L’esperança de vida -un bon indicador de les condicions de vida d’un territori- al Poblenou-Vila Olímpica ha anat augmentant progressivament, de forma similar a com ho ha fet al conjunt de la ciutat, de manera que actualment presenten uns valors similars.

La informació sobre el nivell de renda de la població és antiga. Es dedueix, però, que fa uns anys la capacitat econòmica de la població d’aquesta zona estava lleugerament per sota de la mitjana barcelonina. Hem de creure que amb la nova tipologia d’habitatge creat en els darrers anys el nivell de renda a augmentat significativament.

Poblenou presenta una taxa d’atur molt similar a la mitjana de la ciutat.

La solitud en l’àmbit de convivència es reflecteix en què una part important de les dones grans de la zona viuen soles. Entre els homes la situació de solitud en convivència també es produeix, però en grau més baix. Les proporcions de les persones grans que viuen soles a Poblenou és similar al percentatge que s’observa al conjunt de la ciutat.

Al Poblenou hi ha un 41% d’edificis sense ascensor, percentatge una mica superior al del conjunt de la ciutat. D’altra banda, segons les dades disponibles, els edificis sense accessibilitat són la majoria (62% del total).

En resum, la zona presenta dèficits importants pel que fa a la mobilitat de les persones amb necessitats, situació que, d’altra banda, es produeix a tot Barcelona.

Pel que fa a la tipologia d’habitatges, lògicament predominen els principals.

Segons el Cens d’habitatges, però, hi ha un 18% d’habitatges buits, proporció bastant elevada, per sobre de la mitjana de la ciutat. De ben segur, això és degut al fet que Poblenou és un barri que està en plena transformació urbanística.

Pel que fa a la tipologia d’habitatges, lògicament predominen els principals.

Segons el Cens d’habitatges, però, hi ha un 18% d’habitatges buits, proporció bastant elevada, per sobre de la mitjana dela ciutat. De ben segur, això és degut a què Poblenou és un barri que està en plena transformació urbanística.

El règim de tinença dels habitatges de Poblenou coincideix bastant amb la mitjana de la ciutat. Predomina la propietat i els habitatges de lloguer no arriben a una quarta part del total.

Segons el Cens d’habitatges, al Poblenou hi ha una proporció bastant elevada d’habitatges en mal estat o en estat ruïnós (18% del total). Això s’explica també pel procés de transformació urbanística que viu el barri.

Els preus de compra dels habitatges en aquesta zona han augmentat enormement en els darrers anys, situant-se en uns nivells per sobre de la mitjana de Barcelona.

El lloguer també ha augmentat molt, evolucionant així mateix en nivells per sobre dels preus mitjans de la ciutat.

La zona del Poblenou va perdre població entre 1981 i 1991, però a partir d’aquest darrer any va començar a guanyar habitants de forma progressiva.
La construcció de la Vila Olímpica seguit per tot el procés de renovació urbanística que s’ha produït (i s’està produïnt) en tota aquesta zona expliquen el seu creixement demogràfic.

Poblenou presenta un creixement natural positiu amb predomini dels naixements per sobre de les defuncions. S’ha de considerar que aquesta relació no és molt habitual en els barris de la ciutat.

Quant a les tipologies de les llars, la distribució no difereix gaire respecte del conjunt de la ciutat. Hi predominen les famílies nuclears, formades per parelles amb fills. A aquestes les segueixen les llars unipersonals i després les parelles sense fills.

Amb relació a l’estructura per edats, Poblenou presenta un major predomini de població infantil i, d’altra banda, una menor proporció de gent gran que el conjunt de la ciutat.

En resum, el barri té una població més jove que el conjunt de Barcelona.

La població de Poblenou ha presentat un nivell formatiu molt similar al del conjunt de la ciutat.

La població de nacionalitat estrangera ha augmentat força en aquests barris en els darrers anys i ho ha fet seguint la mateixa evolució que el conjunt de Barcelona.

Pel que fa a la situació laboral de les persones residents en aquesta zona, la població ocupada representa un 47% del total, situant-se com un dels barris amb més proporció de persones que treballen de tot el conjunt de Barcelona. Això és degut al fet de disposar d’una població més jove que la mitjana de la ciutat.

A força distància destaquen la població escolar i estudiant i, en tercer lloc, la jubilada.