedir als serveis als quals hi té dret.

Com a propietaris del sistema exigim que aquest respongui a les nostres necessitats, que en aquests moments són la resolució de molts problemes de salut ajornats per altres prioritats, el control adequat per evitar contagis de Covid-19, ser atesos com ens mereixem i participar en les decisions de tot allò que ens afecta. Utilitzarem tots els mitjans al nostre abast per aconseguir-ho.

Junta de la Favb

Barcelona, 23 de setembre de 2020

 

Imprimir   Correo electrónico