Passats quinze anys llargs des de la declaració de Patrimoni Nacional, el recinte històric de Can Ricart continua abandonat i sense projecte d’ús viable. Cada dia que passa es va deteriorant sense que hi hagi reacció ni per part de l’Ajuntament, propietari del conjunt patrimonial, ni tampoc per part de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat. En paral·lel l’entorn es va omplint amb noves edificacions, resultat de l’execució dels plans urbanístics de Can Ricart-Parc Central i de la Frigo. Els edificis històrics privats, readaptats a habitatge no convencional (lofts), es troben també en procés de rehabilitació. La part del Conjunt històric industrial de Can Ricart, que és la més valuosa des del punt de vista cultural i ciutadà, cedida a la Universitat de Barcelona per acollir-hi el «Campus de les Arts», es troba en un carreró sense sortida amb l’execució aturada, amb els terminis de la cessió d’ús a la UB vençuts i sense finançament a la vista.
És hora, doncs, que l’Ajuntament prengui la decisió de canviar el rumb i cercar un projecte alternatiu. El moviment veïnal proposa que aquest canvi de guió estigui en línia amb les polítiques de país per a la reindustrialització i la transició digital i ecològica, d’acord amb l’estratègia de planejament del 22@, per acollir activitats d’ús industrial en format de manufactures urbanes i de proximitat. Un espai necessari per fer créixer l’oferta pública de sòl d’activitats amb tallers de fabricació, reparació i adequació per a la reutilització (economia circular), makers i altres serveis urbans, que, sumant-hi els tallers d’artistes de la fàbrica de creació (Hangar), esdevingui un ecosistema productiu i innovador de cotreball (coworking) industrial.
Impulsar l’oferta de sòl públic productiu és essencialment necessari per a aconseguir que aquestes activitats, que estan ressorgint avui a la ciutat i en concret al Poblenou, es puguin consolidar en sòl urbà, i no es vegin expulsades a l’extraradi pels elevats lloguers del 22@. Aquesta, el sòl públic productiu, és una assignatura pendent del pla 22@ des del seu inici. La transformació urbanística, que conceptualment hauria de promoure activitat industrial tant de serveis com de manufactura, ha anat expulsant els tallers en benefici de les oficines que acullen activitats de major valor afegit i concentren un major nombre de treballadors per superfície de sòl. No obstant, la ciutat es va quedant sense tallers de metal·lúrgia, fusteria, fabricació mecànica i reparació, entre altres activitats necessàries. Sobretot en uns moments en què el canvi de model productiu demana tallers de fabricació 3D, serveis digitals, producció de peces, recanvis per a la reparació d’electrodomèstics i equips electrònics, petita confecció i reparació tèxtil, reprocessat de residus diversos per convertir-los en nous productes, etc.
La proposta ve avalada per l’AVV del Poblenou i també pel sindicat CCOO, que sempre ha defensat la continuïtat de l’activitat manufacturera compatible al nucli urbà. La creació de sòl productiu de lloguer de titularitat pública s’ha d’incorporar com a part integrant de la transformació urbanística i de modernització de les àrees d’activitat econòmica de l’Eix del Besòs amb la finalitat de retenir serveis i manufactures d’alt valor social promovent l’economia circular. La rehabilitació del conjunt patrimonial de Can Ricart es pot cofinançar entre l’Ajuntament i altres agents interessats en el lloguer de les naus, amb la possible participació de promotors de sòl industrial. Caldrà un esforç públic per finançar l’elevat cost de la rehabilitació, però amb un retorn de la inversió a través del lloguer de les naus. Es tracta d’un projecte amb valor social, econòmic i cultural que retornaria a la vella fàbrica tèxtil una continuïtat industrial des de fa més de cent-cinquanta anys.
I, d’altra banda, el replantejament i canvi de rumb per a Can Ricart ha d’accelerar també la recuperació de les naus de calderes i vapor del conjunt industrial que estan assignades a l’ICUB, i que resten pendents de rehabilitació per museïtzar el que queda d’instal·lacions del segle dinou del vell vapor tèxtil.
