Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

PER UN PLA D’ASSENTAMENTS REAL

El 31 de maig diverses entitats que treballem amb els assentaments que hi ha a Barcelona, i majoritàriament al Poblenou, ens vàrem reunir amb l’alcalde per mirar de trobar solucions a aquest greu problema. Alguns dels assistents ja vam manifestar la nostra preocupació perquè, pel que se’ns va dir, s’intuïa la prioritat de desallotjar més que no d’atendre les necessitats de les persones afectades.

Cinc mesos més tard se’ns presenta el Pla d’Assentaments Irregulars de Barcelona, carregat de bones intencions, que contrasten amb la realitat, que va per una altra banda. D’entrada, a la reunió amb l’alcalde se’ns va dir que al cap de quinze dies hi hauria una nova reunió amb les entitats que havíem estat convocades, i avui encara no s’ha fet.

Mentrestant els fets demostren la preocupació abans esmentada. El 27 de setembre són desallotjades 8 famílies galaicoportugueses del carrer Badajoz cantonada Bolívia. Els integrants d’aquestes famílies, prop de 40, amb nens escolaritzats al barri, han hagut de marxar i anar a altres llocs, alguns fora de la ciutat. El 4 d’octubre, 10 africans són desallotjats del carrer Dr. Trueta sense donar-los cap alternativa. El 30 d’octubre, 8 africans més són desallotjats del carrer Muntanya en circumstàncies semblants. En tots els casos se’ls avisa al matí per fer-los fora a la tarda, o com a molt se’ls avisa el dia abans, donant motius de seguretat. A aquesta problemàtica s’afegeix la de l’assentament del carrer Puigcerdà/Josep Pla, on viuen prop de 300 persones i que en aquests moments acull els que es queden sense sostre, tot i planar sobre les naus de l’assentament una execució d’enderroc impulsada per la propietat i el mateix Districte.

Constatem, un cop més, que aquestes persones no poden continuar vivint en les condicions de vida en què viuen. Tant per la seva dignitat com perquè no es deteriori la convivència cal buscar solucions de debò.

Davant d’aquesta situació exigim:

  1. Que es compleixi l’objectiu estratègic de l’Ajuntament de Barcelona, que en el punt 1,2 diu “Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més vulnerables i persones en situació de dependència. Vetllar especialment pel benestar dels col·lectius més vulnerables: infants, adolescents, sense sostre, persones en situació de dependència, nouvinguts.”
  2. Que es doti de contingut real el Pla d’Assentaments Irregulars de Barcelona, amb pressupost i calendari, i es convoqui amb caràcter d’urgència les entitats que estem treballant en el sector per parlar amb els representants polítics de les diferents alternatives.
  3. Que parin les proclames excloents i discriminatòries d’alguns representants polítics de l’Ajuntament de Barcelona, que més que ajudar a buscar solucions al problema, provoquen l’enfrontament entre veïns.

 

Per a qualsevol aclariment podeu trucar a:

Montse Milà 675805440

Manel Andreu639258006

Quim Estivill 664718440

Xarxa de Suport als Assentaments

Novembre de 2012

NOVA AMENAÇA DE DESALLOTJAMENT DE LA NAU DEL CARRER BADAJOZ

.Mani_Badajoz

 

COMUNICAT ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LES ENTITAS

IGUALTAT DE DRETS I D’OPORTUNITATS

Dilluns 25 de juliol hi ha prevista una manifestació pels carrers del Poblenou de suport als immigrants africans amenaçats pel desallotjament d’una nau del carrer Badajoz. La manifestació, que començarà a les 8 del vespre, sortirà de la plaça Tísner i acabarà a la rambla del Poblenou cantonada Ramon Turró.

Els drets de les persones són vulnerats en moltes ocasions. Drets que són administrats arbitràriament i de forma discriminada pels poders establerts, tant polítics com financers. El corrent racista i xenòfob que ens envaeix, alimentat per la crisi que ells mateixos han provocat, fa que els més febles siguin considerats culpables de la situació. El que cal és que totes i tots fem pinya contra els veritables culpables.

Al barri hi ha un col·lectiu de prop de 200 persones, la majoria procedents del Senegal, que viuen en diferents assentaments, pisos sobreocupats o naus industrials abandonades. Malgrat que fa més de tres anys que viuen aquí, la majoria no tenen papers i per a les administracions és com si no existissin. La seva subsistència depèn de la recollida i venda de ferralla, però cada vegada se’ls fa més difícil per la crisi de la construcció i per l’augment de les persones que viuen d’aquesta feina. La seva quotidianitat és realment dura, fruit del racisme institucional i social. Algunes d’aquestes persones són perseguides pel fet de no tenir papers i a vegades detingudes i internades al Centre d’Internament per a Estrangers de la Zona Franca. Malgrat aquesta realitat, la seva predisposició a integrar-se és molt alta. Moltes d’aquestes persones han assistit a classes de llengua i han participat en diferents activitats culturals que es fan al Poblenou. Reben ajut del veïnat i d’entitats del barri a través de la Xarxa de Suport als Assentaments, però resulta insuficient per cobrir les seves necessitats. Dos fets agreugen aquesta situació: l’un, que el dimecres 11 de maig una de les naus, la del carrer Consell de Cent, va patir un incendi, que podria haver estar intencionat, i les 60 persones que hi vivien s’han hagut de distribuir per altres llocs o estan vivint al carrer; l’altre, que el propietari de la nau industrial del carrer Badajoz, on viuen prop de 70 persones i hi treballen unes quantes més, ha interposat una denúncia al jutjat per la via civil, perquè abandonin la nau.

El judici se celebrarà el dilluns 25 de juliol, amb la previsió, més que probable, d’una ordre de desallotjament. La situació es fa insostenible, ja que si es procedeix a l’execució de l’ordre, molts es quedaran sense sostre. Tota la feina que s’està fent, totalment voluntària, tant per part de les entitats com de col·lectius sanitaris, pot quedar truncada i dispersada. Això se sumaria als recursos insuficients dels serveis socials i de la xarxa d’albergs de Barcelona, amb la dificultat d’accedir a un habitatge de lloguer. Contradictòriament, altres espais habitables estan inutilitzats i no tenen cap ús.

Per això demanem a les administracions que facilitin unes condicions de vida millors, habilitant espais en condicions i amb serveis mínims mentre no trobin habitatge estable, i que estudiïn alhora el seu procés d’arrelament.

 

Organitzen la manifestació:

Xarxa de Solidaritat amb els Assentaments (Manel Andreu 639258006)

Assemblea Social del Poblenou (Andres Garcia 638336383)

Associació Catalana de Residents Senegalesos (Omar Diatta 608482915)

CEPAIM – ACISI (Raúl Martínez 607266325)

Amb el suport de:

LUKUM TAKA

O.E.U.A.

Federación Panafricana de Españaman

Un desallotjament que empitjoraria un greu problema social

El dijous dia 17 de febrer, quatre furgons de mossos es van presentar a una fàbrica abandonada que hi ha al carrer Badajoz del Poblenou, on malviuen més de cinquanta immigrants subsaharians i alguns més d’altres procedències. L’entrada al recinte, sense ordre judicial prèvia, va comportar la identificació de tots els que eren allí. La propietat, l’empresa Codorniu, ha interposat una denúncia per la via penal per ocupació il·legal del local. El jutge encarregat del cas ha decidit arxivar-la. Aquest col·lectiu subsaharià es dedica bàsicament a la recollida i venda de ferralla i es caracteritza per la seva discreció i absència de conflictes amb el veïnat. Alguns fa més de tres anys que viuen entre nosaltres i han participat en activitats d’integració.

Davant d’aquests fets, nosaltres, la Xarxa Solidària amb els Assentaments, composta per Apropem-nos, AVV del Poblenou, CEPAIM, ACISI, Assemblea Social del Poblenou, i veïns i veïnes a títol individual, i amb la implicació dels afectats, volem denunciar el següent:

1. Que la policia va actuar, el passat 17 de febrer, de manera completament il·legal, perquè va envair el domicili i la intimitat de les persones que tenen la seva residència en el local del carrer Badajoz, sense tenir cap tipus d’ordre judicial que els ho autoritzés. No és un fet aïllat; sabem que la situació s’ha repetit, almenys, en un altre edifici, on viuen persones en una situació similar.

2. L’abandonament en què es troben aquestes persones per part de les administracions, que les ignoren totalment.

3. Que els interessos immobiliaris i especulatius, en aquest cas del 22@, poden més que les necessitats bàsiques dels ciutadans i les ciutadanes. Considerem que la situació és fruit de la marginalitat a què es veuen abocades aquestes persones, que l’únic que busquen és treballar i viure amb dignitat.

Davant de tot això manifestem la nostra preocupació pel futur d’aquests col·lectius, perquè malgrat que el jutge hagi arxivat la denúncia, se’n pot interposar una altra per la via civil.

Per tot plegat, demanem:

a). Unes millors condicions de vida, habilitant espais de pas amb condicions higièniques i de serveis mínimes, mentre no trobin habitatge estable.

b). Estudiar el seu procés d’arrelament.

c). Menys pressió policial, si no està justificada.

 

Barcelona, 24 de març de 2011

 

Xarxa Solidària amb els Assentaments

Un desallotjament que empitjorarà un greu problema social

El dijous dia 17 de febrer, quatre furgons de mossos es van presentar a la fàbrica abandonada que hi ha al carrer Badajoz, on malviuen més de cinquanta immigrants subsaharians i uns quants més d’altres nacionalitats. Venien a identificar-los com a pas previ al desallotjament que el jutge ha d’ordenar a requeriment de la propietat. Sembla que ara hi ha pressa per actuar urbanísticament desprès d’arribar a un acord amb el 22@.
L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i la xarxa Apropem-nos juntament amb la fundació CPAIM intentem pal·liar la situació d’aquestes persones, sobre la qual el programa «Entre línies» de TV3 va emetre un reportatge colpidor el 24 de març del 2010, que està penjat al nostre web dins l’apartat Multimèdia.
La xarxa de solidaritat que s’ha generat al seu entorn amb prou feines pot repartir aliments un cop al mes, ajudar en algun tràmit administratiu i facilitar el mínim servei sanitari en col·laboració amb el CAP Poblenou. Molts dels immigrants han participat en les classes de llengua que promou Apropem-nos i han col·laborat en les festes tradicionals del barri. Alguns fa més de tres anys que són aquí i estan demanant tenir una feina i un habitatge on poder viure amb dignitat.
La Síndica de Greuges de Barcelona va visitar l’assentament amb el compromís de fer un informe per implicar les institucions i solucionar el problema.
Els Serveis Socials de l’Ajuntament de moment no hi han intervingut, al·legant que aquestes persones estan en una propietat privada i, doncs, no hi poden actuar. Què els passarà a aquestes persones quan d’aquí a dos o tres mesos quedin definitivament al carrer? No és un cas nou que es doni a la nostra ciutat i al nostre barri i, malauradament, no és l’únic que es dóna. Què li passa a la nostra societat: per una banda, tan opulenta, i per l’altra, tan miserable? Com a veïns i veïnes no deixarem de donar suport a aquestes persones, per qüestió de dignitat i de justícia.
Però el nostre ajut és insuficient. Calen reformes estructurals que facin possible que tota persona pugui tenir els drets més elementals garantits. Però no som optimistes i sabem que les coses no avancen en aquest sentit, sinó tot al contrari.
La crisi i les retallades pressupostàries afecten directament els més febles en sanitat, educació, atur, desnonaments...: són les conseqüències de l’acaparament de riquesa per part d’uns quants en detriment de la majoria. No equivoquem la nostra ràbia i confonguem qui són els nostres enemics: combatem els grans especuladors financers i els explotadors a nivell mundial que fan possible que es donin aquestes injustícies.
 
 
Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

Que no li posin el nom de "Pou del Món"

Els promotors i promotores del Pou del Món exigim que es retiri la denominació de «Pou del Món» a la infraestructura feta al Parc del Centre del Poblenou

 pou-desvirtualitzat

El dissabte 29 de gener s’estableix la connexió entre el Malecón de la ciutat de Guayaquil (Equador) i el Parc del Centre del Poblenou de Barcelona a través de l’anomenat Pou del Món.

ANTECEDENTS

Recordem que el Pou del Món va ser una iniciativa veïnal presentada per la Comissió Veïnal de Seguiment del Parc Central l’any 2004 que proposava fer un pou que fos tan i tan profund que travessés la Terra. Així els passejants del parc que s’aboquessin al pou podrien veure’s i parlar amb les persones que s’aboquessin al pou per l’altra punta. La plasmació d’aquesta poètica proposta passava per simular un pou a l’interior del qual hi hagués una pantalla i una càmera, és a dir, una webcam, connectada amb un altre pou similar situat en un altre continent. El sistema permet de manera continuada sentir, parlar, mirar i ser vist, a l’aire lliure a través del format d’un pou, absolutament allunyat de les aparences dels sistemes telemàtics. Seria un lloc interactiu «màgic», de contacte lliure i espontani en un espai públic, i facilitaria establir contacte personal entre gent de cultures diferents, i possibilitaria sinergies interessants dins l’àmbit escolar, cultural, solidari, etc.