Els drets de les persones són vulnerats en moltes ocasions. Drets que són administrats arbitràriament i de forma discriminada pels poders establerts, tant polítics com financers. El corrent racista i xenòfob que ens envaeix, alimentat per la crisi que ells mateixos han provocat, fa que els més febles siguin considerats culpables de la situació. El que cal és que totes i tots fem pinya contra els veritables culpables.

Al barri hi ha un col·lectiu de prop de 200 persones, la majoria procedents del Senegal, que viuen en diferents assentaments, pisos sobreocupats o naus industrials abandonades. Malgrat que fa més de tres anys que viuen aquí, la majoria no tenen papers i per a les administracions és com si no existissin. La seva subsistència depèn de la recollida i venda de ferralla, però cada vegada se’ls fa més difícil per la crisi de la construcció i per l’augment de les persones que viuen d’aquesta feina. La seva quotidianitat és realment dura, fruit del racisme institucional i social. Algunes d’aquestes persones són perseguides pel fet de no tenir papers i a vegades detingudes i internades al Centre d’Internament per a Estrangers de la Zona Franca. Malgrat aquesta realitat, la seva predisposició a integrar-se és molt alta. Moltes d’aquestes persones han assistit a classes de llengua i han participat en diferents activitats culturals que es fan al Poblenou. Reben ajut del veïnat i d’entitats del barri a través de la Xarxa de Suport als Assentaments, però resulta insuficient per cobrir les seves necessitats. Dos fets agreugen aquesta situació: l’un, que el dimecres 11 de maig una de les naus, la del carrer Consell de Cent, va patir un incendi, que podria haver estar intencionat, i les 60 persones que hi vivien s’han hagut de distribuir per altres llocs o estan vivint al carrer; l’altre, que el propietari de la nau industrial del carrer Badajoz, on viuen prop de 70 persones i hi treballen unes quantes més, ha interposat una denúncia al jutjat per la via civil, perquè abandonin la nau.