Tenim 34 visitants en línia

Mobilitat

Amb el 2014, la tarifa del transport públic ha tornat a pujar una altra vegada d’una manera alarmant. La T-10 passa a 10,30€ i la T-50/30 a 42,50€. Fa tres anys la T-10 valia 9,25€ i fa dotze anys 5,6€, és a dir, que pràcticament s’ha doblat en poc més d’una dècada.

La T-11 va començar a circular el gener del 2012 degut a la pujada dels bitllets del transport públic de llavors. Enguany, i com a conseqüència d’una nova i brutal pujada, la T-11 torna amb molta força.

Com que tot T-un límit, rellancem novament la T-11, una forma solidària de protesta amb efectes reals.

Perdem la timidesa i quan se’ns acabi la targeta preguntem a la parada del bus o a l’entrada del metroqui vol una targeta per fer un viatge gratis, qui vol una T-11. Hem de fer que aquesta pregunta esdevingui habitual i tothom la conegui. I si no hi ha ningú a la parada la deixes allà i si pots utilitzes l’aplicació Incidències 2.0” per a mòbils, através de la qual pots indicar on deixes la teva T-11 o trobar T-11 encara actives. Vegeu l’enllaç en el punt 3 de l'apartat “com funciona”. 

Practica i difon la T-11! Reenvia aquesta informació. 

 

Per una vegada, la dita "feta la llei, feta la trampa" esdevé del tot digna.

+ informació: 

Blog:

http://11targeta.blogspot.com.es

Pag. Facebook: 

T11 targeta bus alternativa 

Aplicació mòbil: 

http://www.incidencies.org/t11.html

altEl 18 de novembre comença la segona fase d’implantació de la nova xarxa de bus (NXB). El propòsit de la NXB és racionalitzar els recursos emprats pel servei d'autobús de la ciutat (110 línies convencionals i un miler de vehicles), de forma que s'optimitzi el temps de viatge (en l'actualitat les línies de bus convencionals són molt lentes, amb velocitats d'11 km/h) i aconseguir millorar les connexions entre els diferents barris de la ciutat. Això es preveu possible amb la implantació de 28 noves línies d'altes prestacions que segueixen itineraris tan rectilinis com es pugui i amb infraestructura que dóna la prioritat al servei d'autobús. La nova xarxa aprofita la malla ortogonal de l’Eixample amb traçats en la direcció mar-muntanya i altres direcció Besòs-Llobregat, de manera que simplifica qualsevol itinerari reduint-lo a la combinació de dues línies mitjançant un transbordament, de forma semblant a com funciona la xarxa del metro. La NXB serà molt més comprensible per als ciutadans. Els transbordaments han de ser àgils i directes, per la proximitat de les parades i per l'elevada freqüència de pas de la NXB, que ha ser segons està previst de 5 a 8 minuts entre les 7h i les 21h en dies feiners. A les 28 línies d’altes prestacions s’hi sumaran 62 línies convencionals amb recorreguts més locals i complementaris.

En total en aquesta segona fase s'implanten 5 línies noves, 3 d'horitzontals i 2 de verticals. D'aquestes, al Poblenou l'afecta en especial la nova H16 (Paral·lel – Fòrum), línia que relligarà tot el front litoral, alhora que retallarà les línies existents que fan recorreguts coincidents amb la nova. És el cas de la línia 36 que ara finalitzarà a l’Hospital del Mar; de la línia 14, que acabarà a Pla de Palau enlloc de Vila Olímpica; i de la línia 41 que finalitzarà al cementiri del Poblenou, eliminant el recorregut coincident fins al Fòrum.

El cas de la línia 41 està aixecant algunes protestes no del tot desenraonades. El 41 és la primera línia amb bona freqüència (una de les millors del barri) que queda escapçada per la implantació d’una línia d’altes prestacions, la H16 de la NXB, que tindrà segons es preveu una encara millor freqüència. No obstant, el recorregut del front marítim fins al centre de la ciutat es feia amb el 41 sense transbordaments, i ara cal fer-lo amb un transbordament, canviant de la H16 a la V17 (Carmel-Port Vell) a Correus. Els usuaris del 41 es poden sentir penalitzats amb el canvi, sobretot mentre la NXB no estigui plenament implantada, garantint la freqüència de pas entre els 5 i els 8 minuts. Probablement és més còmode fer un trajecte sense haver de transbordar, però la nova xarxa bus comporta el fet d’assumir que la majoria de trajectes requereixen d’un enllaç, fet que no hauria de representar cap problema si realment augmenta la freqüència de pas i millora la velocitat comercial.  

El Poblenou és un barri discriminat des de la connexió amb transport públic amb la ciutat

Només cal observar un plànol de transport públic de Barcelona per veure el greuge comparatiu que pateix el Poblenou respecte de la resta de la ciutat. Tenim la pitjor línia de metro (L4), amb una connectivitat dolentíssima amb altres línies de metro i sistemes ferroviaris, i sense ascensors ni sortides d'emergència a les estacions de Poblenou i Ciutadella / Vila Olímpica, les que tenen un major ús. En relació amb l'autobús, tenim probablement la pitjor línia de tota la ciutat, la 141 (per la qual s'han recollit signatures demanant-ne la millora en nombroses ocasions), que algun dia s'hauria de reconvertir en la H14 de la NXB.

I en relació amb la NXB, observant el nou plànol, es conclou que tornem a estar 'abandonats' ja que no tenim ni una sola línia vertical i només una nova d'horitzontal, la H16. El tramvia, que per al Poblenou seria un magnífic mode de connexió a través de la Diagonal amb l’altre extrem de la ciutat, es troba en via morta perquè el govern municipal l’ha tret de l’agenda política.

Des del Poblenou reiterem la nostra situació desfavorable amb relació al servei de transport públic i demanem una especial sensibilitat a l'hora d'aplicar mesures que poden empitjorar en part el servei existent.

Donat que la implantació de la nova xarxa bus s’anirà fent per fases, fet que està retardant el resultat mateix de la seva implantació i que fins i tot pot generar dubtes de la seva eficiència mentre el sistema no estigui articulat com una veritable xarxa, cal estudiar mesures de transició que en el cas de la línia 41 permeti la coexistència amb itineraris parcialment coincidents. Una proposta seria perllongar la línia 41 novament fins al front marítim o el Fòrum sense augmentar el material mòbil, de manera que, tot i que les freqüències d’aquesta línia es vegin perjudicades, els seus usuaris puguin decidir temporalment entre utilitzar un servei amb alta freqüència (H16)  i fer transbordament en cas necessari o bé tenir una línia directa al centre (41) tot i que amb un pitjor interval de pas.  

La lentitud amb què s’està implementant la NXB deixa el Poblenou en una situació de pobresa pel que fa a la connectivitat amb els altres indrets de la ciutat. Donat que la línia 141 és una de les pitjors de la ciutat, s’imposa la seva conversió en la nova línia H14 sense més demora, així com també una de les verticals en substitució del 92 o del 71.

Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

retirada del senyalEl nou govern municipal es fa enrere del pla d’aparcament de superfície que en el darrer any havia millorat substancialment la qualitat dels carrers del Poblenou. La primera mesura, que ja s’està executant (vegeu fotografia), és la retirada dels senyals de prohibit aparcar sobre la vorera, motos incloses.

El regidor de mobilitat urbana Eduard Freixedes té una visió restrictiva de la funció cívica del carrer i especialment de les voreres. Per a ell, la vorera té la consideració d’espai de circulació de persones que van a peu, semblantment al que és la calçada per al trànsit rodat. En canvi, la vorera als carrers de l’eixample del Poblenou no són només un lloc de pas sinó un espai de convivència, és a dir, de trobada i relació, d’intercanvi i de joc. Les voreres tenen una funció cívica per la qual contenen mobiliari i equipament per a serveis urbans, així com les concessions comercials al servei de la vida al carrer de les persones. L’aparcament s’ha de considerar una anomalia amb la qual malauradament la ciutat ha conviscut com a conseqüència de la progressiva proliferació de motocicletes. Una rèmora conseqüència del trànsit i de la manca de planificació i ordenació de l’espai públic.

La societat s’està dotant, però, en els darrers anys d’instruments tècnics i legislatius per tal de posar ordre i planificar la mobilitat urbana. El juliol de 2010 es va implantar un pla d’ordenació de l’aparcament de superfície al Poblenou amb la participació d’agents socials.

Més articles...