Tenim 70 visitants en línia

Mobilitat

altEl 18 de novembre comença la segona fase d’implantació de la nova xarxa de bus (NXB). El propòsit de la NXB és racionalitzar els recursos emprats pel servei d'autobús de la ciutat (110 línies convencionals i un miler de vehicles), de forma que s'optimitzi el temps de viatge (en l'actualitat les línies de bus convencionals són molt lentes, amb velocitats d'11 km/h) i aconseguir millorar les connexions entre els diferents barris de la ciutat. Això es preveu possible amb la implantació de 28 noves línies d'altes prestacions que segueixen itineraris tan rectilinis com es pugui i amb infraestructura que dóna la prioritat al servei d'autobús. La nova xarxa aprofita la malla ortogonal de l’Eixample amb traçats en la direcció mar-muntanya i altres direcció Besòs-Llobregat, de manera que simplifica qualsevol itinerari reduint-lo a la combinació de dues línies mitjançant un transbordament, de forma semblant a com funciona la xarxa del metro. La NXB serà molt més comprensible per als ciutadans. Els transbordaments han de ser àgils i directes, per la proximitat de les parades i per l'elevada freqüència de pas de la NXB, que ha ser segons està previst de 5 a 8 minuts entre les 7h i les 21h en dies feiners. A les 28 línies d’altes prestacions s’hi sumaran 62 línies convencionals amb recorreguts més locals i complementaris.

En total en aquesta segona fase s'implanten 5 línies noves, 3 d'horitzontals i 2 de verticals. D'aquestes, al Poblenou l'afecta en especial la nova H16 (Paral·lel – Fòrum), línia que relligarà tot el front litoral, alhora que retallarà les línies existents que fan recorreguts coincidents amb la nova. És el cas de la línia 36 que ara finalitzarà a l’Hospital del Mar; de la línia 14, que acabarà a Pla de Palau enlloc de Vila Olímpica; i de la línia 41 que finalitzarà al cementiri del Poblenou, eliminant el recorregut coincident fins al Fòrum.

El cas de la línia 41 està aixecant algunes protestes no del tot desenraonades. El 41 és la primera línia amb bona freqüència (una de les millors del barri) que queda escapçada per la implantació d’una línia d’altes prestacions, la H16 de la NXB, que tindrà segons es preveu una encara millor freqüència. No obstant, el recorregut del front marítim fins al centre de la ciutat es feia amb el 41 sense transbordaments, i ara cal fer-lo amb un transbordament, canviant de la H16 a la V17 (Carmel-Port Vell) a Correus. Els usuaris del 41 es poden sentir penalitzats amb el canvi, sobretot mentre la NXB no estigui plenament implantada, garantint la freqüència de pas entre els 5 i els 8 minuts. Probablement és més còmode fer un trajecte sense haver de transbordar, però la nova xarxa bus comporta el fet d’assumir que la majoria de trajectes requereixen d’un enllaç, fet que no hauria de representar cap problema si realment augmenta la freqüència de pas i millora la velocitat comercial.  

El Poblenou és un barri discriminat des de la connexió amb transport públic amb la ciutat

Només cal observar un plànol de transport públic de Barcelona per veure el greuge comparatiu que pateix el Poblenou respecte de la resta de la ciutat. Tenim la pitjor línia de metro (L4), amb una connectivitat dolentíssima amb altres línies de metro i sistemes ferroviaris, i sense ascensors ni sortides d'emergència a les estacions de Poblenou i Ciutadella / Vila Olímpica, les que tenen un major ús. En relació amb l'autobús, tenim probablement la pitjor línia de tota la ciutat, la 141 (per la qual s'han recollit signatures demanant-ne la millora en nombroses ocasions), que algun dia s'hauria de reconvertir en la H14 de la NXB.

I en relació amb la NXB, observant el nou plànol, es conclou que tornem a estar 'abandonats' ja que no tenim ni una sola línia vertical i només una nova d'horitzontal, la H16. El tramvia, que per al Poblenou seria un magnífic mode de connexió a través de la Diagonal amb l’altre extrem de la ciutat, es troba en via morta perquè el govern municipal l’ha tret de l’agenda política.

Des del Poblenou reiterem la nostra situació desfavorable amb relació al servei de transport públic i demanem una especial sensibilitat a l'hora d'aplicar mesures que poden empitjorar en part el servei existent.

Donat que la implantació de la nova xarxa bus s’anirà fent per fases, fet que està retardant el resultat mateix de la seva implantació i que fins i tot pot generar dubtes de la seva eficiència mentre el sistema no estigui articulat com una veritable xarxa, cal estudiar mesures de transició que en el cas de la línia 41 permeti la coexistència amb itineraris parcialment coincidents. Una proposta seria perllongar la línia 41 novament fins al front marítim o el Fòrum sense augmentar el material mòbil, de manera que, tot i que les freqüències d’aquesta línia es vegin perjudicades, els seus usuaris puguin decidir temporalment entre utilitzar un servei amb alta freqüència (H16)  i fer transbordament en cas necessari o bé tenir una línia directa al centre (41) tot i que amb un pitjor interval de pas.  

La lentitud amb què s’està implementant la NXB deixa el Poblenou en una situació de pobresa pel que fa a la connectivitat amb els altres indrets de la ciutat. Donat que la línia 141 és una de les pitjors de la ciutat, s’imposa la seva conversió en la nova línia H14 sense més demora, així com també una de les verticals en substitució del 92 o del 71.

Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

retirada del senyalEl nou govern municipal es fa enrere del pla d’aparcament de superfície que en el darrer any havia millorat substancialment la qualitat dels carrers del Poblenou. La primera mesura, que ja s’està executant (vegeu fotografia), és la retirada dels senyals de prohibit aparcar sobre la vorera, motos incloses.

El regidor de mobilitat urbana Eduard Freixedes té una visió restrictiva de la funció cívica del carrer i especialment de les voreres. Per a ell, la vorera té la consideració d’espai de circulació de persones que van a peu, semblantment al que és la calçada per al trànsit rodat. En canvi, la vorera als carrers de l’eixample del Poblenou no són només un lloc de pas sinó un espai de convivència, és a dir, de trobada i relació, d’intercanvi i de joc. Les voreres tenen una funció cívica per la qual contenen mobiliari i equipament per a serveis urbans, així com les concessions comercials al servei de la vida al carrer de les persones. L’aparcament s’ha de considerar una anomalia amb la qual malauradament la ciutat ha conviscut com a conseqüència de la progressiva proliferació de motocicletes. Una rèmora conseqüència del trànsit i de la manca de planificació i ordenació de l’espai públic.

La societat s’està dotant, però, en els darrers anys d’instruments tècnics i legislatius per tal de posar ordre i planificar la mobilitat urbana. El juliol de 2010 es va implantar un pla d’ordenació de l’aparcament de superfície al Poblenou amb la participació d’agents socials.

La Comissió de Mobilitat del Poblenou fa entrega d’un CD al regidor del Districte amb la gestió feta els darrers quatre anys

Algunes de les millores posades en pràctica van ser la nova regulació de l’aparcament de superfície i la posada en servei del pàrquing de Bilbao. La Comissió va demanar un Pla de Mobilitat per a tota la zona Poblenou-22@ i la creació de la Taula de Mobilitat del Poblenou amb la participació dels agents interessats en el territori.

entrega documents al regidorEl regidor Freixedes ha participat la tarda del 29 de setembre amb una moto elèctrica a la Cursa de Transports que organitza la Promoció del Transport Públic (PTP) en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. El regidor de Sant Martí ha sortit de davant del Casino de l’Aliança conduint una moto marca Honda de tracció elèctrica amb destí a la plaça Sant Miquel, punt d’arribada de tots els participants a la Cursa. Membres de la Comissió de Mobilitat del Poblenou van aprofitar per fer entrega al regidor de Sant Martí, que també ho és de Mobilitat, d’un CD amb els documents, actes i acords presos en matèria de mobilitat al Poblenou durant el darrer mandat. Freixedes va dir fa poques setmanes que pensava anul·lar alguns dels acords com el de prohibir l’aparcament de motos sobre les voreres. La Comissió de Mobilitat ja ha demanat al Districte una reunió al més aviat possible per tractar aquests temes i reprendre la feina de la Taula de Mobilitat.

 Redacció

El regidor de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Eduard Freixedes, també regidor del Districte de Sant Martí, ha declarat que les motos aviat  tornaran a aparcar sobre les voreres al barri del Poblenou (La Vanguardia 5/9/11). Els vehicles de dues rodes havien abandonat les voreres el juliol de 2010, arran de la implantació d’un pla d’ordenament de l’aparcament en superfície que va distribuir l’espai disponible en els vials entre: àrea verda (aparcament destinat majoritàriament a residents locals), zona blava (aparcament de rotació per a visitants), zona de càrrega i descàrrega (necessitats del petit comerç i d’empreses del 22@) i aparcament per a motos.

Les motos, que abans aparcaven indiscriminadament sobre la vorera, tenen ara un espai expressament reservat en els xamfrans, en les zones més properes als passos de vianants i també s’han habilitat diversos cordons d’aparcament per a motocicletes al llarg de carrers propers a edificis d’oficines i d’altres equipaments. D’aquesta manera no cal que aparquin a la vorera, que sovint ja es troba saturada pel mobiliari urbà, els quioscs, les terrasses de bars i altres elements urbans. D’altra banda, cal destacar que la vorera és un espai viari destinat als vianants, on s’hauria de poder passejar tranquil·lament, fer petar la xerrada i on els infants haurien també de poder jugar.

Com es pot veure, l’estratègia d’aparcament en superfície no responia a cap caprici sinó a la finalitat de recuperar els usos més cívics del carrer i l’espai per al vianant. Això sí, oferint una alternativa als usuaris de la motocicleta per als qui, després de fer una anàlisi de la situació, es va determinar els llocs i el nombre de places necessàries per encabir el parc existent, amb la previsió d’anar ajustant aquest nombre de places sobre la marxa en funció de l’observació de l’ús que se’n fa.  

Ara, el nou regidor Freixedes ha decidit unilateralment, sense ni tan sols parlar amb la comissió ciutadana de mobilitat que va sol·licitar la nova ordenació i que ve col·laborant amb Mobilitat de l'Ajuntament per ajustar les places d’aparcament per a cada mitjà de transport, que les motos tornaran a pujar a les voreres. L’argumentació de tal decisió és tan feble com que “la prohibició d’aparcar a la vorera es va fer sense cap estudi previ”, que el pla no estava consensuat i que es va fer amb sentit preelectoral, segons es llegeix a l’edició de La Vanguardia citada més amunt.

Cal dir al senyor regidor que aquestes manifestacions, al marge de cap consulta ni contacte previ amb la comissió d’entitats ciutadanes locals que fa ja molt temps que treballen per les millores en mobilitat, són vistes com una imposició inexplicable. Sobretot perquè el govern municipal de CiU ha manifestat reiteradament que vol actuar al servei i amb el consens ciutadà. Per altra banda, i anant al fons de la qüestió: senyor regidor, aquesta ciutat, i el conjunt del país amb la Llei de Mobilitat 9/2003 (i sense esmentar les polítiques de la Unió Europea), han fet una aposta per la mobilitat sostenible que, encara que feble i amb certes contradiccions, ens ha permès avançar en els últims anys. Aquest avanç s’ha visualitzat, per exemple, en l’ús de la bicicleta, la pacificació del trànsit, la racionalització de l’aparcament i l’ocupació de la via pública, la limitació del soroll i la contaminació que provoquen els vehicles amb motor de combustió, l’augment i la millora del transport públic, entre altres... I tot això s’ha traduït en una millora en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

El que s’espera d’un governant és perseverar en aquestes polítiques i millorar-les per anar en la línia de fer de Barcelona una ciutat modèlica en mobilitat sostenible. En cap cas, tornar a cedir l’espai públic als vehicles de motor ni les voreres a les motos. Desconeixem quina ha estat la motivació per anunciar un canvi de rumb tan sobtat, però des de la Comissió de Mobilitat del Poblenou (conformada per les entitats veïnals del barri des de l’any 2008) ens manifestem rotundament contraris a aquesta mesura anunciada, que farà empitjorar la nostra qualitat de vida.

 

Comissió de Mobilitat del Poblenou

La Comissió de mobilitat del Poblenou ha consultat l'avanç del nou Pla Director d'Infraestructures de la Regió Metropolitana (2009 - 2018, que substituirà l'actual de 2001 - 2010).pdi.jpg

En ell hi ha interessants novetats que afecten al Poblenou, entre elles el perllongament de la línia L8 del Metro que permetrà unir el Poblenou amb Gràcia i Francesc Macià. I la via de tren que, a través del túnel d'Horta, connectarà amb la Universitat de Bellaterra (UAB) acabarà en el Poblenou.

El Pla indica que la fase del Poblenou estarà en obres cap el 2018. Tal com estan les coses és fàcil ser escèptics: ho arribarem a veure?

Veure extracte del Pla el.laborat per la Comissió de Mobilitat

Més articles...