El preu mitjà del lloguer d’un habitatge a Barcelona ja ha arribat als 1.193 € i al nostre barri a 1.307,22 €. No passa dia que no sentim a dir que hi ha un desnonament al barri, que ara les immobiliàries ja no lloguen si no és per temporada, que el preu de les habitacions són inadmissibles, que l’oferta està enfocada cap al turisme…
Mentrestant, les diferents administracions públiques s’omplen de promeses, diuen que faran habitatge assequible, per incrementar l’actual parc d’habitatge públic, que representa aproximadament un 1,5% del nombre d’habitatges, i apropar-se a la mitjana europea que està en un 15%. Però es fan la guitza les unes amb les altres, per competències, o millor dit, per incompetència, i no avancen en la construcció d’habitatge públic, ni en l’aplicació de mesures legislatives que frenin l’escalada de preus.
Al Poblenou fa anys que patim els efectes de l’especulació immobiliària, que s’ha aprofitat dels nombrosos canvis urbanístics per incrementar el preu del sòl i dels immobles: Obertura de la Diagonal, Vila Olímpica, Front Litoral, obertura del carrer Bilbao, Pla 22@…
Aquests canvis han estat acompanyats per un impuls desmesurat de la indústria del turisme a partir de les Olimpíades del 92 (al barri tenim unes 7.000 places d’hotel i uns 2.155 pisos turístics); per la creació d’unes 4.396 places en residències per estudiants i per una transformació de la zona industrial del barri en una zona amb una presència excessiva d’oficines (moltes d’elles sense activitat).
Les creixents dificultats per accedir a un habitatge afecten la gran majoria de persones que vivim al barri que, tot i tenir treball, el sou és insuficient per poder accedir a un habitatge digne, però afecta de manera especial al jovent, que no pot optar a emancipar-se, i, també, a la gent gran.
Amb motiu de la construcció de la Vila Olímpica les entitats del barri vàrem dur a terme una campanya sota el lema “Volem seguir vivint al Poblenou” davant de les conseqüències que preveiem per l’accés a habitatge al barri. L’any 2000, la mobilització es va concretar en la creació de la Comissió d’habitatge, i es va aconseguir que en el pla 22@ la major part dels 4.500 habitatges nous fossin de protecció oficial. En aquest moment es va crear el Registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial que va posar una mica de llum en els processos d’adjudicació d’aquests habitatges.
Uns anys més tard la pressió veïnal va aconseguir que el “Compromís per Glòries” inclogués que el 50% dels nous habitatges fossin d’HPO. Més endavant, el 2018, ja en plena crisi de l’habitatge, l’AVV de Poblenou, davant la signatura del pacte per un 22@ més inclusiu, vam reclamar que el 100% del nou habitatge en aquest àmbit fos de protecció oficial. En el manifest per l’habitatge a Glòries de 202, les entitats signants van reclamar que en els solars públics només es construïssin habitatges públics i de lloguer, i que es garantís la reserva del 40% d’aquests per al veïnatge, per així poder mantenir la cohesió social i revertir la gentrificació.
Aquest conjunt d’accions permeten que el barri disposi d’un potencial de sòl públic important per construir-hi habitatge públic. En l’àmbit del 22@ la modificació del pla aprovada fa dos anys preveu un increment de 9.332 habitatges, dels quals 7.771 seran assequibles i 1.561 habitatges lliures. El calendari del pla determina que fins al 2027 se’n construiran 1.578 i fins al 2033, 1.048. A la zona de Glòries hi ha previstos 980 habitatges majoritàriament en sòl públic. En execució n’hi ha 238. En resum, entre els dos àmbits hi ha previstos a curt termini la construcció de més de 3.500 habitatges en sòl públic.
L’inconvenient està en la manca d’agilitat i de voluntat política per desenvolupar aquests plans per part d’algunes de les administracions públiques implicades (Generalitat de Catalunya…). Tot i que els darrers anys l’Ajuntament de Barcelona ha donat un impuls considerable a la construcció d’habitatge públic al barri, encara hi ha molts solars pendents d’edificar. Per altra banda, cal tenir en compte que una gran part del que avui és considerat parc públic d’habitatge, els d’HPO, deixaran de ser-ho d’aquí a poc temps i passaran a ser de renda lliure, ja que tenen protecció oficial només per uns anys, uns 45, segons els casos i el venciment està a prop perquè es van edificar en el període de 1970-1990.
També cal reclamar l’aplicació de mesures legislatives i fiscals per evitar la gentrificació dels barris, combatre l’especulació del sòl, incrementar de manera significativa el parc d’habitatge públic, regular els preus dels lloguers i els lloguers de temporada, eliminar els pisos turístics, crear el registre municipal d’habitatges buits, ampliar el parc d’habitatge d’emergència per persones vulnerables… Així com la resta de propostes recollides en la Declaració Barcelona de la III trobada veïnal de Grans Ciutats.
Nota. – Els 238 habitatges de protecció oficial que s’estan construint a Glòries probablement estaran construïts el primer trimestre de 2025. Per accedir a uns dels habitatges d’aquesta promoció o d’altres cal estar inscrit al Registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. L’Ajuntament s’ha compromès a fer un acte informatiu obert a veïnes i veïns sobre aquesta promoció de Glòries que podria celebrar-se el mes d’octubre.
