Ha mort el Manel Martínez Arcós a l’edat de 94 anys, tres mesos d’haver mort la seva inseparable companya Isabel.
Si alguna cosa el va caracteritzar va ser el seu esperit de lluita. Fill d’Almeria, en disset anys va arribar a Catalunya, el sou que cobrava com a manobra en prou feines li arribava per pagar una habitació, després va viure en una casa d’autoconstrucció que es va fer en una barriada de Terrassa.
De seguida es va implicar en la lluita sindical i va ser un dels fundadors de CCOO. En la vaga dels tramvies del 58 el van detenir i torturar. La Isabel, filla del Poblenou, sense conèixer al Manel, va fer d’enllaç amb el PSUC quan estava a la presó i fruit d’aquesta relació es van casar. El Manel va aprofitar la presó per estudiar història.
Després va venir a viure i a treballar al Poblenou on es va comprometre fermament amb l’Associació de Veïns. Va destacar la seva implicació en la lluita pel Pla d’Equipaments, per la campanya d’habitatge “Volem seguir vivint al Poblenou” i, sobretot, en temes de Sanitat on gràcies a la seva perseverança es va construir el CAP de Ramon Turró.A l’any 2003 va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona. I en el 2017 diverses entitats del barri el van proposar, sense èxit, que la Generalitat que li atorgués la Creu de Sant Jordi.
Sense fills, els darrers anys els va dedicar íntegrament a cuidar a la Isabel que va patir una llarga malaltia.
Recordarem el seu insubornable sentiment de classe obrera i la seva estimació a Catalunya i a la seva gent.
Associació de veïns El Poblenou
