Tenim 105 visitants en línia

Història de l'associació

L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou (AVPN) va néixer l’any 1972 amb la campanya reivindicativa per aconseguir que el centre de menors de Wad-Ras, que s’havia traslladat fora de Barcelona, fos un institut per al barri. La primera pedra d’aquest institut es va posar vuit anys després, malgrat que no va ser fins el 1982 quan van començar les obres en ferm. 

Els primers anys de l’AVPN van ser molt reivindicatius i també de fort contingut polític lluitant per la democràcia i les llibertats.

Una preocupació important era la millora dels carrers, el seu asfaltat i condicionament. L’any 1974 el barri es va mobilitzar per por a que tornés a reeixir el vell Pla de la Ribera, que volia urbanitzar tot el litoral de platja fent fora a tots els que allí hi vivien. També aquest any, per primer cop en molt de temps, l’AVPN guarnia un carrer per la Festa Major, - el passatge Cantí -, i també durant la Festa Major van ser detinguts cinc companys, – dos d’ells socis de l’AVPN –,  juntament amb 67 persones més, en una trobada de l’Assemblea de Catalunya. La campanya en contra de les empreses contaminants es va centrar en Fertrat que emetia uns gasos de cianur situada a la plaçeta Klein. Aquest any, (1975), va ser empresonat en Josep Mª Huertas, soci fundador de l’AVPN, fet que va motivar una gran campanya de solidaritat en favor seu. Els primers anys de la democràcia van ser d’alegria però també d’una davallada de persones actives dins de l’AVPN. Malgrat tot, les reivindicacions no van afluixar i van donar els seus fruits: L’arribada del metro, ( 7 d’octubre de 1977),  la inauguració de l’Ateneu Popular La Flor de Maig, (3 de desembre de 1978), la compra de Can Felipa per part de l’Ajuntament (setze d’abril de 1980), una arrosada popular per celebrar l’inici de recuperació de les platges (28 de juny 1981).

La nominació de Barcelona com a seu olímpica va significar per a la ciutat, però sobretot per al Poblenou un canvi important, però no necessàriament en la direcció que el barri demanava.  La campanya “Volem seguir vivim al Poblenou”, marca el sentiment de la gent del barri amenaçada pels diferents plans urbanístics que no tenien en compte les necessitats d’habitatge assequible i el dèficit d’equipaments. Una conquesta important va ser, que el cinturó del litoral al seu pas per la Rambla, quedés cobert, al que possibilita que avui puguem anar a la platja sense cap barrera. Malauradament, moltes reivindicacions no es varen poder aconseguir, entre elles que hi hagues un Pla integral del barri, que racionalitzes amb criteris populars els canvis urbanístics, contrariament el barri es va fragmentar en diversos plans urbanístics sota l’empenta del negoci immobiliàri i amb poc mirament cap els afectats. Una de les lluites mes emblemàtiques va ser la dels veïns del carrer Bolivia.

{mospagebreak}

Lluites veïnals a nivell de ciutat també es fan reflexar en el barri com la lluita contra l’aluminosis i la campanya d’insumissió al pagament del rebut de l’aigua.

L’any 1998 vam encapçalar una radical lluita que va aconseguir que l’Ajuntament renúncies a instal.lar zones blaves en el barri.

Sota el lema “Menys negoci i cultura” vam aconseguir entre tots que La Caixa no es vengués el local de la seva biblioteca de la Rambla i es convertis en la Ciber-aula actual.

Posteriorment, i després de molta lluita amb altres entitats i col·lectius del barri, s’ha elaborat un Pla d’Equipaments fent-ne un control molt estricte per part de la Comissió de Seguiment.

El pla 22@ també ha estat un punt important de conflicte aconseguint amb la lluita que la tercera part dels 4000 habitatges (de Protecció Oficial) que generarà siguin per la gent del barri. Significativament important ha estat la defensa del patrimoni industrial i com a element més emblemàtic la lluita per salvar Can Ricart.

No hem deixat de banda qüestions referents a sanitat, educació, mobilitat, plaça de les Glòries i reparació i manteniment de la línia 4 de metro per evitar les vibracions i sorolls que produeix al seu pas pel carrer Pujades. Per  a vetllar perquè no hi hagi brots racistes degut a l’augment de les persones immigrades en el nostre barri treballem activament en la Xarxa “Apropem-nos”.

Aquestes han estat les lluites mes importants de les que hem estat, junt amb el veïnat i entitats del barri, protagonistes. Dia darrera dia, hem tingut que afrontar moltes altres problemàtiques. Malgrat que a voltes s’ens ha considerat com una de les associacions de veïns més actives de la ciutat, subjectivament hem tingut sovint la sensació de no poder donar abast a tot el que s’ens plantejava. Els anys diran si hem estat a l’alçada de les circunstàncies, el que si podem afirmar és que fem tot el que som capaços.

En aquests 35 anys d’història, l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou ha tingut 4 seus, la primera de lloguer, a la Rambla n. 85 (llavors Paseig del Triumf), la segona en un edifici històric aconseguit  per la insistència veïnal, l’Ateneu la Flor de Maig, Josep trueta n.195 (llavors Wad-ras), la tercera també va ser en un espai reivindicat pel barri, Can Felipa, Pallars n. 277 i justament, ara ens tornem a la Rambla, en el número 49, dins el nou Casal de barri, que ocupa l’espai que va deixar el Casal d’Avis per trasladar-se a Can Saladrigas.