MANIFESTACIÓ

El govern municipal de CIU ha dit que no vol fer més guarderies públiques a la ciutat de Barcelona. D’ara endavant vol concertar els serveis a empreses privades interessades en el sector. Pel que respecta al nostre barri significa que dues que estaven previstes però pendents de construir, una a Perú, 271 (Dolors Canals) i l’altra a Pellaires, 26 (Front Marítim), no es duran a terme.

El Poblenou ha reivindicat durant molts anys el servei d’escoles bressol al barri. Fruit d’aquesta lluita va ser la inauguració d'El Xalet (Pl. Julio González) i el Bressol del Poblenou (Perú 135). El nou pla de guarderies preveia construir-ne sis mes, i només se n'estan fent quatre: ens referim a la Cobi (Àlaba, 37), Diagonal Mar (Josep Pla, 57), L’Aliança (Llull, 163) i Júpiter (Lope de Vega, 78), que malauradament la majoria no podran començar el curs com estava previst aquest d’octubre, per culpa de l’endarreriment de les obres.

La demanda d’aquest servei no és un caprici de la ciutadania. L’elevat nombre de la població infantil de 0 a 3 anys, la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar, així com la diferència abismal entre les escoles bressol públiques i privades, a favor de les primeres, han motivat aquesta petició, canalitzada per les entitats a través del Pla d’Equipaments, i que podíem dir amb satisfacció que s’havia complert.

El canvi de model de l’Ajuntament el veiem amb molta preocupació, ja que representa privatitzar un servei en una situació que pot generar clarament una discriminació en la educació dels més petits respecte als més grans. Per altra banda, pot representar deixar la porta oberta per privatitzar totes les altres escoles bressol.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, ens sumem a les veus de denúncia de la FAVB, la FAPAC i altres institucions i exigim a l’Ajuntament la retirada de la seva proposta i que compleixi els compromisos assumits en l’anterior mandat.

Rectificació

L'escola bressol Dolors Canals, del carrer Perú, 271, ja està construïda i en funcionament des del 15 de setembre. Demanem disculpes pels malentesos que hàgim pogut ocasionar. Així, doncs, la que es deixarà de construir és la del carrer Pellaires, 26. (20/09/2011)

El regidor de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Eduard Freixedes, també regidor del Districte de Sant Martí, ha declarat que les motos aviat  tornaran a aparcar sobre les voreres al barri del Poblenou (La Vanguardia 5/9/11). Els vehicles de dues rodes havien abandonat les voreres el juliol de 2010, arran de la implantació d’un pla d’ordenament de l’aparcament en superfície que va distribuir l’espai disponible en els vials entre: àrea verda (aparcament destinat majoritàriament a residents locals), zona blava (aparcament de rotació per a visitants), zona de càrrega i descàrrega (necessitats del petit comerç i d’empreses del 22@) i aparcament per a motos.

Les motos, que abans aparcaven indiscriminadament sobre la vorera, tenen ara un espai expressament reservat en els xamfrans, en les zones més properes als passos de vianants i també s’han habilitat diversos cordons d’aparcament per a motocicletes al llarg de carrers propers a edificis d’oficines i d’altres equipaments. D’aquesta manera no cal que aparquin a la vorera, que sovint ja es troba saturada pel mobiliari urbà, els quioscs, les terrasses de bars i altres elements urbans. D’altra banda, cal destacar que la vorera és un espai viari destinat als vianants, on s’hauria de poder passejar tranquil·lament, fer petar la xerrada i on els infants haurien també de poder jugar.

Com es pot veure, l’estratègia d’aparcament en superfície no responia a cap caprici sinó a la finalitat de recuperar els usos més cívics del carrer i l’espai per al vianant. Això sí, oferint una alternativa als usuaris de la motocicleta per als qui, després de fer una anàlisi de la situació, es va determinar els llocs i el nombre de places necessàries per encabir el parc existent, amb la previsió d’anar ajustant aquest nombre de places sobre la marxa en funció de l’observació de l’ús que se’n fa.  

Ara, el nou regidor Freixedes ha decidit unilateralment, sense ni tan sols parlar amb la comissió ciutadana de mobilitat que va sol·licitar la nova ordenació i que ve col·laborant amb Mobilitat de l'Ajuntament per ajustar les places d’aparcament per a cada mitjà de transport, que les motos tornaran a pujar a les voreres. L’argumentació de tal decisió és tan feble com que “la prohibició d’aparcar a la vorera es va fer sense cap estudi previ”, que el pla no estava consensuat i que es va fer amb sentit preelectoral, segons es llegeix a l’edició de La Vanguardia citada més amunt.

Cal dir al senyor regidor que aquestes manifestacions, al marge de cap consulta ni contacte previ amb la comissió d’entitats ciutadanes locals que fa ja molt temps que treballen per les millores en mobilitat, són vistes com una imposició inexplicable. Sobretot perquè el govern municipal de CiU ha manifestat reiteradament que vol actuar al servei i amb el consens ciutadà. Per altra banda, i anant al fons de la qüestió: senyor regidor, aquesta ciutat, i el conjunt del país amb la Llei de Mobilitat 9/2003 (i sense esmentar les polítiques de la Unió Europea), han fet una aposta per la mobilitat sostenible que, encara que feble i amb certes contradiccions, ens ha permès avançar en els últims anys. Aquest avanç s’ha visualitzat, per exemple, en l’ús de la bicicleta, la pacificació del trànsit, la racionalització de l’aparcament i l’ocupació de la via pública, la limitació del soroll i la contaminació que provoquen els vehicles amb motor de combustió, l’augment i la millora del transport públic, entre altres... I tot això s’ha traduït en una millora en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

El que s’espera d’un governant és perseverar en aquestes polítiques i millorar-les per anar en la línia de fer de Barcelona una ciutat modèlica en mobilitat sostenible. En cap cas, tornar a cedir l’espai públic als vehicles de motor ni les voreres a les motos. Desconeixem quina ha estat la motivació per anunciar un canvi de rumb tan sobtat, però des de la Comissió de Mobilitat del Poblenou (conformada per les entitats veïnals del barri des de l’any 2008) ens manifestem rotundament contraris a aquesta mesura anunciada, que farà empitjorar la nostra qualitat de vida.

Comissió de Mobilitat del Poblenou

La tarda de l’1 de setembre els agents de la Guàrdia Urbana amb número de placa 26964 i 26970 van fer fora de la rodona del Casino el cantautor conegut com el Serrat de la Rambla, que des de fa més d’un any toca als carrers del Poblenou. Els fets es van produir molt pocs minuts després que el nou regidor del Districte, Eduard Freixedes, es passegés per la zona i davant l’estupefacció de desenes de persones que escoltaven el músic mentre prenien la fresca, una orxata o un gelat.

Passaven pocs minuts de les 7 de la tarda quan, just després d’acabar la primera cançó del seu repertori, El drapaire, el Serrat de la Rambla va haver de callar en veure com dos agents municipals sortits de dins del bar del Casino l’interpel·laven molt educadament però amb clara actitud intimidatòria fins a obligar-lo a marxar.

Actuant a instàncies “d’un veí que s’ha queixat”, la Guàrdia Urbana va demanar al músic si tenia autorització oficial per poder actuar al carrer. Sol·lícit i respectuós amb els agents, el cantautor va respondre que no. Va argumentar que tenia el permís verbal de l’anterior regidor del districte, Francesc Narváez. “Disposo també d’un plec amb 600 signatures de veïns que em donen suport i que el regidor Narváez ja em va dir que potser em farien falta quan CiU entrés a l’Ajuntament”, va afegir el músic.

De res van servir al Serrat de la Rambla aquests arguments. I de ben poc més el suport rebut per un parell de persones, una de les quals es va identificar com a membre de l’Associació de Veïns, que el van defensar davant mateix dels agents municipals i van demanar que pogués seguir tocant. Tot el que van aconseguir és que cinc minuts després d’obligar el músic a guardar la guitarra, un dels dos guàrdies urbans tornés i li digués, tapant-se aleshores el número de placa: “Per mi pots seguir tocant; de fet, m’agrada com ho fas. Però les ordres són aquestes, ho sento. El que et suggereixo, a títol personal, és que acabis de recollir les coses i d’aquí a mitja hora, quan nosaltres ja haguem marxat, t’hi tornis a posar”.

Visiblement tocat per la situació, el Serrat de la Rambla va explicar que ell respecta molt els veïns del barri i canvia regularment el lloc d’actuació per molestar el menys possible. “Entenc que algú es pugui queixar; potser és un forner o algú altre que treballa de nits. Si és així, ja plego. Ara bé, jo necessito tocar cada dia: estic a l’atur després de cotitzar 32 anys, i visc d’això”.

Més d’una vintena d’entitats socials i veïnals ens manifestem contra la proposta de reforma de la Constitució elaborada pels responsables dels grups polítics del PSOE i del PP a l'entorn de la limitació del dèficit públic i l’equilibri pressupostari.

.

COMUNICAT ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LES ENTITAS

IGUALTAT DE DRETS I D’OPORTUNITATS

Dilluns 25 de juliol hi ha prevista una manifestació pels carrers del Poblenou de suport als immigrants africans amenaçats pel desallotjament d’una nau del carrer Badajoz. La manifestació, que començarà a les 8 del vespre, sortirà de la plaça Tísner i acabarà a la rambla del Poblenou cantonada Ramon Turró.

Els drets de les persones són vulnerats en moltes ocasions. Drets que són administrats arbitràriament i de forma discriminada pels poders establerts, tant polítics com financers. El corrent racista i xenòfob que ens envaeix, alimentat per la crisi que ells mateixos han provocat, fa que els més febles siguin considerats culpables de la situació. El que cal és que totes i tots fem pinya contra els veritables culpables.

Al barri hi ha un col·lectiu de prop de 200 persones, la majoria procedents del Senegal, que viuen en diferents assentaments, pisos sobreocupats o naus industrials abandonades. Malgrat que fa més de tres anys que viuen aquí, la majoria no tenen papers i per a les administracions és com si no existissin. La seva subsistència depèn de la recollida i venda de ferralla, però cada vegada se’ls fa més difícil per la crisi de la construcció i per l’augment de les persones que viuen d’aquesta feina. La seva quotidianitat és realment dura, fruit del racisme institucional i social. Algunes d’aquestes persones són perseguides pel fet de no tenir papers i a vegades detingudes i internades al Centre d’Internament per a Estrangers de la Zona Franca. Malgrat aquesta realitat, la seva predisposició a integrar-se és molt alta. Moltes d’aquestes persones han assistit a classes de llengua i han participat en diferents activitats culturals que es fan al Poblenou. Reben ajut del veïnat i d’entitats del barri a través de la Xarxa de Suport als Assentaments, però resulta insuficient per cobrir les seves necessitats. Dos fets agreugen aquesta situació: l’un, que el dimecres 11 de maig una de les naus, la del carrer Consell de Cent, va patir un incendi, que podria haver estar intencionat, i les 60 persones que hi vivien s’han hagut de distribuir per altres llocs o estan vivint al carrer; l’altre, que el propietari de la nau industrial del carrer Badajoz, on viuen prop de 70 persones i hi treballen unes quantes més, ha interposat una denúncia al jutjat per la via civil, perquè abandonin la nau.

El judici se celebrarà el dilluns 25 de juliol, amb la previsió, més que probable, d’una ordre de desallotjament. La situació es fa insostenible, ja que si es procedeix a l’execució de l’ordre, molts es quedaran sense sostre. Tota la feina que s’està fent, totalment voluntària, tant per part de les entitats com de col·lectius sanitaris, pot quedar truncada i dispersada. Això se sumaria als recursos insuficients dels serveis socials i de la xarxa d’albergs de Barcelona, amb la dificultat d’accedir a un habitatge de lloguer. Contradictòriament, altres espais habitables estan inutilitzats i no tenen cap ús.

Per això demanem a les administracions que facilitin unes condicions de vida millors, habilitant espais en condicions i amb serveis mínims mentre no trobin habitatge estable, i que estudiïn alhora el seu procés d’arrelament.

Organitzen la manifestació:

Xarxa de Solidaritat amb els Assentaments (Manel Andreu 639258006)

Assemblea Social del Poblenou (Andres Garcia 638336383)

Associació Catalana de Residents Senegalesos (Omar Diatta 608482915)

CEPAIM – ACISI (Raúl Martínez 607266325)

Amb el suport de:

LUKUM TAKA

O.E.U.A.

Federación Panafricana de España