Tenim 74 visitants en línia

Urbanisme

Les esquerdes provocades pel 22@ continuen sense arreglar-se

obres_26-06-10
El passat 14 de juny els veïns i veïnes del carrer Granada conjuntament amb la AAVV del Poblenou varem tenir una reunió amb el regidor del districte Sr. Narvaez per mirar de resoldre el contenciós sobre la reparació de les esquerdes originades pels treballs d’instal·lació de diverses xarxes de serveis als carrers de Ciutat de Granada i Ramón Turró , conducció de aigua calenta i freda, recollida pneumàtica d’escombreries, etc. .   Durant la reunió el regidor va comentar que degut a que els informes fets per part de les asseguradores de l’empresa COMSA i la del propi 22@, responsable de les obres, negaven la possible causa – efecte, ells no podien fer-se càrrec de la reparació dels desperfectes.   Els veïns i veïnes li van recordar que mentre es feien les obres del carrer i en més d'una de les reunions mantingudes amb el regidor, ell s’havia compromès reiteradament a reparar o a indemnitzar als veïns pels desperfectes ocasionats a les vivendes, cosa que va reconèixer.
Com coneixedor del que havia passat se li va demanar que encarregués un informe redactat per tècnics del Ajuntament sense interessos personals, com en el cas de les asseguradores.
Ens va sembla incomprensible que el pes del posicionament del Ajuntament via 22@ tingués com a base els informes fets per les companyies asseguradores, que tothom tenia clar que era part interessada i, per tant, podien estar condicionats.  
També es va demanar còpia de tot els informes de guàrdia urbana, tècnics d’obra, etc, donat que les obres es van haver d’aturar diverses vegades per afectació de les vivendes a causa de la vibració. Finalment es va quedar que aquesta demanda es faria per escrit i passada per registre, que en aquets moments ja s’ha fet. Al final després d’un prolongat estira i afluixa, es va acabar la reunió sense que hi hagués un acord favorable als veïns.
Va quedar el compromís de tornar-nos a trobar després de haver rebut les còpies dels informes sol·licitats i a l’espera del informe tècnic fet pels tècnics de l’Ajuntament.
El Districte de Sant Martí i el 22@ ens donen l'esquena

{mosimage}

    Els veïns i veïnes del Carrer Ciutat de Granada entre Ramon Turró i Dr. Trueta portem dos anys reclamant que algú es faci càrrec dels desperfectes produïts als nostres habitatges per les obres viaries que s'han realitzat en aquest tram de carrer. 

    Després de fer la reclamació pertinent a l'Ajuntament de districte, adjuntant un informe tècnic realitzat per un arquitecte, on detallàvem i documentàvem totes les esquerdes que s'havien produït a cadascun dels habitatges, vam ser citats pel regidor del districte Sr. Narváez i els responsables del 22@.

    Portem dos anys fent reunions periòdiques, aportant informes tècnics, rebent les visites dels tècnics de l'Ajuntament, de la companyia asseguradora, etc... La resposta del Sr. Narváez sempre ha estat dir que per sobre de tot l'Ajuntament vetllaria pels interessos dels veïns i veïnes.

    Després de la darrera reunió del mes de desembre de 2009 on s'emblava que se'ns abonarien els imports reclamats abans de finalitzar l'any, ens trobem a finals de gener amb la noticia que no rebrem cap import destinat a resoldre els desperfectes reclamats.

    La sensació dels veïns és d'impotència, val a dir que els imports sol.licitats són quantitats força petites i que no tenim diners per lluitar contra els advocats de l'Ajuntament. Ens fa pensar que de què serveixen tantes reunions, tantes promeses que queden en res, si el que val és la llei del més fort.

    Finalment sembla que el que realment fa moure als polítics es la
fotografia
de la Barcelona de postal, tan hi fa qui deixen pel camí. LES ESQUERDES NO SURTEN ALS CATÀLEGS TURÍSTICS.

Veïns i veïnes afectats per les obres viaries del Carrer Ciutat de Granada

El grup empresarial Aigües de Barcelona (AGBAR) destina 3,2 milions d’euros a la rehabilitació de la torre de les aigües del Besòs, de propietat municipal, que l’ajuntament de Barcelona tenia abandonada y oblidada després que l’any 2000 l’inclogués en el catàleg del patrimoni del districte de Sant Martí. 

Propietat de MACOSA, la torre d’aigües que originàriament s’havia construït per proveir aigua del Besòs a les fàbriques del Poblenou, va passar a mans de l’Ajuntament, els anys 90, quan la reparcel·lació del pla del Front Marítim. El 2000, es va incloure al catàleg de patrimoni del districte de Sant Martí amb la qualificació de Bé Cultural d’Interès Local. Però l’estructura interior del bell edifici que construí l’arquitecte Pere Falqués a final del  segle XIX estava molt danyada pel pas del temps, més d’un segle, i la “Casa de vàlvules”, l’edificació annexa que un dia  allotjà la maquinària que impulsava l’aigua de l’aqüifer fins els 50 metres d’altura on es trobava el dipòsit de la torre, encara ho estava més.

 

Va ser llavors que els veïns de la plaça Ramón Calsina i les Associacions de Veïns del Poblenou i de Diagonal Mar van sol·licitar amb insistència una intervenció que permetés recuperar la torre com a mirador. El regidor del Districte, però, donava llargues al·legant que el Districte no tenia diners. Esgotada la paciència veïnal, va ser la mateixa AVPN qui el 2004 va demanar a AGBAR que es fes càrrec del cost de rehabilitació, aprofitant que el periodista Josep Maria Huertas així ho havia suggerit en una carta oberta a Ricard Fornesa publicada per La Vanguardia el juliol d’aquell any. El llavors director d’Aigües, Àngel Simón, càrrec que encara ostenta avui, va accedir a la petició, i el febrer de 2006 l’ajuntament i Aigües de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per restaurar-la.

 Quasi tres anys després, i amb el projecte de l’arquitecte especialista en patrimoni industrial Antoni Vilanova, Aigües de Barcelona s’ha compromès novament a través de la signatura  d’un nou conveni amb l’ajuntament a assumir el cost de les obres de rehabilitació que pugen a 3,2 milions d’euros, i que s’iniciaran ben aviat. L’alcalde i el regidor del Districte, presents el passat 8 de gener al mateix peu de la Torre, van agrair la generositat i el compromís d’AGBAR amb la ciutat pel fet d’assumir una despesa que correspondria a l’ajuntament. 

{mosimage} 

L’Ajuntament ha aprovat inicialment la Modificació puntual del PGM en l'àmbit del centre històric del Poblenou” i en aquests moments està a exposició pública fins al dia 29 de desembre, data en què s’acaba el termini per presentar al·legacions.

 Aquest Pla és la resposta a la demanda veïnal que plantejava la necessitat de fer un Pla de Protecció al Casc Antic del Poblenou. (Veure) . En aquesta proposta hi ha estat treballant una Comissió de seguiment del barri que estudia presentar-hi al·legacions.

El document a debat és pot consultar a les oficines d’Urbanisme de l’Ajuntament, a l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou o a través de la web (veure).

Males companyies en el Poblenou

{mosimage}

       El mes juliol de 2002 es va inaugurar a bombo i plateret l'Hotel Amrey Diagonal a la cantonada de l’Avinguda amb la Rambla del Poblenou. Era un dels primers edificis de la nova Diagonal, i el llavors alcalde de Barcelona Joan Clos va fer acte de presencia envoltat de mitjans, una pràctica habitual del grup de govern municipal que aprofitava qualsevol esdeveniment per promocionar la figura de Clos. Aquell mateix dia, a la tarda, en un acte públic organitzat per l'Associació de Veïns del Poblenou al Centre Cívic Can Felipa, en el que intervenia Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, ens preguntàvem, encara fixats en el “xou” d'unes escasses hores abans, sobre l'estranya aliança d'uns mutualistes de tota la vida, Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria, amb el president dels especuladors immobiliaris de la ciutat, Enric Reyna. La societat AMREY estava formada per Agrupació Mútua (AM) i el grup de negocis immobiliaris Reyna (REY). Pocs anys més tard Agrupació Mútua va vendre a Enric Reyna el 40% de Amrey, sota la seva propietat i el 29,7% de Amrey-Hotels, la branca hotelera de la promotora, creada l’abril de 1999, que es dedicava a construir i explotar diferents hotels. Va reinvertir les plusvàlues en crear Agrupación Inmobiliaria AISA grups d’empreses amb el que va continuar la seva deriva immobiliària (La Vanguardia 19/10/09).

Més articles...