Tenim 115 visitants en línia

Urbanisme

{mosimage}

Frigo tancarà la fabrica de gelats del Poblenou.

L’empresa, propietat de la multinacional Unilever, ha anunciat que tancarà la producció al Poblenou i acomiadarà els 268 treballadors que integren la seva plantilla actual. La direcció de  Unilever considera que la fàbrica, que es troba al carrer Perú del Poblenou des dels anys 60, no es rendible, preferint importar els gelats des d’altres factories d’Europa. Aquesta situació ja es veia a venir, segons membres del Comitè d’Empresa, ja que fa anys que les instal·lacions del Poblenou es troben infrautilitzades, amb una baixa assignació de producció.

  •  Un edifici d’interès històric

El conjunt industrial de la Frigo ocupa la superfície equivalent a una illa de l’eixample, amb més de 12000 metres quadrat edificats. L’edifici principal, que té façana als carrer de Perú i Bilbao és un interessant exponent de l’arquitectura industrial de mitjan segle XX, raó per la qual l’any 2006 va ser incorporat al catàleg del patrimoni industrial del Poblenou amb qualificació de Bé Cultural d’Interès Local. Aquesta qualificació obliga a mantenir la totalitat d’aquest edifici, no així la resta d’edificacions on ara es troben les oficines de l’empresa i les cambres frigorífiques. La legislació urbanística vigent atorga a aquesta parcel·la la qualificació de 22@, amb uns aprofitaments urbanístics que fan molt rentable, per els propietaris, la promoció de noves edificacions, això sí, mantenint les naus històriques catalogades.

  •  Les empreses industrials marxen del Poblenou

Amb el tancament de la Frigo, desapareixerà una altra empresa industrial del districte d’activitats 22@. El nou districte econòmic del Poblenou, que havia de ser paradigma i model de convivència entre l’activitat productiva i els usos ciutadans, no fa més que perdre empreses de les tradicionals en favor d’un altre tipus d’empresa terciària, amb oficines i sense producció. Aquesta tendència de fuga d’empreses industrials ve alimentada per l’augment del valor del sòl i les expectatives immobiliàries, d’una banda, i per la falta d’una política industrial del govern de la Generalitat que, a través dels estaments municipals com la mateixa societat 22@bcn, contrarrestin els efectes econòmics que empenyen cap a la deslocalització.   

 

{mosimage}

La pèrdua d’activitat industrial a les ciutats és un fenomen que s’explica des de l’apriorisme del màxim aprofitament del sòl. El sòl urbà, més car, atrau aquelles activitats que ocupen una major densitat d’ocupació, o bé activitats de gran valor afegit. És així que algunes grans empreses, que encara resideixen a la ciutat, prefereixen vendre els seus actius immobiliaris per obtenir quantiosos beneficis i desplaçar l’activitat fora de l’entorn urbà on el sòl és més barat. Aquesta lògica des del punt de vista del capital és en canvi un contrasentit des de l’ideari de planejament del mateix pla 22@ que aposta per la concentració d’usos diversos, contràriament a la concentració terciària, com a model d’aprofitament urbà més sostenible i ric amb major capacitat de generar sinèrgies entre activitats i entre els ciutadans, apart de promoure també un model de mobilitat racional i sostenible.

 

Plans urbanístics diversos han acabat amb moltes empreses, sobretot petits i mitjans tallers com els que hi havia a Can Ricart, entre d’altres. Posteriorment també grans empreses com La Vanguardia han abandonat el barri  a canvi de transformar la fàbrica en futurs complexos d’oficines i hotels. Casos com el de la Frigo o el de l’empresa Simon, que fa pocs mesos amenaçava amb un expedient de regulació d’ocupació, fan témer que malgrat la lenta arribada de noves empreses terciàries i hotels al 22@, el Poblenou podria acabar perdent completament les empreses manufactureres, els tallers industrials i l’empresa auxiliar que generen aquelles activitats. Es troba a faltar mesures per a retenir l’economia productiva de petita escala al Poblenou. La societat municipal 22@bcn, es va comprometre a articular projectes que permetin continuar amb aquestes activitats, tanmateix no sembla que s’estigui fent res.


{mosimage}L’escrit que les AA.VV de Sagrada Família, Fort Pienc, Poblenou i Clot-Camp de l’Arpa hem presentat a l’Ajuntament ve a ser un recull de les reivindicacions que vàrem formular en relació aquest edifici amb motiu de l’aprovació municipal del pla de les Glòries, l’any 2007 i que no han estat acceptades pel consistori.

No estem en contra del Museu del Disseny, el nostre desacord està en la situació i volum de l’edifici que l’han escollit per ser la seu del museu. L’edifici va ser dissenyat, fa anys, pensant en la plaça tal com era i, encara, és ara, amb l’anella viària elevada que coneixem amb el nom de “tortell”. Per aquest motiu, entre altres, l’edifici contemplava una altura i una forma, que volava per damunt del tortell i garantia la seva presència i posició dominant respecte la plaça.     Sortosament el pla de les Glòries contempla una plaça molt diferent, sense tortell ( ja s’ha iniciat el seu desmuntatge ), amb un ampli parc en el lloc que ocupa aquell. Doncs en lloc de redefinir la situació, forma i volum de l’edifici, el projecte del Centre de Disseny manté les característiques bàsiques de la idea inicial, excepte un ajust poc significatiu en l’altura de l’edifici.  

En les al·legacions que presentem, reclamem redissenyar l’edifici d’acord amb la nova configuració, respectuosa amb el gran parc central i el parc Lineal.  Des de una perspectiva de l’urbanisme i l’arquitectura al servei dels ciutadans reclamem, considerem que els edificis de la zona han de respondre a una ordenació del sector concebuda des de i per les persones, d’alçades respectuoses amb les de l’entorn, i que permeti la continuïtat física i visual dels espais lliures i dels recorreguts de vianants i la seva integració en el futur Parc Lineal. Per això demanem:

  1.  Un estudi paisatgístic independent (amb gràfics virtuals, etc.) que analitzi els impactes visuals del C. Disseny i altres edificis inclosos en la MPGM, fets des del punt de vista del vianant i del usuari de les zones verdes previstes.
  2. Eliminació del edifici “grapadora” i substitució del mateix per un petit edifici, que encabeixi els accessos verticals, posat en un lloc que no interfereixi recorreguts o visuals importants.
  3. Un estudi de quins dels espais que el projecte situa en la “grapadora” es poden posar en el subsòl, quins no són estrictament necessaris i contemplar la possibilitat (amb la participació veïnal) de situar alguns d’aquests usos en els edificis que seran “veïns” del Centre o propers.
  4. Estudiar i acordar amb les entitats veïnals la integració concreta del Centre, i sobretot de les parts superiors, en el parc global de Glòries (com es va acordar expressament en la pagina 9 del Compromís per Glòries) i en el Parc Lineal (tal com surt grafiat en la pagina 9 de la Memòria de la MPGM i que reproduïm al final) per aconseguir un veritable “corredor verd” que incorpori bons recorreguts per a vianants i bicicletes.
  5. Que el projecte incorpori totes les mesures de millora ambiental possibles (no solament les legalment exigibles) en tots els aspectes : energia fotovoltàica i tèrmica, minimització i reciclatge, aprofitament pluvial i freàtic, aparcament per a bicicletes, materials ecològics, etc.).
  6. Participació real i efectiva als veïns i entitats en las tramitació del projecte, en el sentit de que no solament se’ns informi sinó que realment es tinguin en consideració les propostes

 Veure les al.legacions

El recent desallotjament posa en evidència la necessitat d’un Pla de Protecció del Casc Antic 

{mosimage}

El desallotjament d’una família nombrosa i l’immediat enderrocament de l’edifici treu a llum la fràgil situació en què es troba el Casc Antic del Poblenou. L’Associació de Veïns ha denunciat que en poc temps hi ha hagut més de 23 edificis enderrocats en aquesta àrea del Poblenou i reclama una urgent aplicació d’un Pla de Protecció del Casc Antic que freni aquesta dinàmica especulativa. Aquest Pla hauria de garantir una renovació respectuosa amb l’estètica i les dinàmiques de barri  i que conformes el marc necessari  pel manteniment del teixit humà, associatiu  i comercial que li ha donat vida.

Per desgràcia l’agressiva transformació del barri va masses cops acompanyada, com ha passat en aquest cas, per un drama humà. I si be és veritat, tal com ens han explicat, que Serveis Socials del Poblenou fa temps que coneixen la problemàtica de la senyora Agustina cal trobar-hi solucions. A l’hora no ens ha d’estranyar gens ni mica les protestes solidàries dels veïns quan la Guàrdia Urbana executava el desnonament.

L’Associació de Veïns del Poblenou s’ha adreçat al Districte i a l’Institut Municipal d’Urbanisme per aclarir els fets. En primer lloc, ha de quedar ben clar si la Guàrdia Urbana va actuar sota mandat judicial o no, en segon lloc, hem de veure que hi ha darrera d’unes llicències municipals d’enderroc que estan dins de la Unitat 5 del Pla del Front Marítim. En aquest entorn ja va ser paradigmàtic l’enderroc de l’emblemàtica fàbrica “Extractos Tánicos” per construir-hi edificis alts.

Veure noticia en la premsa: La Vanguardia, El Periòdico

Quan diversos veïns del barri ens van demanar a l'Associació de Veïns que intercedíssim amb l'Ajuntament per aconseguir que el tram mar de la Rambla fos peatonal vam pensar que seria orientatiu fer una enquesta per a saber quin ressò té aquesta petició. Les dades són concloents: un 91% creu que s'ha d'obrir immediatament degut a la gran afluència de vianants que hi ha a l'estiu.

En canvi, el Regidor Narvaez ens ha adreçat un comunicat que diu:"informo en la necessitat de mantenir-ho obert -al tràfic, s'entén- per la quantitat d'obres existents en aquest barri. En el Pla d'Acció Municipal els informem que tenim previst la urbanització d'aquest tram".

Al marge de que considerem que despatxar una problemàtica que té el barri en un parell de línies no és de rebut, si que hauríem de reflexionar sobre les molèsties que causen al barri els carrers tallats per les obres. Si es planifiquessin millor, si s'acotessin els seus terminis d'execució, si es minimitzessin les molèsties que causen al seu entorn, potser no hauríem de sumar-hi aquesta altra conseqüència negativa i gaudireim d'una rambla plenament peatonalitzada.

{mosimage}

Per fi la rehabilitació de la Torre de les Aigües serà una realitat.

Han hagut de passar uns quants anys perquè aquest símbol del Poblenou es dignifiqués.  La gestió que en el seu dia va fer l'Associació de Veïns de contactar amb AGBAR perquè assumís aquest projecte ha donat fruit. Segons va explicar el regidor Narvaez, amb motiu de l'aprovació del PAD, en aquest mandat la Torre estarà en condicions de ser utilitzada com a mirador i es condicionarà la part baixa per ser utilitzada com a sala de barri i d'exposicions i el cost de la rehabilitació anirà a càrrec exclusivament de la Companyia d'Aigües. L'arquitecte serà Antoni Vilanova, que pel coneixement que té del Patrimoni del Poblenoui i la defensa que n'ha fet, és una garantia de respecte al passat del Poblenou.

Vegeu notícia a El Periòdico

Més articles...