Tenim 85 visitants en línia

El més colpidor de trobar-se en un indret on centenars de persones intenten vendre el que tenen sobre la manta no és l'impacta econòmic que té aquesta activitat en la ciutat, un impacte magnificat per alguns sectors comercials. El més colpidor és que et trobes amb la punyent realitat d'unes persones condemnades a malviure per l'únic fet de no ser ciutadanes. Aquest cara a cara es dóna molt sovint entre dues persones “de fora”: un immigrant i un turista que es troba davant d'una Barcelona que no sortia a les guies.

És sabut per tothom que amb els fenòmens complexos, com el de la venda ambulant, l'actuació estrictament policial no soluciona els problemes de fons. En alguns punts concrets, com l'avinguda de Joan de Borbó podria, si s'acompanya d'altres mesures, resoldre un problema real sobre l'ocupació de l'espai públic i les molèsties que genera al veïnat. Tanmateix, aquestes actuacions dissuasives només condueixen a la reubicació de l'activitat en altres espais, traslladant el problema sense resoldre’l. Calen mesures de justícia humanitària

Tal i com denuncia la campanya "Papers sense contracte", les persones que es dediquen al “top manta” es troben en un bucle pervers que les condemna a no poder tramitar el seu arrelament social perquè no tenen un lloc de treball, i aquest no està al seu abast perquè no estan regularitzades. Una situació que les empeny, irremeiablement, a sobreviure a través de la il·legalitat, i el “top manta” és, segurament, una de les activitats més dignes que poden fer.

Certament, és criticable que els turistes comprin unes bambes sense pagar l'IVA, però hores abans d'arribar, en el seu creuer, també han pogut fer el mateix en alta mar. El lloc (sigui un creuer, sobre la manta o en una botiga) és factor de legalitat, en canvi, l'explotació infantil que hi pot haver en la fabricació d'aquestes bambes no les fa il·legals. El monopoli de qui té el negoci és qui marca les regles del joc.

Davant de situacions complexes com la de la venda ambulant irregular, que són un reflex de dinàmiques d'un món globalitzat que facilita el moviment de mercaderies i posa fronteres a les persones, no hi ha solucions fàcils. Però des del moviment veïnal sabem que la paralització vol dir acceptació, i per això reclamem:

  • Al govern central:Cal qüestionar-se d'una vegada la Llei d'Estrangeria i les traves per a la regularització dels “sense papers” que fa tant de temps que reclamem des dels moviments socials. Un tema que malauradament els nostres polítics no posen a l'agenda a l'hora de negociar un nou govern.
  • Al govern de la Generalitat:Cal que apliqui la resolució del Parlament del 10/03/16 que obre una via de regularització a través de l'empara d'una associació d'utilitat pública.
  • A l'Ajuntament de Barcelona:En comptes de posar banderoles indicant que la gent no compri en mercats il·legals, ha de reforçar una altra bandera, que és la de fer tots els esforços possibles per dignificar la situació d'aquestes persones. El programa social emprès pel consistori amb la creació de 40 llocs de treball és lloable, però òbviament insuficient. Cal dialogar amb els propis manters. (A molts d'ells ja els hi agradaria poder pagar un 0'55€ per un m2 de sòl públic al dia com ho fan els bars per a les seves terrasses).
  • Als sectors de comerciantsque critiquen la venda ambulant i als actors polítics que, de manera interessada, han posat en l'agenda aquest tema, els hi hem de dir que han d'assumir que aquest és un assumpte polièdric. Són preocupants i sovint tenen un tuf racista les crítiques al “top manta” quan no van acompanyades de la demanda d'una sortida digna per a aquestes persones.
  • Als responsables polítics dels cossos de seguretat (Guàrdia Civil, Mossos i Guàrdia Urbana). Una cosa és la preservació de l'espai públic o la lluita contra les màfies. Però una altra és la repressió contra aquest col·lectiu, que en massa ocasions ha comportat l'entrada al CIE i l'expulsió del país.
  • No podem acceptar de cap manera la reobertura del CIE de la Zona Franca. L'Ajuntament fa el que pot per frenar-lo, el Parlament de Catalunya també hi està en contra. Nosaltres ens preguntem: ¿Com podem parlar en el nostre país de sortides “unilaterals”, en abstracte, quan no som capaços d'impedir imposicions concretes? Toquem de peus a terra i enterrem per a sempre el CIE. Per aconseguir-ho, com en tantes altres coses, cal que els moviments socials mostrem tota la nostra musculatura.

La Favb ha donat suport a la Caravana "Obrint fronteres" que va cap a Grècia per denunciar el patiment de les persones que tenen tot el dret a trobar refugi. La gent de la nostra ciutat és solidaria, i ens alegra el clamor de justícia que hi ha quan mirem cap a fora. Ens inquieta no veure aquest clamor quan mirem cap a dins.

Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Barcelona, 20 de juliol de 2016

Comentaris  

 
#1 RE: 'Top manta': Calen mesures de justícia humanitàriapacus 22-07-2016 18:39
Si ajudes al 200 manters vindràn 1000, si ajudes als 1000 vendran 10000 i així... Fins i tot a mi no m'aniría malament ser manter perqué estic a l'atur
Citar
 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar