Tenim 44 visitants en línia

Urbanisme

{mosimage}

  

El Pla de l’Obertura de la Diagonal aprovat l’any 1991 destinava el solar que ocupa el transformador que hi ha entre el carrer Castella i el carrer Sant Joan de Malta a zona verda. Des de llavors s’ha urbanitzat tota la zona (creació de la Rambla Nova amb les promocions immobiliàries adjacents, però aquesta zona verda de més de 1000 m2 encara està pendent. 

Quan els veïns de la zona van rebutjar en el 2003 la Subestació elèctrica que l’Ajuntament hi volia posar allí al costat, el Regidor va dir que aquesta substituiria al transformador actual que està desfasat. La nova subestació va canviar d’indret però la seva posada en marxa no ha suposat el tancament del vell transformador.

 

El transformador toca paret per paret amb l’edifici “Gurugú” que, enguany, ha celebrat el seu centenari. Durant molts anys els veïns han patit el soroll i la incertesa sobre la incidència de les radiacions electromagnètiques que allí es generen. El president de l’Associació de Veïns del Poblenou, Xavier Pegenaute, va aprofitat la festa d’aquest centenari per recordar-li públicament al regidor Narvaez que no es pot enrederir més la zona verda pendent. El Regidor en el seu parlament va esquivar el tema i, a hores d’ara, encara estem pendents de que ens digui quelcom.

{mosimage}

{mosimage}

           En un dels parterres abandonats i mal poblats per quatre arbres del Passeig Calvell ha començat créixer un jardí. La iniciativa no ha estat del responsable del seu manteniment, és a dir l’Ajuntament a través de l’empresa “Parcs i Jardins”, sinó d’un veí, en Raül Domínguez, jubilat de 73 anys. Ell ha plantat una vintena de plantes, que ha comprat de diners de la seva butxaca i cada dia hi dedica una estona a cuidar-les. El més difícil és regar-les, perquè malgrat que allí al costat hi ha una boca de reg, aquesta està tancada i es veu obligat a carretejar uns bidons des de la font que hi ha a l’altre costat del Parc del Litoral.

          Des de l’Associació de veïns/es, a banda de denunciar a l’Ajuntament l’abandonament d’aquests parterres, recollim aquest fet, perquè creiem que és integrador, que ajuda a que el veïnat faci seva la ciutat, que al participar en la conservació i l’embelliment de l’entorn, va en contra del vandalisme urbà que patim diàriament i del que tantes vegades ens queixem sense donar cap solució. Animem, doncs, als veïns a seguir aquest exemple i si volen a estendre’l als altres parterres.

          Fins ara “Parcs i Jardins” s’ha limitat a netejar aquestes suposades zones verdes un cop cada tres mesos. Voldríem que es facilités l’accés a l’aigua i si finalment l’Ajuntament es decidís a arreglar la zona ho fes d’una manera integradora amb la iniciativa veïnal, doncs, massa sovint aquest tipus d’iniciatives acaben en que les brigades municipals, amparades amb suposats criteris professionals, ho arrasen tot, sense escoltar l’opinió dels que han de gaudir de la zona verda.

{mosimage} 

Els veïns dels carrers Ciutat de Granada, Ramón Turró i Passatge Mas de Roda pensàvem que ja ens quedava menys temps per seguir patint les obres viaries que ens estan afectant des de fa just un any. Però sorpresa¡¡ quan començàvem a veure una mica de llum, i ja ens trobàvem amb treballadors posant el darrer paviment que ens deien somrients - ja els queda poc, de sobte, un dia de principis del mes de març ens varem trobar amb un munt de valles metàl·liques en forma d’un complicat laberint, des del carrer Badajoz fins el carrer Llacuna i des de Dr. Trueta fins a LLull...... No sabíem ben bé que estava passant, al cap d’uns dies a més d’aquest laberint de tanques van començar les excavadores a fer forats i més forats, tot això es va complicar amb la poda dels arbres d’aquest sector... o trobaves un forat, o no podies sortir, ja que no trobaves la sortida del laberint.  

Utilitzo aquest un to irònic ja que potser és millor mirar la realitat amb sentit de l’humor no sigui que et sobrevingui una depressió amb el paisatge que des de fa un any veiem per la finestra. El paisatge urbà dels veïns d’aquesta zona són: excavadores, obrers de la construcció vestits de groc, forats que es tanquen i es tornen a obrir, pols i més pols, soroll, vibracions que ens produeixen esquerdes, rates despistades que no saben on anar ja que els hi estan desmuntant el seu cau, i per resumir, sensació d’impotència. 

Els veïns no és que no vulguem innovar, millorar, fer la ciutat més bonica... ben al contrari.... fins i tot ens agradaria que comptessin amb la nostra opinió, ja que fa molts anys que vivim al Poblenou i potser podríem aportar coses interessants. El que demanem és que des de l’Ajuntament es facin les coses amb previsió, amb participació, intentant resoldre els problemes amb anticipació abans no siguin irresolubles, en resum que l’objectiu principal del Consistori sigui la qualitat de vida dels ciutadans, que som els que paguem impostos, els que votem i els que en definitiva donem vida als barris i  ciutats. 

De vegades tot plegat et fa reflexionar sobre les veritables intencions dels polítics que ens diuen repetidament -no sabeu com de bonics us quedaran els carrers.... però pensem: serà per nosaltres??? Serà pels que ens visiten als nombrosos hotels del barri?? serà pels compradors de la gran quantitat de lofts que estan construint a la zona??? O potser volen fer uns carrers de postal que arrodoneixin la feina que van començar amb la pel·lícula d’en Wody Allen??

{mosimage}

"El Poblenou exigeix ampliar l'àrea de protecció del centre històric"

Aquest és el titular de la noticia apareguda en el Periódico (18-04-09). Veieu tot el contingut aquí.

Informem que la Comissió de seguiment del Pla de Protecció del Centre Històric del Poblenou formada per diverses entitats del barri té una reunió el proper dia 29 a les 19'30h a Can Felipa per preparar la propera cita amb l'Ajuntament.

La Comissió de Seguiment del Parc Central ha fet públic aquest comunicat:

Amb motiu del proper 1er aniversari de la inauguració el dia 6 d’abril de 2008, del polèmic parc del Centre del Poblenou, dissenyat per l’estudi d’arquitectura de Jean Nouvell en Barcelona, volem expressar el següent: 

 

  • La iniciativa d’un grup de mares de recollir signatures perquè s’adeqüi un espai dins el Parc per a jocs infantils, dona per reflexionar sobre concepció d’aquest nou parc i la seva funcionalitat. Volem saber quan tindrem aquest espai infantil així, com una altra àrea prevista destinada a exercicis per la gent gran i persones amb discapacitats. Al cap d’un any, tampoc s’ha cedit el magatzem que reclamen els veïns del “Grup Civit”de vivendes per guardar-hi les pertinences de Festa Major.
 
  • Lamentem la crossa, a voltes econòmica i sens dubte d’agilitat, que ve donada pel fet que tots els canvis a introduir en el parc tinguin que passar per l’aprovació del dissenyador Jean Nouvell.
 
  • Reclamem que, per respecte al Patrimoni Històric del barri, s’inicií quan abans millor, la rehabilitació de les naus industrials ubicades en l’interior del parc, d’Oliva Artés. Així mateix, per tal de no desfigurar definitivament la traça del carrer històric de Pere IV per l’interior del Parc, demanem que s’obri cada dia la porta del parc que tanca aquest carrer amb Bac de Roda. Aquesta és una de les portes principals del Parc i des de la seva inauguració no s’ha obert mai. A mes queda segat el carril bici que va per l’interior del parc tot acabant bruscament en aquesta porta.
 
  • Demanem que s’estableixi un calendari de dates senyalades per l’obertura de l’enllumenat especial del Parc.

 

  • El Pou del Món resta tancat des de poc després de la seva inauguració donant raó als veïns quan deien que no té cap sentit, ni pot ser funcional, si no es fa  seguint els criteris originaris d’aquesta iniciativa veïnal. Les entitats del barri van signar un manifest en el que es reclamava que es replantegés el Pou, segons els criteris inicials, i el Ple del Districte de Sant Martí del 4 de juny passat, també va votar a favor d’aquesta reconsideració. A hores d’ara, estem esperant encara passes concretes en aquesta direcció i que s’obrin canals de participació. Cal estudiar, també l’accessibilitat respecte a les persones amb cadires de rodes. El tema està a mans de la Sindica de Greuges de la ciutat, Pilar Malla.
 
  • Que, segons han denunciat la secció sindical de Parcs i Jardins de la CGT, aquest Parc no respon als criteris tècnics més bàsics en jardinaria i sosteniblitat ambiental. La necessitat de poda constant i de cura per obligar a la massa vegetal a adequar-se a les formes arquitectòniques projectades per Jean Nouvell converteix aquest parc en ser extremandament car de mantenir. Estem molt preocupats perquè d’aqui un any, quan el manteniment del Parc passi a dependre de Parcs i Jardins de l’Ajuntament. aquest no estigui a l’alçada de les circunstàncies.
Comissió de Seguiment del Parc Central (Agrupació CER Bac de Roda, C.P. Grup Civit, Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou)
 

 

Més articles...